La plataforma SOS Costa Brava canvia d'estratègia i intensificarà ara la pressió damunt els ajuntaments per ser "dic de contenció i salvar els darrers retalls de boscos i pineda a primera línia del litoral". L'advocat de l'entitat, Eduard de Ribot, subratlla que s'incidirà sobretot amb tres municipis del Baix Empordà, que han quedat fora del Pla Director i no "tenen cap mena de sensibilitat ambiental". En concret, Palafrugell, Platja d'Aro i Palamós, un ajuntament -aquest últim- que De Ribot arriba a definir com a consistori "autista".

En paral·lel, SOS Costa Brava reclamarà que es modifiquin planejaments en municipis on el Pla Director és "manifestament insuficient". En concret, esmenta Cadaqués, El Port de la Selva, Begur i Llançà.

Begur, El Port de la Selva, Llançà i Cadaqués

La plataforma ecologista també continuarà incidint damunt aquells municipis que sí que formen part del pla, però on De Ribot sosté que "cal actuar" de manera "urgent" per evitar que es desenvolupin potencials sectors urbanitzables. "Són aquells on el pla director s'ha demostrat clarament insuficient, i que tenen terrenys espectaculars per protegir", concreta l'advocat. I aquí, esmenta específicament els sectors de Montcal a Begur (Baix Empordà), la franja de litoral entre El Port de la Selva i Llançà o la cala d'Es Calders i s'Oliguera a Cadaqués (Alt Empordà).

En paral·lel, al llarg d'aquest tercer any, la plataforma també engegarà una campanya perquè es recuperin els camins de ronda per a l'ús públic. I que aquells que es trobin en mal estat, es regenerin amb "respecte per les seves condicions naturals".

SOS Costa Brava va néixer fa dos anys a Pals (Baix Empordà). I per passar balanç, avui els membres de la plataforma han tornat al municipi. Ho han fet també per reivindicar que l'entitat segueix "ben viva", i que allà on no han arribat ni la moratòria ni el Pla Director de revisió de sòls no sostenibles, SOS Costa Brava hi serà "per evitar que l'urbanisme trinxi el litoral".

Diferents membres de les entitats adherides a la plataforma han desplegat pancartes davant les antigues instal·lacions de Ràdio Liberty de Pals. L'objectiu: reclamar a la Generalitat que acati la resolució de la comissió de Territori del Parlament, que l'insta a aturar la licitació dels terrenys -on la Fundació Mar vol fer-hi el projecte Aquam- i sigui el Govern qui en lideri la recuperació.

Els terrenys de l'antiga Ràdio Liberty ocupen 33 hectàrees. Porten ja quinze anys abandonats, d'ençà que es van fer volar les antenes que havien format part de l'estampa de la platja. "Ara allò que cal és passar a l'acció; és el moment de fer petites inversions per recuperar l'ecosistema i integrar-lo al parc natural del Montgrí", afirma el portaveu de Salvem la Platja de Pals, Lluís Sanz.

Des de les construccions mig derruïdes de Ràdio Liberty, SOS Costa Brava ha reivindicat els diferents "èxits" que s'han assolit en aquests dos anys. Sobretot, la moratòria urbanística i el Pla Director, que han permès frenar alguns dels projectes que tenien "més impacte" damunt del litoral.

Entre aquests, De Ribot ha esmentat els 275 habitatges i un hotel que es volien fer a la cala Aiguafreda de Begur (Baix Empordà); els cent habitatges projectats a Cala Morisca de Tossa de Mar (Selva); els 104 habitatges i un hotel projectats a Sa Guarda de Cadaqués (Alt Empordà), o la reducció de més de 1.000 habitatges a Pals mateix.

El "coronavirus" de la Costa Brava

Ara, SOS Costa Brava fa un gir en la seva estratègia. I després de "fer campanya" davant la Generalitat, ara la plataforma intensificarà la pressió damunt els 22 ajuntaments del litoral gironí "per salvar els darrers retalls de boscos i pinedes de primera línia de mar". L'entitat defineix el planejament urbanístic vigent com "el veritable coronavirus" de la Costa Brava, i per això reclamarà als ajuntaments que, allà on hi ha zones verdes amenaçades, els plans d'urbanització canviïn.

En especial, SOS Costa Brava vol incidir damunt tres dels cinc municipis que han quedat fora del Pla Director i que per a la plataforma no tenen "cap mena de sensibilitat ambiental". Són Palafrugell, Platja d'Aro i Palamós. Eduard de Ribot, de fet, ha arribat a definir aquest últim consistori "d'autista" i li ha retret haver tirat endavant modificacions de planejament en ple estat d'alarma per la pandèmia.

Entre d'altres, en aquests municipis, SOS Costa Brava vol aturar projectes com que preveu construir dotze xalets i dos blocs d'apartaments "al darrer pulmó" de La Fosca de Palamós, el que contempla aixecar fins a 400 habitatges a la zona de la desembocadura del Ridaura de Platja d'Aro o els de la riera de Santa Maria del Llor a Tamariu i la muntanya de Sant Sebastià a Llafranc. Aquests últims, tots dos a Palafrugell.

Jornada sobre el Conservatori del Litoral

Aprofitant el balanç d'aquests dos últims anys, SOS Costa Brava també ha anunciat aquest matí que el 28 de setembre celebrarà la jornada sobre el Conservatori del Litoral que la pandèmia va obligar a ajornar. Es farà durant tot el dia a Cervera de la Marenda.

L'entitat veu un pas endavant que la creació d'aquest organisme, que ha d'adquirir sòl per preservar-lo, s'hagi inclòs dins la Llei de Protecció i Ordenació del Litoral (aprovada a finals de juliol pel Parlament). La Generalitat, segons recull l'articulat de la llei, té un any per crear-lo. SOS Costa Brava reclama, però, que el nou organisme es financi amb l'aportació del 50% de la taxa turística dels municipis.