David Brusi és director del Centre GEOCAMB, a més de president de l'AEPECT (Associació Espanyola per l'Ensenyament de les Ciències de la Terra). Treballa en la divulgació i didàctica de la Geologia, Patrimoni geològic i Hidrogeologia i Dinàmica dels processos actius i riscos naturals.

- Quin és l'acord a què han arribat amb Biure per treballar?

- Des del centre de recerca de la Universitat de Girona -el GEOCAMB-, hem mantingut diversos contactes amb l'Ajuntament de Biure, a través del seu alcalde, per tal de formular una proposta de catalogació i valorització del patrimoni geològic del municipi. A partir d'un primer informe, que estem elaborant, probablement l'encàrrec es formalitzarà a través d'un conveni de col·laboració amb la UdG que permeti definir un pla de treball amb fases successives. Voldríem començar amb un inventari detallat dels elements geològics més destacats i continuar plantejant un seguit d'actuacions que converteixin Biure en un referent a Catalunya per la divulgació de les Ciències de la Terra.

Estem molt il·lusionats en aquest projecte des de la contribució que hi podem fer des del nostre coneixement de la zona i des de la nostra experiència en diverses iniciatives de valorització, desenvolupades en altres indrets de les comarques gironines. Val a dir, també, que la proposta que estem preparant ha d'estar fonamentada en principis de sostenibilitat i requerirà la implicació d'altres professionals que n'avaluïn l'impacte econòmic i que assumeixin les tasques de promoció, comercialització o educació ambiental, entre altres.

- Què té d'especial Biure des d'un punt de vista geològic? Té particularitats?

- Ni que sigui com a detall anecdòtic, sembla que, des que el 2003 el seu consistori va aprovar el nou escut del municipi, Biure hagi estat predestinat a valorar la seva Geologia. A l'escut, hi destaquen tres pedres de color vermell, el riu Ricardell, que travessa el poble, i un ase. Tot i que els còdols simbolitzen la lapidació de Sant Esteve -el patró del poble-, també, representen les antigues explotacions de guixos i el paper dels ases en el seu transport. El patrimoni geològic del municipi de Biure -que ja era reconegut des de feia molts anys- va ser catalogat com una de les geozones de l'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya, que l'any 1999 el Departament de Medi Ambient de la Generalitat va encarregar a un grup d'experts, liderats per la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquella relació, el Mont-roig i els encavalcaments de Biure van ser inventariats com a «Geozona 157» i posats en valor pel geòleg Jordi Carreras.

La singularitat de la Geologia de Biure rau en el fet que, en els 10 km2 d'extensió del seu terme municipal, s'hi troba una extraordinària diversitat de roques: plutòniques, volcàniques, metamòrfiques i sedimentàries. Aquesta varietat litològica constitueix, a més, un registre completíssim d'edats, on trobem materials del Paleozoic, Mesozoic i Cenozoic. També, s'hi poden veure estructures tectòniques, entre les quals destaquen el plec anticlinal de Biure i les escates d'encavalcament, tan característiques de la formació del Pirineu i que comparteixen una història evolutiva amb el Montgrí o el massís del Pedraforca. La geodiversitat de la Geologia de Biure, també, permet descobrir jaciments de roques, minerals i fòssils i exemples d'un ampli ventall de processos.

- Biure s'emmarca en una àrea geològica extensa a la comarca. Hi ha altres zones interessants?

- Al marge dels valors propis, situats dins del terme municipal de Biure, la proximitat del poble a altres elements geològics de la comarca el converteix en un punt des del qual plantejar moltes altres activitats de descoberta. Una visita al Parc Geològic de Biure pot ser la primera etapa d'un recorregut de descoberta, que ens porti a visitar altres indrets propers, com el Salt de la Caula, a Boadella d'Empordà; les surgències dels antics Banys de la Mercè, al terme de Capmany; la sèrie sedimentària de l'Eocè de la Salut de Terrades, l'embassament de Darnius-Boadella, el modelat granític del Canadal i la Serra de la Sureda, a la Jonquera-Cantallops, o les antigues mines de talc de Maçanet de Cabrenys-la Vajol, només per esmentar-ne alguns.