Josep Maria Cervera és l'actual alcalde del Port de la Selva en representació de Junts per Catalunya. També és senador d'aquesta formació política i, recentment, ha estat reelegit president de l'Associació de Municipis per a la Independència-AMI.
Què en pensa de tota la polseguera que estan aixecant els assumptes econòmics del rei emèrit Joan Carles I?
Penso el que he pensat sempre, que totes les monarquies són institucions caduques, anacròniques i antidemocràtiques. I en el cas de la monarquia espanyola, s'afegeixen motius per a condemnar-la des del primer moment, no hem d'oblidar que l'anterior rei era el successor directe d'un dictador. A partir d'aquí, ara també és evident que era el rei de la corrupció. Res a dir de nou del campetxano i del que tenim ara. La monarquia espanyola, a diferència de les altres europees que es limiten a tenir un paper de representació, s'ha dedicat a ser un actor més de la política d'estat, ho vam veure el 23-F amb l'emèrit, i el 3 d'octubre de 2017 amb l'actual amb l'imperdonable discurs que va fer.
Aquest gir que està prenent tot plegat farà canviar d'opinió alguna part de la gent de l'Estat espanyol que no entenia les reivindicacions catalanes?
Seré franc: tinc molt poca confiança en aquest tema. Ara que em passo mitja setmana a Madrid, quedo sorprès de les actituds de les esquerres progressistes espanyoles. Els espanyols, tots, tenen un estat, però, a més a més, tenen mentalitat d'estat. El nostre gran problema, a Catalunya, és que no tenim ni estat, ni mentalitat d'estat. Per això ens costa tant anar a l'una. Ells, en canvi, fan el que sigui per preservar el seu estat. Per aquest camí d'ara, serà difícil que la Corona tingui continuïtat, però dubto que la seva desaparició futura sigui virtut dels polítics progressistes i republicans espanyols. El gran govern d'esquerres d'ara no ha fet cap esforç en aquest sentit.
Des de fora es respiren altres aires, sembla.
I tant. La pressió l'exerceix la premsa britànica, les institucions suïsses... i anar fent. Veurem com acaba.
Com a president de l'Associació de Municipis per a la Independència, considera que el procés català ha quedat frenat i tocat pels efectes de la pandèmia?
Que el coronavirus ho ha trastocat tot, és evident. Soc el primer que ha aixecat el peu de l'accelerador perquè hem tingut, tots plegats, prioritats molt urgents per resoldre. Però si som sincers, ja ho estava una mica abans. El procés va quedar tocat a partir de la forta repressió soferta d'ençà de l'1-O. I llevat de moments d'excepció, com la sentència, el compromís polític de molts alcaldes, regidors, ajuntaments, constato amb decepció que ja no és el mateix. No sé el motiu. L'energia independentista d'ara no té res a veure amb el que teníem abans del 2017. Ja fa molts dies que penso que ens cal una bona sacsejada.
Fa pocs dies n'hi ha hagut una...
Ben cert. Que el president Puigdemont i els consellers empresonats i exiliats es manifestessin com ho van fer, per mi va ser un cop d'aire fresc, encara que fos des del punt de vista d'un espai polític concret. Com a mínim ha servit per desplegar la vela, ?ns ara les teníem plegades.
Aquesta picabaralla per la titularitat de Junts per Catalunya entre el grup de Puigdemont i el PDeCat també sorprèn.
Totes les confrontacions internes, de partits, de moviments, de col·lectius com l'independentista, no afavoreixen a ningú. Però també és veritat que la situació s'ha d'anar de?nint. No podem estar sempre a l'expectativa de tot, a veure-les venir, per això celebro el pas endavant que abans comentava del President, així com la fortalesa i el compromís insubornable de les preses i els presos polítics. A veure si tots plegats ens n'encomanem.
