El Consell Comarcal de l'Alt Empordà va convocar, el passat dilluns 28 de juliol, el primer Consell d'Alcaldes des que es va iniciar l'estat d'alarma. La presidenta Sònia Martínez va obrir la sessió amb un agraïment a tots els professionals i representants polítics que durant la crisi sanitària han fet possible el manteniment dels serveis públics i han coordinat totes les noves iniciatives sorgides. L'òrgan col·legiat es va reunir de manera telemàtica amb gairebé una cinquantena d'assistents.

La consellera comarcal delegada de Medi Ambient, Anna Palet, va exposar a les alcaldesses i alcaldes de la comarca les línies de treball que esbossaran el Pla Estratègic de Residus Comarcal que es portarà a aprovació en el proper ple. La presidenta del consell Sònia Martínez considera que «la comarca farà un gran pas qualitatiu pel que fa a la recollida de residus i el respecte al medi ambient».

Palet va explicar que aquest pla servirà "per adaptar la comarca a la nova normativa, però sobretot per millorar el servei que ofereix el consell comarcal". Va plantejar la redacció d'aquest projecte i el pla d'acció com un gran repte d'objectius comuns, perquè la comarca és molt diversa i "cada municipi té unes característiques i necessitats molt diferents". L'objectiu essencial i compartit és millorar la gestió de residus i reduir-ne l'impacte ambiental.

El consell comarcal ha redactat el nou pla basant-se en una diagnosi exhaustiva fruit d'un procés participatiu al qual van participar tots els municipis de la comarca. El document es portarà a aprovació en el proper ple del Consell Comarcal, que se celebrarà el 4 d'agost -tot i correspondre al ple de juliol-, i es podrà iniciar la redacció dels estudis tècnics que permetran posar en marxa els canvis en la recollida de residus.

Per tal de satisfer les necessitats de cada municipi de menys de 4.500 habitants la consellera va explicar que s'ha dividit la comarca en cinc zones (Serra de l'Albera, serra de l'Estela, conca del Fluvià, conca de la Muga i serra de Rodes) i que cada grup haurà de definir el tipus de model de recollida que més li convingui. El text que es portarà a aprovació presenta una proposta multimodel que permet donar resposta a les necessitats de cada poble. Els treballs previs s'han realitzat en grups de treball que serviran per potenciar l'eficiència i adaptar el pla al territori, però també per propiciar sinergies i esforç compartit entre pobles veïns.

Pla d'acció

L'àrea de medi ambient redactarà un estudi tècnic i econòmic per a cada zona i pels municipis que hagin sol·licitat integrar-se a la recollida conjunta. Aquest inclourà una proposta concreta per a cada municipi i relacionada amb els pobles veïns. Respecte a les deixalleries, per a cada zona es proposarà una metodologia de treball conjunt i que tingui coherència.

En paral·lel, amb la participació de representants de municipis, també s'impulsaran trobades on es treballaran altres temàtiques concretes relacionades amb la comunicació i sensibilització ambiental, la normativa o la fiscalitat.

Actualment 63 municipis tenen delegada la recollida selectiva de paper, vidre i envasos al Consell comarcal, 28 deixalleries formen part de la Xarxa comarcal de deixalleries i tenen delegat el servei de recollida de residus especials, 10 municipis tenen delegada la recollida de fracció orgànica, 7 municipis tenen delegada la recollida de fracció resta i 50 municipis tenen la prestació de servei d'implantació i seguiment de compostatge casolà.

Els models proposats

El pla contempla tres models de gestió: el model de recollida porta a porta, el model de recollida amb contenidors d'obertura amb targeta i un model mixt. En la proposta de la recollida porta a porta els residus domèstics es recullen amb una periodicitat adaptada als hàbits de consum i es compatibilitza amb la xarxa de deixalleries, que recull els residus especials i les fraccions minoritàries, i la recollida, també porta a porta, dels residus comercials. L'opció de contenidors permet l'abocament prèvia identificació amb una targeta.

Cada zona triarà el seu model que serà complementari amb el compostatge casolà o fins i tot amb els compostadors comunitaris mecanitzats com el que s'utilitza a Viladamat o com els que estan projectats a diversos pobles de la comarca.

Els objectius d'aquests models són reduir la recollida de residus resta al 40% respecte a la generació total de residus i una disminució progressiva dels residus aportats al CTR fins assolir el 40% el 2025. També es busca disminuir la quantitat de residus que en origen no són seleccionats i acaben comptabilitzats com a residu resta malgrat ser d'altres fraccions (FORM, envasos, paper i cartró, vidre o especials). Per tal d'adequar el servei a aquelles persones que el generen la tendència és implantar el model de recollida porta a porta o la tecnologia d'identificació d'usuaris que permetin aplicar, en l'àmbit col·lectiu o individual, un pagament de taxes proporcional a la generació.

Els nous models aconseguiran amb les pertinents campanyes informatives i de sensibilització, aconseguiran augmentar el volum de fraccions valoritzables