La declaració oficial de l'estat d'alarma per part del Govern espanyol el 14 de març passat va canviar les prioritats de treball diàries de les forces de seguretat de tots els territoris. Les dures mesures del confinament de la població per evitar l'expansió del coronavirus s'havien de fer complir i el control d'aquest compliment anava a càrrec dels cossos policials. En l'àmbit més local, en els municipis grans i mitjans de l'Alt Empordà, aquesta feina ha anat a càrrec de les policies i els vigilants locals, més enllà del treball habitual de seguretat ciutadana exercida pels Mossos d'Esquadra. Les policies locals que han facilitat dades, han posat fins ara 2.735 sancions per trencament del confinament.

«Les mesures eren molt estrictes i vam tenir clar des d'un primer moment que s'havien de fer complir atesa l'extrema gravetat del tema», apunta el vicealcalde de Figueres i responsable de la Guàrdia Urbana, Pere Casellas. «La ciutat és molt complexa i és el punt neuràlgic de trobada de la comarca. Els controls per evitar la mobilitat que trencava el confinament han estat constants. Els agents han fet una gran feina», afegeix.

En els municipis de la costa, els problemes han tingut derivades diferents. «A Roses hem intentat fer molta pedagogia, però els controls i el patrullatge també han estat constants», diu el primer tinent d'alcalde, Joan Plana. La plantilla de la policia local rosinca va tenir un entrebanc seriós quan a la tercera setmana d'abril tenien deu agents sospitosos o afectats de patir coronavirus. «Aquest fet ens va trasbalsar molt. Primer per la preocupació pel seu estat de salut i, després, pel que comportava per al servei. La reacció de la resta d'agents va ser espectacular, de predisposició total a cobrir la feina que calgués. La nostra policia local ha fet un gran esforç», reconeix Plana, destacant «l'ambient de treball i l'actitud de tots».

A la Mar d'Amunt i als municipis del litoral, una de les principals preocupacions de les primeres setmanes va ser intentar aturar l'arribada de gent de segones residències. Des de Portbou fins a Cadaqués, els respectius ajuntaments van prendre les mesures necessàries per evitar-ho, tallant carrers, fins i tot.

L'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell, diu que «aquest no va ser un problema greu en el nostre municipi, perquè la majoria són estrangers i tampoc podien arribar. La feina de la nostra policia local ha estat la que tocava i l'han feta molt bé. Vam tenir un únic agent que va donar positiu i que va resultar negatiu després. Hem procurat no posar gaires multes i optar per la línia de l'avís i la informació. Ara allò que ens costarà resoldre és com cobrir els serveis de la resta de l'any, ja que els agents no han fet vacances en tot aquest temps». A Roses també busquen solucions per a cobrir la temporada d'estiu.

Drons efectius a Llançà

A Llançà les vies d'actuació han estat diverses. «Ens ha funcionat molt bé el control estàtic de la Balleta, ha estat una gran eina dissuasòria», explica l'alcalde, Francesc Guisset. «També ho ha estat l'ús de drons com a eina de vigilància, ens han permès demostrar que no havia arribat gent de segona residència els caps de setmana conflictius, que ja hi eren quan va començar el confinament, i ens han ajudat a promocionar la imatge d'un poble segur. La policia local ha fet una feina excepcional».

L'alcalde de l'Escala, Víctor Puga, també explica que en el seu municipi «les patrulles mixtes de la Policia Local i els Mossos van fer molta pedagogia amb la gent. La nostra població s'ha comportat de manera impecable i el tema de les segones residències no ha estat massa rellevant. La pregunta que ens fèiem era, per als pocs que vam detectar, com havien pogut arribar fins aquí».

Anecdotari del confinament

Més enllà de la indignació generada a Figueres per tres intrusos de la piscina que van increpar el personal de l'Hospital -que van ser identificats i sancionats-, per a l'anecdotari d'aquest confinament queda l'home aturat pels Mossos a Figueres assegurant que feia una feina essencial, ja que cobria «un servei sexual», o la família que corria pel carrer en banyador a Castelló en ser descoberta en una piscina. També el rosinc que va sortir al carrer fart de la seva germana «que manava massa» o un altre, aturat en un control que venia de comprar sense la compra: «Me la porta un taxi», va dir als policies.

«Fem molta feina diària que no es veu»

Alonso Caballero és el sergent en cap de la Policia Local de la Jonquera. Va incorporar-se al càrrec a principi de febrer, poques setmanes abans de l'estat d'alarma. Té una àmplia experiència adquirida en una llarga etapa de servei a Figueres.

- Ha tingut una arribada moguda, en plena crisi.

- Cert, però m'he trobat una plantilla molt motivada i que està donant una resposta excel·lent a les necessitats que ha generat la pandèmia. També puc dir que la gent del poble ha reaccionat molt bé, amb un alt grau de civisme.

- Té la plantilla que necessita per cobrir els serveis?

- Som divuit. Com a tot arreu, és justeta d'efectius, però amb el que tenim treballem. Procurem, sobretot de dia, tenir sempre dues patrulles al carrer. Les policies locals fem molta feina diària que no es veu.

- Població fronterera amb persones itinerants. Gens fàcil de gestionar.

- No, però tenim molt bona relació amb els altres cossos de seguretat i ens ajudem. Amb els Mossos mantenim entrevista diària i amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil parlem tan sovint com cal. Aquests dies al Pertús s'ha vist aquesta col·laboració.

- Durant el confinament han tingut feina.

- Hem tramitat 267 denúncies amb set detencions. Hi ha reincidents, alguns d'ells toxicòmans, que no fan mai cas de res i que acaben detinguts després de diverses denúncies i advertiments.

- La relació amb els camioners ha estat bona, aquests dies?

- Sempre semblen els dolents de la pel·lícula, però la gran majoria passa per aquí complint la seva feina. Al principi de la pandèmia anaven una mica perduts. Arribaven a la Jonquera després de dos mil quilòmetres havent-ho trobat tot tancat pel camí. No han generat més problemes dels habituals.