La Càtedra Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona ha iniciat una col·laboració en el projecte Crima, liderat per l'Institut de Ciències del Mar del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), a la zona del cap de Creus. Es tracta d'una iniciativa científica i social per investigar el balanç entre l'explotació i la conservació d'hàbitats marins com els fons de grapissar del cap de Creus. A més, es pretenen proposar accions de gestió per a mantenir aquest balanç entre la conservació i l'explotació pesquera dels hàbitats.
Els hàbitats de grapissar que s'estudien són especialment vulnerables i, alhora, molt productius i amb una alta biodiversitat. Per això, Montserrat Demestre, doctora responsable de l'ICM, afirma que «necessiten una regulació d'ús per aconseguir la seva conservació, alhora que amb aquesta regulació també s'ha de mantenir la seva productivitat». Treballar a la zona protegida del cap de Creus permet veure de quina manera es pot reduir l'impacte en espècies no comercials pescades pels mètodes actuals, com són les estrelles o els cogombres de mar.
A més, a través d'aquesta investigació, també es pretén relacionar la qualitat d'aquests hàbitats marins amb la salut humana, «moltes d'aquestes espècies són de consum humà, o són l'aliment d'aquestes».
Mètode de tresmall
Per a obtenir les dades que permetin donar resposta al projecte s'han dissenyat dues campanyes que requereixen la col·laboració dels pescadors, «el seu coneixement històric de la pesca i del fons del mar és imprescindible», confessa Montserrat Demestre.
Al cap de Creus, les campanyes del projecte Crima es basen en l'aplicació de la pesca artesanal experimental del tresmall, dotada de tres xarxes de diferent trama sobreposades i llums verdes i blanques al llarg de tota la xarxa.
L'ús d'aquesta pesca artesanal i la seva anàlisi posterior sobre l'impacte que té als hàbitats podria servir, segons Montserrat Demestre, per «evitar les captures d'espècies que no interessen a la pesca».
