04 de agost de 2020
04.08.2020
L'Empordà
Castelló d'Empúries

El periodista Manuel Brunet i la seva posició sobre l'antisemitisme

Nascut a Vic el 1889, va viure bona part de la seva vida a l'Empordà, casat amb la castellonina Maria Teresa Mayor

03.08.2020 | 19:33
Va exercir d'observador i analista de la política internacional a moltes capçaleres de l'època.

Manuel Brunet Solà fou un destacat periodista de la primera meitat del segle XX, dels pocs que va cobrir les dues grans guerres mundials. Persona d'una gran convicció i fe, va practicar un periodisme polèmic i combatiu defensant els seus ideals, que el varen obligar a prendre partit de determinades posicions, no sempre admeses per tothom. Aquest fet contrastava amb l'home de cor que era, professant una amistat quasi paternalista a les persones més properes del seu entorn professional.

El conflicte araboisraelià ha suscitat des del seu inici un encès debat, dividint l'opinió pública a favor o en contra, d'una o altra de les parts en litigi. L'origen de la confrontació cal buscar-la en la independència de l'Estat d'Israel l'any 1948 establert a Palestina, segons proposta de l'ONU de la partició del Mandat Britànic entre àrabs i jueus. D'ençà de la dècada de 1920 s'havia incrementat molt el nombre de jueus a la regió canalitzats per l'Organització Sionista Mundial, adquirint terres, construint escoles, hospitals i assentaments.

A la dècada de 1930, l'antisemitisme a Romania i a l'Alemanya d'Adolf Hitler, que va culminar amb la Segona Guerra Mundial i amb l'Holocaust, juntament amb les restriccions migratòries dels Estats Units, va seguir incrementant el nombre d'emigrants jueus cap a Palestina, tot i les tensions provocades per les restriccions d'admissió britàniques. Aquest procés de configuració de la futura nació jueva a Palestina, no exempta d'aldarulls i episodis violents amb víctimes mortals, no passà desapercebut a casa nostra.

El posicionament a Catalunya

El debat polític de la qüestió jueva a Catalunya va estar capitalitzat pel catalanisme d'esquerres de caràcter republicà de l'Esquerra Republicana de Catalunya i Acció Catalana, mostrant una actitud favorable a la causa jueva amb les opinions de personalitats representatives de la tendència com Lluís Nicolau d'Olwer o d'Antoni Rovira i Virgili. Per altra banda, el catalanisme conservador de tendència catòlica, representat per la Lliga Regionalista, va tenir opinions ambigües a favor i en contra, però les seves veus més potents, representades per Francesc Cambó i el periodista Manuel Brunet, van tendir a prendre una posició clarament antijueva de tradició catòlica anticomunista, però no xenòfoba.

Arrelat a la comarca

Manel Brunet Solà (1889-1956) va néixer a Vic, però de ben jove es va vincular a l'Empordà per la seva relació sentimental i matrimoni amb la pubilla de Castelló d'Empúries Maria Teresa Mayor. Enamorat d'aquesta terra va escriure la novel·la El meravellós de sem barcament dels grecs a Empúries i l'assaig L'Empordà i els Empordanesos, entre altres obres. D'ençà de l'any 1942 va residir al carrer Cervantes –actual Sant Pau– de Figueres i era un assidu de la tertúlia al Casino Sport i sovintejava a Castelló d'Empúries per motius familiars.

La seva principal vocació, amb la qual va destacar notablement, fou el periodisme amb més de cinc mil articles escrits, exercint d'analista polític i d'internacional en les publicacions catalanes Las Noticias, La Publicitat, La Nau, Mirador –que va dirigir–, La Veu de Catalunya, Destino i La Vanguardia. També va treballar a l'agència Havas, dirigida per Claudi Ametlla. Des d'aquests rotatius, com a observador privilegiat, va poder opinar sobre la causa jueva, però des del seu punt de vista estrictament catalanista, conservador i catòlic. A més, un viatge a Terra Santa l'any 1934 amb el seu amic, el pare caputxí Miquel d'Esplugues, a part d'augmentar la seva devoció catòlica li va donar una visió de primera mà del conflicte araboisraelià.

A causa de les seves conviccions religioses, sempre fou un gran detractor del comunisme, al qual va lligar al judaisme, ja que tant Karl Marx, Trotski i molts dirigents del soviet afirmava que eren d'origen jueu. Va condemnar durament el nazisme per la persecució al catolicisme alemany, però amb molta menys intensitat pels atacs antisemites.

Paradoxalment, va tornar a lligar els jueus amb un dels màxims dirigents del nazisme responsable de l'antisemitisme, Alfred Rosenberg, al qual considerava jueu procedent de les jueries bàltiques com «el flagell de Déu contra el poble d'Israel». El pensament de Brunet va estar fortament influenciat pels intel·lectuals Charles Maurràs i Léon Daudet, del diari d'extrema dreta Accion française, que predicaven una doctrina conservadora, antirevolucionària i de nacionalisme radical amb un sentiment clarament antijueu.

Els jueus a Catalunya

En l'àmbit local, Brunet va destapar des de la revista Mirador l'escàndol financer de caràcter especulatiu relacionat amb una devaluació de la pesseta que implicava membres del govern d'Esquerra Republicana i un ciutadà francès d'origen jueu anomenat Bloch. Des d'un punt de vista cultural, va fer una crítica molt poc amable cap als protagonistes jueus de l'obra dramàtica Judit, de Josep Maria de Sagarra, estrenada al Teatre Novetats de Barcelona l'any 1929. El que més preocupava a Brunet era la vinguda d'emigrants jueus al nostre país acollits per govern republicà a conseqüència de la persecució nazi, ja que temia la ja anomenada influència marxista, la competència amb el comerç local i l'afluència de jueus pobres quan la situació econòmica del país no era gens bona. Després de la Guerra Civil, el seu discurs respecte als jueus no canvià gaire, fet que li va ocasionar friccions amb la comunitat jueva a Barcelona amb rèpliques i contrarèpliques al setmanari Destino.

Amb l'equidistància necessària

D'aquest tema, que hom considera summament interessant, es pot trobar més informació i aprofundiment a  Manuel Brunet. El periodisme d'idees a l'ull de l'huracà de Francesc Montero Aulet i Del Filo-semitisme a l'antijudaisme (1917-1939) de Joan Pérez Ventayol. Aquests fets relatats defineixen un dels aspectes del pensament de Manuel Brunet, tan respectables com el qui pensa just el contrari i que no desmereix la gran aportació que va fer al periodisme de la primera meitat del segle XX a casa nostra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent