Sergi Romero de Tejada Martínez (Barcelona, 1960) és biòleg i zoòleg. Va arribar al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà el 1992, procedent del Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa. És el director de l'espai des del 2009.

Sergi Romero diu que l'Agència de la Natura ha de situar Catalunya com a capdavantera a Europa

- Quins han sigut els efectes de la Covid-19 que han tingut sobre el parc?

- Hem hagut de tancar itineraris, observatoris i la veritat és que ha causat un efecte positiu, perquè la fauna i la flora reaccionen diferent quan l'ésser humà no hi és. Ens hem trobat que els animals estaven més tranquils i, a sobre, hem tingut una primavera molt plujosa. Hem tingut les dues coses que són fonamentals: poca gent, amb la qual cosa, poca pressió, i molta aigua. Per tant, ha estat una barreja molt positiva per a l'espai.

- Com ha anat aquesta represa per als visitants, ara?

- En les successives fases, ens hem anat adaptant en funció del que es permetia i no es permetia. Fins fa ben poc, hem obert els itineraris amb les seves restriccions, que són les que es marquen, amb les distàncies de metre i mig, els dos metres quadrats per persona, obligació de dur mascaretes, etc. Els itineraris estaven oberts, però manteníem tancats els observatoris que tenien quatre parets i eren susceptibles de poder transmetre aquesta malaltia. I, ara, tot just ho hem obert tot. A poc a poc, es va entrant en aquesta nova etapa de la represa. Ara, esperem que la gent tingui la seva autoresponsabilitat. Això depèn de cadascú. Justament, des de la Generalitat, s'ha fet una aposta per això. Si no som autoresponsables, haurem de començar, altre cop, des del principi.

- Què s'hi pot trobar, en aquesta etapa nova, al parc dels Aiguamolls?

- Hem tingut novetats, que no tenen perquè estar lligades al confinament. Estan més lligades al fet tan espectacular que hem tingut aquesta primavera, que feia anys que no es produïa. No recordàvem una primavera tan plujosa, de manera que hi ha espècies que estan criant al parc, com l'agró blanc i el bernat pescaire, que no havien criat mai aquí, als Aiguamolls. A més, aquesta temporada no està fent molta calor i els animals continuen fent posta i això fa que s'allargui.

- Quin és el seu racó preferit del parc?

- És la reserva dels Estanys, que tenen aquestes pedres granítiques que sobresurten i creen un ambient diferent al voltant. Això té un encant i uns contrastos rics en fauna i flora.

- Parlem del futur més immediat, aquell en què ja es vaticina que hi haurà un altre virus. Pot ser problemàtica per a aquest parc una recaiguda?

- Tothom ha pogut veure que hi ha un procés i que s'ha de ser conscient que, fins que no hi hagi una vacuna, serà un anar i tornar. Com que ara ja tenim una mica d'experiència de com hem de fer les coses i tenim més clar com actuar, ja ens anirem adaptant. Estar en un espai natural obert és més difícil i s'ha de gestionar. Aquí, seguim les directrius que ens marca el departament. Hem anat veient canvis a mesura que anàvem obrint itineraris i observatoris. La natura havia agafat el seu espai. És tasca nostra tornar a reobrir i reordenar, un altre cop, la natura, perquè tots els espais siguin visitables. Els animals han tornat, novament, al seu lloc habitual, en zones on havien criat abans, més a prop, però com que, ara, hi ha massa gent, s'espanten i s'han d'allunyar. Al final, el que hem d'aprendre tots plegats és que -si anem amb cura, sense fer gaire xivarri- els animals s'acosten més i és més fàcil observar-los. Ja sé que és difícil, però, si tens aquesta sensibilitat, val la pena.

- Vostè recorda algun precedent, aquí al parc, que hi hagués hagut altres èpoques amb aquesta situació?

- No, aquesta ha estat una situació realment desconeguda. Tan radical com això era molt estrany. Aquesta primavera així, em feia recordar l'any 92, quan vaig arribar aquí. Recordo primaveres i estius que passejava pels Aiguamolls i no hi havia ningú. Hem de començar a pensar que, després d'aquesta pandèmia, en vindrà una altra.

- Quina opinió li mereix l'Agència de la Natura, que vol posar en marxa la Generalitat de Catalunya?

- Crec que, a vegades, això és necessari, per a la conservació de la natura. És una manera de començar a fer una aposta per assegurar unes directrius de finançament adequat en una Catalunya que ha de ser capdavantera un altre cop a escala europea. Tots els directors dels tretze espais de Catalunya ho veiem positiu. Si fas un exercici recopilatori d'on han anat a parar els espais naturals, veus que alguns van començar a Agricultura, altres a Política Territorial i Obres Públiques, però després van passar a Agricultura; després, es va crear el Departament de Medi Ambient i van passar cap allà. Al final, eren com l'ovella negra. No sé per què, però no els vol ningú i ens quedem amb uns pressupostos molt minsos voltant d'un departament a l'altre. Cal tenir una estructura i uns pressupostos que s'aproximin a les necessitats.