26 de maig de 2020
26.05.2020
L'Empordà
Bàscara

«Coronavirus makers», més de dos mesos de producció col·laborativa des de casa

Els grups creats s'aturen pel descens de l'alarma sanitària però continuen connectats

25.05.2020 | 18:59
Propietaris d'impressores 3D s'han fet 'makers'

La capacitat de produir i estar aturats va ser l'impuls que va moure centenars de persones a fer, pel seu compte, material de protecció per evitar la propagació del coronavirus. Aquesta iniciativa ciutadana, nascuda a les xarxes socials i de comunicació que s'ha donat a conèixer com coronavirus makers, ha decidit, poc més de dos mesos després de la seva creació, aturar la producció gràcies al descens de la crisi sanitària. «Com ja ha passat l'alarma sanitària, van donar per conclosa la producció perquè ara ja hi ha propostes comercials que cobreixen la demanda», explica la maker altempordanesa, Bea Pla.

De moment, però, el grup continua en actiu «no s'ha desfet per si hi hagués una altra onada de contagis o una altra necessitat», afegeix la professora de tecnologia. L'equip de les comarques gironines agrupa, segons explica Pla, 615 persones de diferents àmbits relacionats amb la tecnologia, la sanitat, l'enginyeria i les noves tecnologies. A més d'una gran ajuda altruista que ha vetllat per garantir les mesures de seguretat entre les persones més exposades al contagi de la Covid-19, el grup ha aconseguit també crear una xarxa inèdita a les comarques gironines. «S'està aprofitant com a punt de trobada de makers gironins per compartir informació, dubtes, idees...», agraeix Pla.

Iniciativa

L'agrupació de coronavirus makers va sorgir arran de la crisi sanitària i va començar a gestar-se abans de la declaració d'estat d'alarma. L'alta demanda de voluntaris arreu del territori va obligar a fer una divisió territorial més reduïda. Bea Pla forma part del grup de les comarques gironines, «ho vaig conèixer a través del grup de WhatsApp del Tramuntec –equip de docents d'àrees tecnològiques de l'Alt Empordà– , jo no tenia impressora, però ja feia dos anys que em rondava pel cap i vaig veure que era l'excusa perfecta». La professora de tecnologia de seguida es va posar en marxa i des de finals de març ja tenia a casa la seva impressora per començar a produir material.

L'èxit de la producció d'aquesta iniciativa segurament ha estat perquè estava orquestrat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. «Des del primer moment ens van donar unes pautes de com s'havien de produir les peces i Salut era qui recollia i repartia el material elaborat», indica Pla. En el grup de Telegram, s'havia d'introduir l'estoc que cada maker produïa i es coordinava l'entrega, «sempre s'ha fet per evitar el màxim els desplaçaments, venien a recollir-m'ho a casa». Pla comenta que en aquests dos mesos de treball amb la seva impressora 3D ha fet unes 70 pantalles; 40 obridors de portes; i 259 protectors d'orelles, «està força bé, comptant que no estàs 24 hores produint i que hi ha problemes tècnics, i, en el meu cas, que soc novella, per resoldre'ls trigava més». En aquest sentit, Pla també agraeix l'existència del grup de Telegram, «l'avantatge és que, si tenies dubtes, es podien resoldre».

Filament solidari

A més de l'eina i la força de treball, també el material anava a càrrec de cada maker. Per ajudar amb això, algunes empreses distribuïdores del filament necessari per a aquestes produccions, van crear el «filament solidari». La compra d'aquest producte era simbòlica, ja que s'enviava als diferents grups de coronavirus makers que ho necessitessin. El problema va aparèixer quan es va començar a reduir l'estoc per l'alta demanda.

Pel seu compte

Altres persones propietàries d'impressores 3D han decidit fer la producció pel seu compte. És el cas del castelloní Fernando Wenzke, «estic en el grup dels coronavirus makers, però no actiu, ja que de moment per la nostra banda ja tenim prou demanda i no donem l'abast». Abans que es declarés l'estat d'alarma, ell ja es va posar en contacte amb els coronavirus makers, però no li va convèncer la lentitud de la producció i la distribució. Per aquest motiu va decidir agafar el model de pantalla protectora que estava aprovada pel sistema sanitari de la República Txeca i va començar a produir. «De seguida vam començar a servir al CAP de Roses, la residència Toribi Duran, l'Hospital de Figueres i l'Hospital Josep Trueta», explica.

En aquests dos mesos, «he pogut repartir 240 protectors facials amb l'ajuda de la policia de Figueres, l'Ajuntament de Castelló i diversos CAPs de la zona», afegeix. Wenzke ara es dedica a produir mampares per als comerços i obre portes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent