28 de juliol de 2020
28.07.2020
L'Empordà
Biure d'Empordà

Onada solidària en clau femenina a Biure

Un grup de dones voluntàries del poble ha confeccionat i distribuït més de quatre mil mascaretes arreu de la comarca

27.07.2020 | 18:26
L'equip de talladores del poble: Jessica Martínez, Cristina Navarra, Olga Biarnes, Mar Carrillo, Anna Suñer, Berta Planas.

Sembla gairebé impossible que en una població de poc més de dos-cents habitants, un grup de quinze dones voluntàries i d'edats molt separades hagi estat capaç de confeccionar i distribuir més de quatre mil mascaretes arreu de la comarca. Tot i semblar impossible, això és el que ha passat a Biure d'Empordà.

Tot va començar al principi del confinament, quan les dones de l'Associació de Joventut del poble van decidir organitzar-se per donar cobertura a la gent gran. Al principi, es tractava d'anar a fer la compra d'aliments bàsics a Pont de Molins, ja que el supermercat del poble havia tancat. Van passar pocs dies, i les mascaretes es van tornar un element imprescindible: tenir-ne una, era un dret. Vista la situació, les dones de l'associació van contactar amb un grup de dones grans cosidores, per tal de coordinar-se i començar a fer mascaretes perquè tothom del poble, i dels voltants, en tingués.

L'equip de cosidores: Veronica Santos, Conxita Duró, Montserrat Salellas, Maria Rabionet, Maria Teixidor, Lolita Fernández.

Una situació mai viscuda

Així doncs, es va crear un vincle inèdit: dones entre vint-i-tres i vuitanta-set anys, treballant en equip. Tot i haver d'improvisar sobre la marxa, ja que era una situació que no s'havia viscut mai, van aconseguir organitzar-se amb l'Ajuntament del poble i aquest, els va proporcionar un total de cinc-cents metres de tela TNT homologada sanitàriament. Entre tots els metres de tela, i la roba que voluntàriament la gent donava, ja tenien tot el material necessari per començar a tallar i cosir. Cada dona era una peça clau de l'engranatge, i això va permetre que totes passessin un confinament més amè, i més humà.

Es van dividir en dos equips: per una banda, les més joves eren les encarregades de tallar la tela amb les mides establertes; les més grans, cosien –perquè, bàsicament, eren les que ho sabien fer–. Expliquen que una vegada agafada la tècnica de cosir mascaretes a doble tela, tardaven aproximadament un quart d'hora a fer-ne una. Van crear tres models de mascaretes: una amb estampats més vistosos per als infants, una de talla estàndard i una altra XXL. A més, després de veure la incomoditat de portar mascareta per les persones amb audiòfons, en van dissenyar una que es lliga darrere el cap, per a elles.

Tres models de mascaretes confeccionades per les voluntàries de Biure.

Els dos equips de dones, a través de grups de WhatsApp i del boca orella (tot i la incongruència de l 'expressió, aquest cop amb distància), van crear una mena de cadena que permetia crear i distribuir amb totes les mesures d'higiene i seguretat necessàries. Quan les talladores acabaven la seva feina, posaven la tela de cada mascareta en una bossa hermètica, i la deixaven tancada quaranta hores. Teles en quarantena, bàsicament. Un cop passades les hores, les portaven a les cosidores, i aquestes ja podien cosir.


Al bar i al supermercat

Les mascaretes tenen una durabilitat de sis mesos aproximadament, i es poden recollir al bar de Biure i al supermercat Rosa, de Pont de Molins. Són completament gratuïtes i els diners obtinguts a la voluntat, aniran íntegrament destinats a la Marató de TV3. A més, l'associació compta amb diverses xarxes socials ( info_biure, a Instagram, i Info Biure 2020 Grup de Voluntàries, a Facebook) des d'on informen de la distribució de les mascaretes.

Aquesta cadena s'ha anat repetint successivament fins a arribar a les quatre mil mascaretes –i cent seixanta davantals per al personal sanitari de l'Hospital de Figueres–, que han fet fins avui. Es pot afirmar que són l'únic grup de dones voluntàries de la comarca que no han parat de confeccionar i distribuir mascaretes.

Una de les cosidores del poble que més hores dedica a la costura, la Conxita Duró.

Les voluntàries fan un balanç dels mesos que ja fa que tallen i cusen mascaretes, i asseguren que és gratificant saber que entre totes les opcions disponibles per passar el temps, l'han dedicat fent una bona obra. Tanmateix, estan satisfetes del vincle que han creat totes elles, trencant qualsevol estigma generacional. Sense deixar de banda la gran ajuda que han estat unes per a les altres durant el període de confinament, tenint en compte que moltes són persones grans que viuen soles. Totes elles expliquen que han acabat agafant-li el punt a això de cosir i distribuir mascaretes, i que no tenen intenció de parar; tot i que desitgen poder cosir alguna altra peça, perquè això voldrà dir que la cosa està millor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

anteriorsegüent