Josep Maria Bech, que encapçala una junta d'onze persones, se sotmetrà a unes noves eleccions, que se celebraran entre els mesos de setembre i octubre vinents, per saber si podrà continuar dirigint la junta rectora de la Cooperativa Agrícola de Castelló d'Empúries.

- Com s'ha desenvolupat el període de confinament, a la cooperativa?

- Fatal, perquè, en el terme agrari, no ha afectat, però, indirectament, sí. Durant el confinament, hi ha hagut una baixada de preus en general. Aquí, també es venia bastant de gasoil i gasolina i ens ha afectat que el petroli anés baixant de preu. Teníem carburant comprat a uns preus i vam arribar a vendre per sota del preu de cost nostre per poder competir amb les gasolineres del costat. O abaixaves preus, o no venies. Si el veí ven a deu, tu no pots vendre a dotze. Això ens va afectar força i, a més a més, el preu del cereal ha anat baixant i feia anys que no s'havia vist, això. En el cereal, ha baixat tot. Abans, ja ens havia afectat el temporal GloriaGloria, a més del canvi de temps de la primavera, que ens va matar els sembrats de cop. Amb els projectes, hem baixat en hectàrees, un disbarat. Si no arribes a la qualitat exigida, ja vas malament. Amb Farina de Girona, vam passar, el 2019, de tenir 48 hectàrees, a collir, el 2020, 8 hectàrees i mitja aprofitables. Amb el Pa de Tramuntana, de tenir 21 hectàrees, el 2019, a tenir 4 hectàrees aprofitables, aquest 2020. Amb Tarradellas, de 228 hectàrees a 150, d'un any amb l'altre. Això és una baixa espectacular, a causa del Gloria i al mal temps que va fer a la primavera. Aquest any, hi ha acompanyat la mala anyada i el mal preu. Ens ha enganxat tot.

- Quin és l'estat actual de la cooperativa?

- Estem en desenvolupament. Abans de la Covid, estàvem en creixement de la cooperativa, ja que fèiem projectes nous, en distribució de productes, multiplicació de gra, projectes de Farina de Girona, farina del Pa de Tramuntana i farina de Tarradellas i, a més a més, també treballem en gra de l'empresa Fitor. Abans, la cooperativa el que feia era donar un servei al pagès petit deixant-li maquinària. La cooperativa tenia màquines i les llogava als pagesos. Com que, avui, el pagès petit, pràcticament, ha desaparegut, aquest servei de la cooperativa és zero. Ara ens hem tornat una empresa d'assessorament tècnic i tenim una sèrie de projectes per desenvolupar. Aquest 2020 hem engegat la multiplicació, a través d'una subvenció que ens ha donat la Generalitat, conjuntament amb Brussel·les, per portar màquines de selecció de gra.

- Hi ha hagut regeneració en aquest sector?

- Sí, en queden pocs d'edat avançada, mentre que, de joves, n'hi ha menys, però n'hi ha. De joves de menys de trenta anys, que siguin socis de la cooperativa, deuen ser quatre. Cada dia queden menys pagesos i són més grans. Els pagesos que hi ha avui són empreses agràries. La cooperativa té, actualment, més de 800 socis, però, que siguin pagesos actius, deu haver-n'hi un centenar. El que passa és que hi ha molts socis perquè els pares ja n'eren, pel servei de gasoil a domicili i ho continuen sent, encara que no hi hagi un treball amb la cooperativa.

- Quina part tenen, de socis de fora de Castelló?

- N'hi ha de Sant Pere Pescador, de Fortià, de Riumors, de Peralada i Vilanova de la Muga, de Cabanes, de Vilabertran, de Vilajuïga, i de Roses. Fins i tot, en tenim de Llers. Són socis, però, ara, fan poca cosa, perquè són grans i pràcticament, no treballen. Hi ha hagut una evolució de la cooperativa del segle XX al segle XXI. T'has de reinventar i modernitzar. La cooperativa ha apostat pels productes de proximitat i de qualitat. Nosaltres no treballem a l'engròs, amb grans quantitats, sinó que treballem més al detall i amb una qualitat demostrable i amb una traçabilitat al producte, des del camp fins al consumidor final. Ens hem diferenciat respecte de les cooperatives cerealistes en aquest tema. Aquest any, vam començar amb la reproducció de llavors, per poder-la controlar des del seu origen. Per tant, tenim tot el cicle controlat. Hi ha agricultors que s'han sumat i han vist una oportunitat de fer un producte amb un valor afegit i hi ha agricultors que han preferit continuar com sempre, fent un producte que va per pinso animal o una altra cosa.

- Quant fa que treballen amb Tarradellas?

- Tres anys. Serveix per donar un valor afegit al producte i una seguretat a la venda, quan t'exigeixen unes qualitats.

- Quins són els reptes de futur que tenen?

- Nosaltres tenim la idea de potenciar la multiplicació de llavors, en tractes per entrar en una tercera empresa. Aquesta és una via de futur bastant important. Aquesta multiplicació s'ha engegat aquest mateix any i hem fet una inversió de 150.000 euros. És una inversió grossa, tot i que hi ha una part que és subvencionable. S'ha de mirar d'anar mantenint. Es podrien fer més coses, però no ho pots abastir tot de cop, perquè ens estavellaríem pel camí.