Figueres és un dels municipis que més preocupen a les autoritats sanitàries. Així ho va admetre ahir Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública en una roda de premsa en què també hi van participar el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, i el coordinador de la unitat de seguiment de la Covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz. I és que, tal com va advertir Argimon, la taxa de contagi (R) -que calcula quantes persones contagia de mitjana un infectat- del municipi ha anat pujant i «encara no s'aconsegueix doblegar la corba».
Mendioroz va explicar que la causa principal d'aquesta forta incidència és el fet que es tracta d'una ciutat «amb molts habitants» i, per tant, «no es poden detectar tots els casos» perquè és «difícil» trobar-los. Com a conseqüència, no estan fent tots els tests necessaris.
De fet, ahir Salut va publicar una nova plataforma que permet consultar, de manera setmanal, les dades de l'evolució epidemiològica de Catalunya per comarques i municipis. Segons aquestes dades, la setmana passada Figueres va ser el municipi català amb el risc de rebrot més alt. Aquesta dada mesura els possibles nous casos diagnosticables els pròxims 14 dies i està relacionada amb la probabilitat d'aparició de nous brots epidèmics. Tenint en compte només la Regió Sanitària de Girona, després de Figueres hi havia Vilafant i Blanes com a municipis amb més risc.
D'altra banda, tenint en compte la taxa de contagi (R) els municipis amb més risc va ser Blanes (2,14), Vilafant (1,91) i Figueres (1,84). Això vol dir que, aproximadament, cada infectat podia contagiar unes dues persones de mitjana. Salut calcula que la taxa de contagi ha d'estar per sota d'1 perquè la incidència del virus no sigui gaire alta.
La bona notícia és que, en l'àmbit català, la corba epidemiològica comença a estabilitzar-se a Lleida, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Badalona. A part de Figueres, Salut està pendent de municipis com Amposta i Castelldefels, on la velocitat del virus ha augmentat aquesta setmana respecte a la passada.
No es preveuen més restriccions
Els responsables de Salut van demanar una «mobilitat segura» i mantenir les mesures de protecció -mascareta, distàncies, rentat de mans, evitar aglomeracions-de cara als desplaçaments que algunes persones faran per vacances, si bé ara com ara no preveuen restriccions en més municipis. «No ens agradaria començar a tenir brots en altres zones de destí turístic per culpa dels desplaçaments», va afirmar el coordinador de la unitat de seguiment de la covid-19, Jacobo Mendioroz, en roda de premsa. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, no va censurar la celebració de festes majors, però va advertir que han de ser «diferents» i amb «totes les precaucions». «L'envelat, no el podrem tenir», va il·lustrar.
Efectes del confinament
El Departament de Salut va alertar que el confinament empitjora la salut mental i augmenta el sedentarisme. És una de les conclusions d'un qüestionari que Salut Pública, Esade i Idiap ha fet a 37.810 persones. L'enquesta indica que el percentatge de població que refereix simptomatologia ansiosa és quatre vegades més gran que abans del confinament, i que la que refereix símptomes de depressió i malestar emocional s'ha triplicat.
També es triplica el consum d'hipnosedants prescrits, i el de no prescrits augmenta 10 vegades. La població entre 16 i 44 anys és el grup més afectat, amb el doble de simptomatologia de depressió, ansietat i malestar emocional.
