07 de juliol de 2020
07.07.2020
L'Empordà
Sant Climent Sescebes

El projecte de conservació de les basses de la Gutina de Sant Climent, en marxa

La Fundació Andrena va finançar l'actuació de restauració i el seguiment científic mensual

06.07.2020 | 19:25
Una mostra dels treballs que s'han anat fent a la finca de Sant Climent Sescebes.

El projecte de conservació de les basses de la Gutina, ubicades al veïnat de Vilartolí, dins del municipi de Sant Climent Sescebes, segueix amb força. El projecte involucra el celler de la Gutina, la Fundació Andrena, la Iaeden-Salvem l'Empordà i el grup d'Ecologia Aquàtica GEA de la Universitat de Vic-UCC (responsables del seguiment científic de la restauració i monitorització posterior). La Fundació Andrena, per la seva banda, va finançar l'actuació de restauració i ha pagat el seguiment científic mensual d'aquestes basses.

Aquesta col·laboració a quatre bandes va permetre, l'any 2015, recuperar dos estanys temporanis a la zona de la Gutina. El projecte es va desenvolupar a la finca de Can Torres, una explotació vitivinícola ecològica que tenia signat un acord de custòdia agrària amb l'entitat Iaeden des del 2011. En aquesta finca, de caràcter mediterrani, s'hi trobaven diferents ambients d'interès natural, com prats de dall, i les dues basses temporànies de la Gutina, com la Cardonera i la Rajoleria.

Aquests ecosistemes, a causa de la seva singularitat, representen uns hàbitats d'elevat interès i prioritaris de conservació a escala europea, amb una riquesa florística i faunística molt important.

El projecte es va centrar en la recuperació d'una tercera bassa temporal (anomenada Prat dels Rosers) en el sistema de la Gutina, que a principis del segle XX, mitjançant drenatges, va ser dessecada. Els treballs de camp van permetre la identificació i petita intervenció en una quarta bassa (anomenada l'estany d'en Negre). Aquesta restauració ampliava la presència d'aquest hàbitat tan particular i afavoria les metapoblacions del conjunt de les basses. A més, la recuperació d'aquestes basses evitaria la inundació de les vinyes adjacents en episodis de pluja.

Drenatge amb argila

L'hidrogeòleg Jordi Montaner (de Geoservei), traspassat l'octubre del 2018, va fer l'estudi hidrogeològic de la zona i va detectar el drenatge subterrani del Prat de Rosers. «Això va permetre que, el febrer del 2015, es fes una intervenció per taponar el drenatge amb argila i recuperar la inundabilitat de l'estany temporani», explica el membre del Grup de Recerca d'Ecologia Aquàtica de la UVic, que és el figuerenc Lluís Benejam.

Des de llavors, s'han anat fent mostrejos mensuals, quan les basses tenen aigua, per conèixer la seva diversitat florística i faunística i s'ha constatat l'èxit de la restauració, així com l'elevat interès natural de la zona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent