Ens trobem a la plaça Triangular. Natàlia Sànchez Dipp (Figueres, 1983) arriba amb les piles carregades. Parlem de política catalana i local. Va liderar la llista de la CUP a les eleccions municipals del 2015, que va aconseguir tres regidors, però va deixar el grup abans d'hora per anar al Parlament. «Mai he deixat d'estar atenta a la política figuerenca», diu. Forma part del grup independentista com a diputada de la cambra catalana des del 2017.

Com l'ha afectat en l'àmbit personal la pandèmia?

En l'aspecte global i social l'he viscut amb molta preocupació, per com ha arribat a una societat i un món afectadíssim per la desigualtat, la precarietat i, per tant, amb molta angoixa. Els de la CUP hem estat fent molta feina, no només per analitzar, sinó per generar i desplegar propostes. Em considero una persona a qui no li costa adaptar-se als canvis, però no ha estat senzill. En l'ambient íntim i personal, el confinament m'ha anat bé. Perquè la meva vida és estressant. Hem de tenir en compte que visc a Figueres i el meu lloc de treball està a 140 quilòmetres. Vaig poder descansar, dormir i escriure sense perdre el fil de la meva feina política.

I a partir d'ara, si els rebrots no surten de mare, serà un punt i a part o un punt i seguit?

Quant a la història, sí que crec que serà un punt i a part, però els arbres del parc continuen creixent amb un fort impacte sobre les classes populars, el conjunt de la societat és més precari, la gent més senzilla és la més afectada. Desitjo que tinguem la capacitat de sumar esforços per transformar aquesta situació i que no sigui un punt i seguit, ni un campi qui pugui. Desitjo que sigui un punt i a part.

Com a diputada, està vivint de ple la política catalana. Des de fora, fa la sensació que s'han congelat moltes coses, com ara el procés independentista o l'acció de govern.

Tinc les dues sensacions. És a dir, s'han aturat moltes coses, s'ha aturat la vida quotidiana tal com la teníem entesa. A la política i en el Parlament s'ha notat aquesta aturada, però també és cert que s'han precipitat moltes coses. Torno al que deia abans, s'ha precipitat una crisi sistèmica, una crisi del capitalisme que ja la vèiem a venir. S'ha precipitat també la necessitat de fer valdre i reforçar els serveis públics. Aquesta crisi ha precipitat la fragilitat del sistema capitalista. I pel que fa al Procés, és evident que hi ha hagut aquesta sensació que s'ha parat, però continuen havent-hi presos polítics, continua havent-hi persones exiliades i, per tant, el poble català continua sent perseguit per la judicatura i per una política espanyola que es nega a deixar-nos decidir sobre el seu futur. Per això, malgrat aquest aparent stop, hi ha injustícies que persisteixen.

Pot revertir d'alguna manera en alguna situació nova? Hi pot haver alguna reacció ciutadana cap al món polític?

Si analitzem el darrer cicle polític, marcat pels moviments del 15M i l'independentista, que han estat massius i amb una capacitat d'incidència molt gran, i si valorem que aquest cicle es tanca, és evident que la situació socioeconòmica que deixa el coronavirus i la crisi d'un sistema fràgil, ha de revertir en forma de defensa de drets. Són temps de garantia de drets i no temps de retallades de drets, i això és imprescindible que reverteixi amb unes polítiques públiques que posin les persones i els serveis públics al centre. Des de la CUP vam obrir la campanya «Que no ens robin la vida», perquè entenem que el sistema no està pensat per guarir i per cuidar la vida. I, per tant, sí, desitjo que hi hagi capacitat d'autoorganitzar-se, que hi hagi molta activitat sindical, capacitat de sumar per defensar drets, perquè caldrà.

Les administracions no paren de prometre ajuts, subvencions i, per l'altre costat, la gent demana poder tirar endavant: és sostenible aquesta dualitat?

Si fem la comparativa amb la crisi del 2008, la Unió Europea s'ha compromès a injectar grans quantitats econòmiques als estats per poder fer front a la urgència, però la pregunta és: quines seran les conseqüències que tindrà això? Aquí el que caldrà és reivindicar que tot el flux econòmic que hi ha d'haver no sigui a canvi de polítiques d'austeritat com vam veure el 2008. Per tant, que no entrem en una era d'austeritat extrema. Caldria i cal fer una mirada que posi especial interès en els interessos de la gent i no en els interessos dels privats. El que estem veient és que tenim unes energètiques, grans empreses de l'IBEX, que han continuat repartint dividends i han continuat tenint beneficis milionaris, mentre els estats i les administracions públiques fan mans i mànigues per arribar a cobrir la urgència. Cal revertir aquesta lògica. Quan parlem de nacionalitzacions, de propostes que realment posin les persones per davant, estem parlant de qüestions versemblants que són necessàries i que canviarien la vida de molta gent.

Tot plegat ens porta a una situació irreversible d'eleccions a Catalunya

És una situació complexa. Han estat dos anys molt estranys i perduts, tant des de la perspectiva de consolidació de drets, com en la perspectiva d'avançar cap a l'autodeterminació. En la fase posterior a l'1 d'octubre, enteníem que un govern independentista fes unes polítiques públiques, que estigués a l'altura de les consignes, de fer un país millor, fer una República per viure millor, i això no ha estat així. Hem vist un govern de la Generalitat encapçalat per Junts per Catalunya i ERC, que ha fet les mateixes polítiques públiques, si no pitjors, que havíem vist en les últimes dècades, que consisteixen a externalitzar tant com han pogut i no donar resposta a les emergències, tant de la gent, com del sector públic. Pel que fa a l'eix independentista, molt de simbolisme i molta retòrica, però poca concreció. Per tant, ja quan Quim Torra va arribar a ser president ho va ser d'una forma excepcional i el seu final també està sent excepcional. Eleccions, ja!

Parlem de Figueres. Quin balanç fa del govern quadripartit?

Com a figuerenca, que hi hagi un govern de quatre forces que hagi pogut posar per davant els consensos per governar una de les ciutats més travessades per les desigualtats del nostre país, és una bona notícia. Figueres ve d'una herència de Santi Vila, Marta Felip i Jordi Masquef, molt marcada per unes polítiques que, des del punt de vista de la CUP, no han estat a l'altura, no han sabut entendre la ciutat i la realitat complexa en la qual viu. L'havien deixat molt desatesa des de moltes perspectives. Calia aquest canvi a la vella política convergent de sempre.

Vostè va deixar de ser regidora a mig mandat. Se'n penedeix?

Cal fer autocrítica pel fet que jo vaig ser la cap de llista d'una candidatura que va rebre molt de suport, vam passar d'un a tres regidors el 2015. Crec que va ser fruit del treball col·lectiu de la CUP i del moviment independentista que ja s'anava acumulant des de molt de temps. El fet que, tant en Lluís Armengol com jo mateixa pleguéssim abans d'hora, no va ser bo per a la imatge que vam donar, encara que la CUP siguem una organització que no aposta pels personalismes dels candidats i que renova, amb normalitat, els seus regidors. De fet, a la campanya ja ho vam dir. Tinc un profund agraïment per a tots els companys regidors: en Toni, l'Oriol, l'Aleix, en Lluís, la Montse, crec que tots vam fer una feina molt bona. Potser sí que el fet que jo anés de cap de llista per Girona va tocar el projecte en un moment inoportú. És una espina clavada que tinc, però estic convençuda que José Castellón, el regidor de Guanyem, especialment en l'àmbit de l'habitatge, segueix la bona feina feta per la CUP en anteriors mandats.