El tritó verd (triturus marmoratus), una espècie d'amfibi que es creia desapareguda a la zona, ha estat redescoberta als Aiguamolls de l'Empordà. La troballa ha estat possible gràcies al grup de treball Observatori Amfíbic de la IAEDEN que està realitzant l'Atles d'Amfibis del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Aquest projecte està finançat per la Fundació Barcelona Zoo i hi col·labora el Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà i el centre de recerca en ecologia CREAF.
Aquest projecte va ser creat amb l'objectiu d'estudiar i vetllar per la creació d'accions de conservació dels amfibis en front del canvi global així com donar a conèixer la importància d'aquest grup animal a través d'accions d'educació ambiental. En concret, aquesta troballa s'ha fet en el marc del projecte de creació de l'Atles d'amfibis dels aiguamolls de l'Empordà, un dels objectius principals actuals de l'observatori amfíbic.
Després de cinc anys de prospeccions, s'ha trobat una població reproductora de tritons verds on s'han detectat tant animals adults (un mascle i diverses femelles), com un alt nombre de larves en diferents estadis de desenvolupament. L'amfibi era molt freqüent a la plana de l'Empordà fins als anys 80, a finals de la dècada dels 90 i principis dels 2000 va començar a desaparèixer. Des de llavors no s'havia trobat cap individu de l'espècie a aquesta zona i es donava per feta la seva extinció als Aiguamolls, a causa de la intensificació i canvi agrari, la nitrificació de les aigües i l'arribada de noves espècies invasores, com el cranc de riu americà.
L'origen dels tritons és encara incert, ja que podria tractar-se tant d'una continuació de la població original, que en realitat no s'hauria extingit, com d'una recolonització, més o menys recent, provinent d'exemplars nascuts a la Serra de Verdera, enclavament pròxim a la zona concreta on s'han trobat.
Una espècie protegida
El tritó verd està catalogada com a espècie protegida per diverses lleis en l'àmbit estatal, i inclosa al catàleg de fauna amenaçada de Catalunya. Ara, cal actuar de manera efectiva per garantir la supervivència d'aquesta petita població i salvar les possibles amenaces que podrien fer que espècie desaparegués de nou.
Davant aquesta situació, és important prendre mesures i accions de conservació de manera immediata, com evitar els tractaments fitosanitaris a l'entorn immediat de la població i fer un seguiment regular de la zona i la població de cranc, un depredador natural del tritó. A més, cal millorar la connexió del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà amb la Serra Verdera, un espai on encara hi ha colònies de tritó, per permetre la supervivència de la població redescoberta i millorar i ampliar les poblacions de tritons i altres amfibis al conjunt del Parc.
El tritó verd és un amfibi urodel present únicament al nord de la península Ibèrica i al centre i sud de l'estat francès. A Catalunya es distribueix en 2 nuclis separats entre si: el més gran situat a les comarques gironines i al nord de les barcelonines, i un nucli més petit situat a Terres de l'Ebre.
La fauna amfíbia, preocupació prioritària de l'UICN
En els darrers anys, els amfibis han sofert una gran davallada a escala mundial i de fet, són un dels grups animals més vulnerables als efectes del canvi global. Per aquest motiu l'estat de les seves poblacions és una de les principals preocupacions de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura). Entre les principals causes del declivi es poden citar les següents: espècies introduïdes, el canvi climàtic, la destrucció d'hàbitat i les malalties emergents. Malauradament, la fauna amfíbia de Catalunya no està exempta d'aquestes amenaces.
