04 de agost de 2020
04.08.2020
L'Empordà
Figueres

Una figuerenca proposa la creació d'una comissió per a l'accessibilitat a la ciutat

Loli García aplaudeix que Figueres cada cop està més ben adaptada, però que encara hi ha obstacles

03.08.2020 | 19:33
Loli Garcia

Loli García, quan només tenia nou mesos, va patir una poliomielitis a causa d'una vacuna defectuosa i va ser el motiu pel qual necessita una cadira de rodes per desplaçar-se. La malaltia afecta principalment al sistema nerviós, a la medul·la espinal, provocant debilitat muscular i paràlisi. Pel que fa als problemes de mobilitat amb què topa en la via pública, Loli García explica que «totes les dificultats són de base, perquè quan es parla de gent amb discapacitat se'ls dona un tracte com a la geriatria, i és molt diferent».

En aquest sentit, exposa per què no s'ha de confondre discapacitat amb geriatria: «Jo em cuido perfectament, però a casa necessito que m'assisteixin, el que vol dir que no tinc la necessitat d'un cuidador, sinó d'un assistent que ens ajudi a fer les tasques del dia a dia. És un error comú, ja que fins i tot quan vas al metge, si vas acompanyat d'una amiga, li explica les coses a ella en comptes de tu. Jo necessito ajuda per tot i, per exemple, a Barcelona aquesta assistent te la posa l'ajuntament, però aquí, no».

Pel que fa a la mobilitat urbana a la ciutat de Figueres, on ella resideix, Loli García comenta que, «afortunadament, fa uns quants anys es va començar un pla d'accessibilitat conjuntament amb la fundació ONCE i l'Instituto del Disminuido de Madrid, es van anar condicionant els espais a poc a poc i ara hi ha llocs molt ben adaptats, però potser al final del carrer et trobes que no saps com baixar de la vorera». La figuerenca concreta aquesta explicació amb uns exemples: «Hi ha alguns carrers, com l'Álvarez de Castro, on la vorera és tan estreta que amb la cadira de rodes no s'hi pot passar, però tampoc amb els cotxets pels nens petits, per exemple. Un altre problema fonamental són les pilones que no permeten passar pel carrer».

El dia 22 de juliol ella mateixa va publicar una piulada al seu compte de Twitter sobre un impediment arquitectònic amb el qual es va trobar a causa d'una pilona que dificultava el pas amb la cadira de rodes. «Vaig anar al dentista, a la Clínica Dental Isern, i, tot i que em van posar una rampa per poder entrar i sortir amb normalitat de l'edifici, vaig tenir moltes dificultats per passar per una pilona que hi havia a la vorera, just davant de la porta de la clínica». Resulta que el 31 de juliol, l'Ajuntament va donar resposta a la queixa de Loli García retirant la pilona que obstaculitzava la mobilitat en aquesta vorera.

S'ajuda moltes persones

Loli García explica que li agradaria poder canviar la forma de pensar de moltes persones, ja que «quan s'habiliten les ciutats i els pobles per a les cadires de rodes, no només ens faciliten el desplaçament a nosaltres, també ajuden les persones que s'han fet mal, la gent que porta cotxets amb els nens petits i, realment, a tothom, perquè es fa més còmode per a tots; mentre que, si no es fa, no ajuda a ningú». La figuerenca admet que «aquest no és un problema d'un lloc en concret, és una forma de pensar general que s'ha de canviar en tothom, no només d'una ciutat o poble determinat. La mobilitat reduïda no només engloba la gent en cadira de rodes, implica qualsevol persona que per alguna causa no té tanta facilitat per moure's com abans».

Sobre algunes actuacions que ha posat en pràctica l'Ajuntament de Figueres pensant en les persones que presenten alguna mena de discapacitat, un dels que destaca Loli García és que en la passada edició del festival Acústica es van habilitar unes tarimes perquè poguessin gaudir millor del concert. «Per primera vegada m'ho vaig passar molt bé a l'Acústica, vaig gaudir del concert, cosa que altres anys no podia, ja que m'havia de posar en llocs on no podia veure res i quedava envoltada de tota la gent, m'aclaparava i em feia la sensació que em faltava l'aire», assenyala la figuerenca.

Per tot això, Loli García –des d'una opinió totalment personal, com ella remarca– proposa la creació d'una comissió per l'accessibilitat de la ciutat on les persones amb mobilitat reduïda puguin opinar. «Perquè som nosaltres aquells que ho vivim i crec que som les persones que millor podem aconsellar, perquè hi ha alguns llocs on a la cantonada del carrer hi ha una rampa, però està feta de tal manera que no es pot ni pujar ni baixar sense ajuda i acaba sense servir de res, perquè encara que hi hagi una rampa, les persones amb mobilitat reduïda no la podem fer servir», ha manifestat l'afectada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent