Sílvia Osuna Oliveras (Castelló d'Empúries,1983) és llicenciada i doctora en química per la Universitat de Girona. Les seves investigacions s'han centrat en el desenvolupament del projecte MetMoDEzyme, que té com a objectiu dissenyar enzims (catalitzadors de la natura) per abaratir els preus de producció dels fàrmacs. Recentment ha obtingut el Premi Nacional de Recerca en la categoria de Talent Jove del Departament de Coneixement i Empresa de la Generalitat de Catalunya.
Com va rebre la notícia del Premi Nacional de Recerca en Talent Jove
Estic molt contenta, no m'ho esperava gens. Ja feia temps que s'havia d'haver fet oficial, però amb la situació per la Covid s'ha endarrerit. Per a aquests premis, necessites que algú et nomini. A mi em van proposar des de la Universitat. La veritat és que pensava que la possibilitat que m'ho donessin era molt remota, no hi comptava. El confinament ha portat que tots estiguem més deprimits, però rebre un premi en una situació així, et dona l'empenta, les ganes de continuar endavant perquè la recerca és la manera de sortir de la Covid i de tot el que vingui.
Com veu aquesta sortida?
Jo no hi entenc massa, però aquests mesos que des de la Universitat hem parlat amb diferents investigadors i metges, hem vist que de tot se n'aprèn. Un dels aprenentatges ha sigut fer docència i seminaris virtuals i l'altre, la suma d'esforços per trobar la vacuna i la manera de superar-ho.
Vostè podria tenir un paper important en la fabricació de la vacuna.
Sí, una vegada es tinguin els compostos actius de la vacuna es pot fer un disseny d'un enzim perquè la fabricació d'aquests compostos sigui més fàcil, barat i ràpid. Però falta saber exactament quins compostos té.
Ja porta a l'esquena uns quants reconeixements acumulats.
No hi penso massa. Però és agradable que et reconeguin la feina i els esforços, no només meus, sinó de tot l'equip. Tampoc penso en quins premis presentar-nos, tenim feina dia a dia i s'ha de treballar per tirar endavant el projecte.
Un dels aspectes que va destacar la consellera Chacón és el fet de ser referent de talent femení en l'àmbit científic
Abans de l'estat d'alarma per la Covid, teníem la guarderia, i ja és difícil, perquè un nen sempre vol la mare, però amb el confinament ha sigut tot molt complicat. Teletreballar i tenir una criatura no és gens fàcil.
Actualment, com està el projecte pel qual va rebre l'ajut europeu?
Li queda poc. Se'ns acaba al maig de l'any que ve. Vaig demanar extensió per la baixa de maternitat, i m'ho van acceptar, per tant, acabaríem a final d'any. Però passa ràpidament el temps!
I quan acabi?
Això no s'acaba, haurem de demanar més projectes. També m'han donat un altre projecte en col·laboració amb investigadors del Canadà, el Japó i els Estats Units que comença al setembre. La recerca és treball de molta gent i sumar esforços. Tenir l'oportunitat de col·laborar amb tanta gent de diferents països és molt enriquidor.
