Immersos en una societat on la veu dels més joves tendeix a escoltar-se poc a causa de les connotacions que sovint hi ha al darrere, que passen des de «no tenen res al cap» a «si han de tirar el país endavant, estem arreglats», són aquests mateixos joves els qui s’han vist obligats a viure quasi tres mesos tancats a casa, a causa de les restriccions derivades de la crisi pel coronavirus, en una de les etapes més vulnerables de la vida, amb tot el que això comporta.

La Fundació Sant Vicenç de Paül de Figueres, a través dels seus dos projectes socioeducatius, Ksameu i Atrapasomnis, acompanya més de 150 infants i adolescents, i afavoreix que hi puguin participar les persones més desafavorides amb la finalitat d’arribar a una inclusió completa. Hem entrat a la seu de la fundació per tal d’escoltar la veu dels joves que ja han tornat a la nova normalitat i saber com han viscut el confinament.

La tendència general ha estat de celebrar el «que bé, no hem d’anar a l’institut» a «vull tornar a classe perquè no aguanto més a casa». En aquesta tendència se li sumen els cicles de son descontrolats: passar la nit mirant sèries o pel·lícules a diverses plataformes com Netflix o HBO, i aixecar-se al migdia.

D’altra banda, els mestres han hagut d’improvisar el guió del tercer trimestre i adaptar tots els continguts a contrarellotge. Els joves senten que en l’àmbit acadèmic se’ls ha sobrecarregat i, per contrapartida, hi ha hagut «poc acompanyament». Entenen que no podien rebre la mateixa atenció a través d’una pantalla, però expliquen que s’han «sentit sols» davant d’apunts i tasques que no entenien.

Si per si mateixa l’adolescència ja és una etapa complicada, on les hormones es descontrolen i només es busca la intimitat, compartir quatre parets amb tota la família i veure sempre les mateixes persones, pot arribar a ser una tortura. S’ha de tenir en compte, també, que el confinament ha estat un tancament de classes: no és el mateix viure en una casa amb jardí, piscina, una habitació per cada persona i amb totes les necessitats econòmiques cobertes, que «viure en un pis de seixanta metres quadrats sense balcó i compartint habitació amb els germans». Els joves, però, també en treuen el costat positiu: a part d’ajudar amb les tasques de casa, s’han tornat «experts en pastisseria».

Seguiment

Per part dels educadors de la Fundació, els objectius de fer un seguiment als joves durant el confinament passaven per tres àmbits diferents: «mantenir uns hàbits saludables dels adolescents i de les seves famílies, continuar amb el suport acadèmic i fer més humana la digitalització».

Per aconseguir-ho, es van haver d’inventar diverses accions diàries que penjaven durant el matí a Instagram, i que els joves havien de realitzar. Des de gravar-se fent challenges virals, enllaços per fer esport, i un directe d’una hora a l’aplicació per resoldre dubtes acadèmics, que es va acabar convertint en un espai de teràpia col·lectiu, on es podien expressar en confiança i explicar com vivien la situació.

Tenint en compte que no tots els joves disposaven d’ordinadors, l’associació es va coordinar amb els instituts de la ciutat per tal d’amenitzar els tràmits burocràtics, i poder deixar trenta ordinadors que tenien a les famílies que ho necessitaven. Els educadors fan un balanç del confinament: «Els joves han perdut habilitats d’expressió i de coneixement difícils de remuntar», per això aquest estiu l’associació ha tornat a obrir les portes seguint les restriccions de la nova normalitat, perquè «tornin a tenir l’espai que tenien i trenquin amb certes dinàmiques».