Arran de la Covid-19 un dels models de turisme en alça ha sigut l'ús de campers, caravanes i autocaravanes. Dues de les empreses de lloguer d'autocaravanes de la comarca confirmen que de cara al mes d'agost «ho tenim tot ple, només queda algun forat a finals de mes».
Un dels focus problemàtics recurrents en l'estacionament i acampada d'aquests vehicles és la vora de l'embassament de Darnius-Boadella. L'alcalde de Darnius, Josep Madern, confessa que, sabent aquesta tendència, «hem volgut prendre mesures tancant els accessos del pantà. Només es permet l'accés a l'aigua per al Club Nàutic de Darnius. S'ha habilitat un aparcament adient per a aquests vehicles a uns 200 metres abans, equipat amb lavabos i dutxes». Tanmateix, per a Madern aquesta és una «mesura provisional», ja que afirma estar a l'espera que «des de l'àmbit privat puguin engegar un aparcament de caravanes regulat».
A l'entrada de Llançà, la zona del mercat del Port o la urbanització Sant Carles també hi destaca la presència de caravanes. I Cap Ras i Grifeu, no es queden al marge. El consistori ha optat per posar un limitador d'alçada a Grifeu per evitar-ne l'accés. L'alcalde, Francesc Guisset, aposta per una millor regulació de l'ordenança i «evitar que estiguin tres dies seguits aparcats al mateix lloc, o per poder justificar que per característiques del vehicle no puguin accedir o aparcar en certs llocs». Ara per ara, la Policia Local pot actuar quan els campistes fan vida a l'exterior del vehicle.
Imatges habituals
A Sant Pere Pescador és habitual veure, any rere any, les autocaravanes i campers a la vora del riu, «a les platges no hi poden accedir perquè hi tenim limitadors d'alçada» admet Agustí Badosa, alcalde del municipi, «però la imatge que donem és una mica d'estar per casa». La voluntat del consistori és regular-ho, ja que ara per ara, els visitants han d'anar a càmpings perquè no es disposa de cap terreny municipal regulat per a l'activitat. Segons Badosa, s'està treballant per buscar un espai perquè ara «la normativa demana una superfície, uns serveis i determina les pernoctacions, entre altres».
De moment, però, són els vigilants municipals els encarregats d'avisar els usuaris quan hi ha un excés d'hores d'estada o un desplegament important.
Un altre punt conflictiu, l'estiu passat, va ser l'aparcament d'un antic supermercat, a l'entrada de Roses, on es van arribar a comptar 60 vehicles. Joan Plana, regidor de Seguretat Ciutadana, explica que el fet d'aparcar un vehicle d'aquesta classe i «fer vida a dins» no incompleix cap normativa. El problema, segons Plana, és «l'aparcament descontrolat de caravanes en un mateix lloc. Això acaba produint l'acumulació de residus o l'alliberament d'aigües negres, actes incívics». Aquest cas, en una finca privada, es va solucionar «demanant la neteja i el desallotjament subsidiari».
Tot i això, el consistori estudia on es produeixen aquestes concentracions, i busca una solució. Un dels espais on es veuen els vehicles és l'aparcament del castell de la Trinitat, no obstant això, Plana vol recordar que «malgrat que generi malestar als veïns, perquè no ho perceben bé, si només han aparcat el vehicle i la concentració és reduïda, és controlable... i és legal!».
Acampades a la natura
La situació no és la mateixa al Parc Natural de Cap de Creus. Plana explica que un dels llocs on es generen més problemes és a cala Jóncols, «això està a 15 quilòmetres del centre, i controlar-ho suposa una despesa de recursos policials molt important». Per això, Roses ha dissenyat dispositius policials regulars.
En l'operatiu de revisió de l'ordenació viària en algunes zones del Parc Natural de Cap de Creus del dissabte 11 de juliol passat, van detectar un total de 26 vehicles mal estacionats, dels quals 9 es disposaven a acampar a la zona. En aquest sentit, el regidor manifesta la necessitat de coordinar l'acció amb el Parc i establir mecanismes estructurals, com millorar la senyalització, introduir obstacles físics perquè no es pugui aparcar i limitar d'accés rodat el parc natural.
Pocs efectius, molt territori
Durant aquest mes de juliol, han aparegut imatges a les xarxes socials de campers i autocaravanes enmig del Parc Natural de Cap de Creus, amb taules i cadires, tendals i altres elements a l'exterior del vehicle, que fins i tot ha generat l'abandonament de residus in situ. Veïns de Cadaqués denuncien, per exemple, la brossa abandonada a la zona de Caials.
Fonts d'Agents Rurals de Girona asseguren que «molts llocs que han sortit a les xarxes, sí que està permès. Aquests vehicles tenen dret a pas, i si estan aturats, ningú pot saber si pernocten o no. Hi ha un buit legal». A més, alerten que «tenim pocs efectius per tant territori», i és que la comarca de l'Alt Empordà té gairebé 1.358 km², entre els quals es troben grans àrees de natura que resulten molt atractives per a aquest turisme; Salines, l'Albera, cap de Creus, Aiguamolls o el sud de la comarca, tocant amb el Montgrí. Segons Agents Rurals, actuen coordinadament amb aquells municipis i policies locals que s'hi posen en contacte, i fins i tot proposen «tancament d'algunes pistes forestals» per evitar l'accés rodat, però manifesten que «hi ha molts altres temes que requereixen la nostra actuació, com la prevenció d'incendis o el control de fauna.»
A l'estiu, la feina se'ls multiplica, i tot i disposar del servei de prevenció d'incendis forestals i vigilàncies estàtiques o dinàmiques, «tenim els mateixos efectius de fa set anys». Davant la situació de l'auge de vehicles que pernocten en espais naturals, «caldria una taula de diàleg en àmbit comarcal», perquè admeten que «és molt difícil arribar a vigilar totes les cales on pot acampar la gent».
