El castelloní Pau Mora Escutia (2003), alumne de l'Institut Castelló d'Empúries, ha detectat un nou niu de l'espècie Asio otus al municipi empordanès. Es tracta dels mussols banyuts, exemplars poc freqüents en els entorns urbans de Catalunya. Es dona la circumstància que l'any passat es van detectar dues parelles a les palmeres d'Empuriabrava. Aquesta rapinyaire nocturna hiverna en grups de 10-15 individus, i una de les poblacions on ho fa, explica el jove, és a Sant Martí d'Empúries.

A l'època de reproducció, coincidint amb el confinament, la parella de mussols va ser detectada davant de casa de la família Mora. Tot i que comenta que el niu on es va establir la parella era previ, possiblement d'unes garses, «segons el que he estudiat, si s'hi han trobat còmodes, han trobat menjar i ha prosperat el niu, poden tornar». Aquesta espècie busca boscos de coníferes amb camps de conreu al voltant «l'únic inconvenient d'aquesta parella és que han tingut molta presència de gossos».

En l'estudi de les egagròpiles efectuat pel castelloní, hi va trobar, entre ossos d'ocell, fils de niló i altres plàstics. Malgrat que va trobar un pollet mort als peus de l'arbre, assegura que n'hi havia un altre i que «fa uns dies va prendre el vol».

L'època de cria

Aquesta troballa formarà part del treball de recerca de Pau Mora, que ha fet durant el confinament. «Al principi, volia que el meu treball estigués relacionat amb els animals». La primera idea va ser estudiar les espècies invasores a la comarca, «però no sabia quina pràctica fer». Després va decantar-se per les espècies reintroduïdes, agafant com a pràctica els xoriguers ubicats al campanar i l'ajuntament del municipi «Però va començar el confinament i no podia fer les pràctiques, justament en l'època de la cria que és ara».

Les mesures decretades van fer que Mora pensés a estudiar la fauna que l'envolta: identificació i classificació d'insectes. «Just quan vaig pensar en aquest treball, vam sentir un soroll de gronxador, i no sabia que era». El jove explica que anteriorment havia vist algun mussol que volava en els arbres de davant de casa seva. «Quan vaig sortir per intentar trobar-lo, vaig veure que era un mussol».

Per saber l'espècie, va fer una cerca i ho va compartir amb el tècnic de medi ambient del consistori castelloní, qui «em va confirmar que era un mussol banyut. Va ser la primera espècie que vaig identificar del meu treball».