07 de juliol de 2020
07.07.2020
L'Empordà
Roses

Almadraba Park Hotel, cinquanta anys de detalls

Jaume Subirós ha marcat una manera de fer, una discreció i ambició que l'han portat a assolir l'aniversari amb gran prestigi

06.07.2020 | 19:24
L'establiment, amb accés directe a la platja de l'Almadrava, manté la mateixa gespa del primer dia.

«El secret és treballar cada dia i fer les coses ben fetes», confessa Jaume Subirós. L'Almadraba Park Hotel ha complert 50 anys, i tot i que ha canviat, segueix mantenint l'essència d'aquell establiment que obria l'any 1970 en mans de Josep Mercader. «La moda sol passar, el que és important és l'estil». Tant és així que sortint a la terrassa encara es poden utilitzar, per seure, les primeres cadires de jardí i trepitjar la mateixa gespa de fa cinquanta anys. «Sempre dic a tot el personal i col·laboradors: petits detalls, grans conseqüències» i una d'elles ha sigut aconseguir mantenir el bon nom i el prestigi de l'hotel.

L'any 1967 començava el moviment de terres i el 1970 s'inaugurava el més car dels hotels de Roses. El periodista i escriptor Xavier Febrés explica, en el llibre Els primers cinquanta estius de l'Almadraba Park Hotel (quasi una novel·la), que l'hotel obria amb seixanta-sis habitacions, amb el cartell de complet entre finals de juny i principis de setembre. S'havia alçat un hotel enmig de terra abandonada per la fil·loxera, i oferia unes vistes de luxe a la badia de Roses.

Tot i això, a l'hotel encara s'hi accedia per un camí de terra i els freqüents talls de llum van fer que els dijous, mantingudes fins fa dos anys, se celebressin les « Cenas de candelabro».

Mercader, però, va morir amb 53 anys, el 1979, i va ser Subirós, que estava casat amb la seva filla gran, qui es va veure al capdavant de l'Almadraba Park Hotel i del Motel Empordà de Figueres. Una herència sobtada (com descriu el títol d'un capítol del llibre dels 50 anys) que recau en un home discret «no només com a continuador, més aviat com a refundador impulsat per l'autoexigència en la voluntat d'aprendre, l'ambició de superar els límits, la devoció per un somni heretat, l'esforç emprenedor, la humilitat atrevida i una dosi de temeritat visionària», assegura Febrés a la publicació. El periodista, Xavier Febrés, ha passat hores i hores, llargues caminades, i moltes estones descobrint espais al costat de Subirós, estirant-li tots els records per poder escriure un llibre digne i fidel a l'esperit de l'home i de l'establiment.

L'empordanesa Maria Crehuet va ser l'encarregada d'escriure el llibre dels vint-i-cinc anys. Als cinquanta ha sigut Xavier Febrés. Fugint del recull fotogràfic, per celebrar les efemèrides d'aquest establiment s'ha apostat per elaborar llibres d'autor i això fa pensar que aquests petits detalls, dels quals parla Subirós, tenen molt a veure amb la qualitat de tot allò que surt de l'Almadraba Park Hotel i del Motel Empordà, i «també vol dir un respecte i interès per la cultura» diu Febrés.


Personatges cèlebres

«El dormitori del Bulli», li'n deien alguns. A Subirós, explica Febrés, no li sabia greu. Va saber capgirar el sentiment i «servir l'endemà als millors cuiners internacionals que acudien a sopar al Bulli el millor esmorzar del món, com per recuperar-se», i ho feia servint plats inesperats: «Gambes de Roses a la crosta de sal fetes al forn, unes broquetes de calamarsets i xipirons acabats de pescar i passades per damunt la planxa (...)».


La seva ubicació privilegiada i el savoir faire van atraure i atrauen nombroses personalitats de renom. Xavier Febrés, que acumula ja mitja dotzena de llibres sobre Josep Pla, explica que va ser en aquest jardí on l'escriptor va mantenir llargues converses en italià amb la dottoressa Volante, unes sobretaules, diu, que resultaven «espurnejants». El periodista català no va ser l'únic, noms com Carolina de Mònaco i el príncep de Hannover, el ballarí rus Rudolf Nureyev (del qual en el llibre n'explica una bona anècdota a l'hotel mateix) o el premi Nobel d'Economia, Robert F. Engle, també s'han allotjat a l'Almadraba Park Hotel.


{C}{C}

{C}{C}


Tot i saber alguns d'aquests noms gràcies al llibre del 50è aniversari, Subirós es manté ferm en la seva condició «hem de ser discrets, aquí la gent ve a descansar i passar les vacances», i només se li escapa alguna anècdota, sense noms ni cognoms. «Fa anys venia un matrimoni francès amb una nena petita que llegia quatre llibres cada dia. Aquesta noia va ser, de gran, ministra de Cultura de França. Encara ara ve la família», explica en veu baixa, sense que hi hagi la mínima escletxa de fanfarronada.

El relleu generacional

Febrés destaca que a l'Almadraba Park Hotel, fa temps que el relleu familiar s'ha fet present. La carta de la piscina, n'és un exemple. Jordi Subirós Mercader va introduir els nous snacks de cuina en un establiment on el tipus de cuina no és aquest. «Saber introduir les innovacions generacionals també és un mèrit!». A l'Almadraba Park Hotel, després de cinquanta anys, «se segueixen fent els millors esmorzars del món. Altres coses que havien sigut els millors del món, ja no hi són», conclou Febrés.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent