26 de maig de 2020
26.05.2020
L'Empordà

Les mascaretes de roba de cotó casolanes no protegeixen de la transmissió del virus

Les úniques que eviten el contagi bilateral són les FFP2 sense vàlvula i les quirúrgiques en el cas que tothom en portés

25.05.2020 | 18:59
La mascareta és d'ús obligatori tan bon punt se surt de casa.

Molts hem sigut els que ens hem fabricat les nostres mascaretes casolanes, això sí, 100% cotó. Tant el Centre per al Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC, per les sigles en anglès) com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han donat algunes recomanacions sobre aquestes mascaretes casolanes, tenint en compte que, davant l'escassetat, les quirúrgiques s'han de reservar per als sanitaris en situacions com l'actual, ja que són les persones que treballen en primera línia. Aquests elements de roba fabricats a casa són una barrera, sens dubte, i redueixen la projecció de gotes i partícules que poden contenir el virus, però no eliminen la possibilitat de contagiar-se ni de contagiar a altres.

Els farmacèutics Marta Genís, de Figueres, i Álvaro Castelló, de Roses, coincideixen a afirmar que «qualsevol cosa que et posis a la cara és millor que no dur res, aquestes mascaretes fan la mateixa funció que faria una bufanda». És cert que les fetes a casa solen ser «més boniques», reconeix Marta Genís, però el problema és que aquells que utilitzen la mascareta de roba casolana «tenen una sensació de placebo, se senten protegits, no obstant això, realment no ho estan». Álvaro Castelló, per la seva banda, no recomana aquesta classe de mascaretes.

De fet, l'informe sobre l'ús racional d'equips de protecció individuals (EPIs), publicat per l'OMS alerta que les mascaretes fetes de cotó suposen un «perill potencial de contagi de coronavirus. No són resistents als fluids i es poden convertir en un focus d'humitat i gèrmens». A més, planteja dubtes reals sobre els materials sintètics, ja que «no existeix cap evidència científica que pugui demostrar-ne l'efectivitat a l'hora de prevenir el contagi de coronavirus». Això sí, les mascaretes de cotó les podem utilitzar de manera decorativa, portant-les per sobre d'una altra que resulti eficaç.

Eficàcia comprovada

Marta Genís recorda que les úniques mascaretes que no tenen transmissió bilateral –ni del portador als altres ni viceversa– són les FFP2 sense vàlvula i amb certificat. En aquest sentit, Álvaro Castelló explica que «s'ha d'anar amb compte perquè poden ser falses. Per exemple, el 99% de les FFP2 que s'enganxen per les orelles, són falses». El rosinc explica que, davant l'emergència de proveïment, «s'han permès moltes mascaretes amb altres certificats no vàlids aquí, s'han tret moltes regulacions per abastir el mercat». Per això, Marta Genís recomana que sempre «han de tenir el certificat per saber quina mena de filtratge de partícules té. Nosaltres sempre que demanem mascaretes requerim la fitxa tècnica per assegurar-nos la garantia».

Els farmacèutics expliquen que «les quirúrgiques són una bona opció per estar protegits si tothom les porta. Aquestes el que fan és que el portador no pugui contagiar a d'altres». Álvaro Castelló ha volgut recordar que «s'hauria de canviar cada dia, però només se'n dona una per setmana i, de moment, això ho suportem econòmicament els farmacèutics». Marta Genís alerta que no es confonguin «la mascareta quirúrgica amb la higiènica. Aquesta última la pot vendre tothom, i aparentment semblen iguals, però la seva funció no té res a veure».

Element obligat

L'ús de mascaretes ha passat de ser recomanable a vegades a ser obligada en espais públics. Els contagiats amb Covid-19 que són asimptomàtics o tenen símptomes lleus, poden infectar a altres. A l'hora de respirar i parlar s'emeten petites partícules que poden contenir el virus i ser inhalades per altres persones. Per això, es proposa que s'utilitzin mascaretes en llocs on sigui difícil mantenir la distància social.


La setmana passada, el govern espanyol publicava l'ordre que ens obliga a tots a portar mascaretes a la via pública en espais a l'aire lliure i en qualsevol espai tancat d'ús públic, amb un condicionant «sempre que no sigui possible mantenir una distància de seguretat interpersonal d'almenys dos metres». L'obligatorietat s'ha marcat a partir dels sis anys, tot i que se'n recomana l'ús entre els tres i els cinc. Ara bé, mantenen l' excepció a les activitats que, «per la seva mateixa naturalesa, resulti incompatible el seu ús», tot i que no concretar quines. Tampoc estaran obligats a portar mascareta les persones que tinguin alguna mena de dificultat respiratòria ni les persones per a les quals estigui contraindicat per motius de salut, de discapacitat o dependència.

Aquest ús recomanat o obligat ja ho és, des de fa temps, en altres països, el que ha generat una gran crisi de les mascaretes. La manca de subministrament, la pujada desmesurada de preus i la generació de residus d'aquests productes d'un sol ús, ha generat més controvèrsia cap a la compra i ús d'aquests elements, i ha augmentat la seva fabricació casolana.

Respirar aire exhalat

Un dels arguments que actualment s'està posat de moda per prescindir de l'ús de mascareta és que provoquen hipòxia, manca d'oxigen en l'organisme. En un missatge difós a les xarxes socials, afirma que «en respirar una vegada i una altra l'aire exhalat es converteix en diòxid de carboni, per això ens sentim marejats» i afirma que «això intoxica l'usuari. Provoca malestar, pèrdua de reflexos i de pensament conscient i genera gran cansament». Ara per ara, no s'ha demostrat científicament que això sigui cert, ja que les mascaretes actuen filtrant les partícules i no els gasos. Han sigut molts els experts que han llençat missatges per a desmentir aquest rumor i recordar la seva importància.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent