19 de maig de 2020
19.05.2020
L'Empordà
Figueres

Marià Llop: «Tenir els nostres espais d'oci s'entén com 'anem de festa', però és més que això»

Protagonista del pregó virtual que el CLJ de Figueres va fer amb motiu de les passades Fires i Festes

18.05.2020 | 19:39
Marià Llop

Marià Llop (Figueres, 1994) és un ferm defensor de l'associacionisme juvenil. Parlem amb ell després que l'han triat com a membre de la directiva del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

- Quan decideixes entrar en el món associatiu?

- A través del teatre. Amb 14 o 15 anys vaig començar a dir que m'agradava això de fer teatre i amb companys de l'Aula [de Teatre] i del batxillerat escènic vam crear A Mossegades. En aquell moment va ser un grup d'amics i joves que fèiem teatre. Simplement l'objectiu era fer obres de teatre com qualsevol altra companyia. La nostra primera obra va ser Quin somni, una versió d' Un somni d'una nit d'estiu sorgida d'un taller de l'Aula de Teatre. La següent, els Pastorets, va ser feta per nosaltres, nois i noies de 13 a 17 anys, sense l'ajuda de cap adult, amb mil problemes. Va ser un acte d'empoderament, veure que com a joves podem fer coses i ens en sortim. El dia de l'estrena vam petar La Cate, que feia dos mesos que s'havia obert. Va ser una sorpresa molt gran, un subidón total i d'aprendre moltes coses.

- I en el Consell Local de Joventut (CLJ)?

- Entro perquè estava en la junta de A Mossegades i ens van dir si volíem participar-hi. El CLJ passava hores baixes, en les quals el principal tema era barraques. A Mossegades no ens interessava gaire, perquè som una entitat petita i no posàvem barraques. Fins que va aparèixer el tema del circ i, com a entitat, sí que vam tenir un paper, perquè el CLJ es va posicionar amb la campanya «nosaltres també fem malabars per aconseguir un espai». A partir de llavors, em vaig involucrar una mica més i amb un equip de tres vam pensar entrar en la Junta i intentar posar el CLJ com un espai de trobada de joves.

- I ho vau aconseguir?

- Sí, crec que vam aconseguir reactivar-lo, amb l'Enia i en Dídac. Va ser una època que el regidor de Joventut va canviar moltes vegades i es va notar molt, era una mica complicat.

- Què és exactament un CLJ?

- Doncs no ho sé [riu]. Costa de definir, però no som l'administració. Això que quedi molt clar: no som l'Ajuntament, no som l'Oficina Jove... és més fàcil dir el que no som, que el que som.

- Ara tens un càrrec a la junta directiva del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, què suposa?

- Això m'ha fet molta gràcia perquè ha tingut molta repercussió i no ha canviat pràcticament res de fa dos anys. Hi vaig entrar perquè amb el CLJ de Figueres vam establir contacte amb el Nacional, perquè dona suport i per estar en xarxa. M'ho van proposar i com no sé dir que no... Vaig entrar com a membre del secretariat. Simplement, aquest any he entrat en l'equip de Presidència però no té gaire diferència perquè des del Consell no entenem la figura de President, sino d'equip i membres del secretariat, que són els que permeten que el motor no pari. A l'equip de presidència som tres però en el secretariat podem arribar a ser onze, ara som set. Des d'aquí faig una crida a tots els membres d'entitats juvenils que tinguis ganes de membre del secretariat nacional.

- Els CLJ cobriu un espai que no hi seria?

- És clar. Per què es parla tant de participació juvenil? Molts joves no tenim veu en com incidir en la política. Sigui perquè no podem votar o perquè moltes vegades les demandes de les joves no estan recollides. Per això ens reunim, per tenir més força, el CLJ també vol ser un altaveu dels joves.

- Últimament es parla molt d'això: ei, que els joves no som beneits. Per què?

- Vivim en una societat adultcentrista en què la vida està pensada per l'home BBVA [ Burgués; Blanco; Varón; Adulto]. Tenim la percepció dels joves i infants com persones en construcció, que encara no tenen una ciutadania plena. Però, en canvi, hi ha moltes decisions que ens afecten.

- Com es veu el moviment juvenil de Figueres?

- Evidentment que el CLJ no és representatiu del jovent de Figueres, és representatiu de l'associacionisme juvenil. Participa qui vol participar-hi i qui pot. No hem d'oblidar que, si no tens cobertes unes necessitats bàsiques, no podràs implicar-t'hi. Tot i que si, de cop i volta, hi participessis, podries revertir algunes situacions. Des de l'associacionisme s'intenta treballar, ser cada cop més inclusius i que no hi hagi diferències de classes, racials, ni res.

- Per què molta gent jove no està associada?

- Perquè no entenem què vol dir associar-se, «i jo què faig aquí?».

- Què vol dir associar-se?

- Al final és tenir uns interessos comuns, tenir ganes de canviar i contribuir en el nostre entorn. Ser co-responsables en el nostre entorn i no necessàriament ha de ser associat. El Fridays for future no és una associació. Al final és tenir una voluntat comuna i voler contribuir en l'entorn on vius.

- El CLJ és reduït però, en canvi, se sent a parlar molt.

- Com a joves tenim necessitats comunes que des del CLJ intentem vetllar. Una d'elles és tenir els nostres espais d'oci, que a vegades s'entén com «anem de festa», però és molt més que això. Hi ha molta mancança perquè ens puguem recrear i tenir els nostres propis espais. Volem poder dur a terme les activitats de les nostres entitats, jugar a jocs de taula, trobar-nos i relacionar-nos sense haver de fer-ho en un bar obligats a consumir o tancats a casa. Crec que és una demanda molt de Figueres i s'ha de treballar.

- Com la de replantejar l'Embarracat.

- Una de les principals fites ha sigut que l'espai festiu dels joves estigui no tant al centre de la ciutat sinó al centre de la festa. Moltes entitats juvenils van perdre protagonisme quan era una festa dels joves i hi havia altres que se'n volien apoderar, que és totalment lícit però llavors definim el model: és una festa dels joves, de l'associacionisme en general o què? Durant molt de temps el pressupost de joventut només era el de l'Embarracat, els Casals d'Estiu i el Parc de Nadal. Quines polítiques de joventut són aquestes?

- Hi ha preocupació per les barraques al centre, «perquè no és el mateix que l'Acústica».

- Em consta que quan es va replantejar el model, que encara no hi havia l'Acústica, una de les idees era fer-ho al centre i que fossin diversos escenaris en diversos llocs. Anys després va sorgir l'Acústica amb aquest format, i els seus responsables participaven de l'espai de barraques. Això ha sigut una aposta de l'Ajuntament que ha decidit que aquest format és viable i possible i ha decidit donar suport a un privat. No es veu l'associacionisme juvenil prou responsable per dur-ho a terme o perquè no hi ha uns beneficis econòmics.

- Fins quan s'és jove?

- No ho sé, porque hay mucho debate [riu]. La Unió Europea diu fins als 35; el carnet jove finançat per la Caixa fins als 29; la Renfe fins als 25; i el CLJ fins als 30. Hi ha moltes coses lligades a què vol dir jove. Al final és que tu te'n sentis i els altres t'ho reconeguin.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent