Un xiringuito no és una barra de venda de gelats. Aquestes casetes que apareixen a l'estiu sobre la sorra de la platja ofereixen molt més que refrescos. Si es perd algú, un nen o un avi, va al xiringuito, si busques a algú, també hi vas. Si quedes en una platja, quedes al xiringuito. Si es perden unes claus, si es tallen el peu, si algú s'afoga..., queda clar, els xiringuitos són un punt de socors, d'emergència, per als usuaris de la platja.

Aquest estiu es presenta complicat perquè aquestes instal·lacions puguin obrir les seves portes, encara que no en tinguin. Aquest és un dels problemes amb els quals hauran de lluitar els xiringuiteros. Fer tanques perimetrals i reduir l'aforament en els espais o controlar les aglomeracions. Ara per ara, un de cada quatre xiringuitos de Catalunya ja ha dit que no obrirà. A les nostres platges, alguns lluitaran fins a l'últim moment per poder oferir un bon mojito quan acabi el confinament i es pugui gaudir del sol, la sorra i les vistes al mar.

Un exemple és el Xiri X, que enguany es troba enmig del concurs per poder reprendre l'activitat. Tanmateix, si s'aprova la pròrroga del pla d'usos, el concurs es posposaria per a l'any vinent. Des del Xiri X diuen tenir moltes ganes de tornar a la platja, i aquest any encara més, ja que celebren els 25 anys i «tenim grups coneguts que volen venir i fer una gran festa, i la gent, clients i treballadors, tenim moltes ganes de tornar al Xiri X». La data, però, encara és un misteri, i dependrà de l'evolució de la desescalada.

Pendents del cànon

L'Associació de Xiringuitos de Catalunya avisa que s'ha posat a treballar perquè els ajuntaments també s'estrenyin el cinturó i revisin el cobrament dels cànons, les taxes i els impostos de l'activitat. I és que, segons l'entitat, de cada deu euros, vuit són per als ajuntaments i dos per al Servei provincial de Costes del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Des de l'associació de Xiringuitos, però, es demana que les administracions implicades «no perdin més temps i prenguin mesures orientades a salvar el sector» per no deixar aquest estiu «les platges buides de serveis».

Agustí Badosa, alcalde de Sant Pere Pescador, és coneixedor que tots els locals de les platges del municipi «tenen ganes de muntar, i tots han descartat no obrir». Tanmateix recorda que «el pla d'usos no depèn de nosaltres, i tot està suspès». Sant Pere Pescador, juntament amb Roses, Castelló d'Empúries i l'Escala, s'han unit en una estratègia comuna, on un dels punts acordats és demanar l'anul·lació o reducció del cànon d'ocupació del domini públic marítim i terrestre a l'Estat i reduir proporcionalment els cànons municipals al període real en què els xiringuitos hagin pogut tenir activitat, amb una reducció mínima prevista d'un 30% de les quotes.

A Llançà, l'alcalde Francesc Guisset, i a Colera, Lluís Bosch, diuen que estan estudiant diferents mesures pel que fa a la seva part, amb la voluntat d'ajudar el màxim a les empreses i els negocis del municipi, i al Port de la Selva, Josep Maria Cervera, manifesta la possibilitat que, en cas de perdre la temporada, es pugui compensar allargant un any més de concessió.

Les restriccions

Una de les mesures que més preocupa el sector és la d'haver de netejar els serveis cada vegada que una persona en faci ús, el que requeriria personal únicament per a aquesta tasca. D'altra banda, tal com expressa el president de l'Associació de Xiringuitos, Basel Junaidi, els usuaris arriben al lloc per tots els costats possibles: per davant, des de la platja, sortint de l'aigua; per darrere, des del carrer, quan acaben d'arribar; pels costats, on tenen la tovallola i estan estirats, etc. Per això fer el control d'accés resulta una complicació afegida. Des de l'entitat, però, ja han proposat la mesura d'un tancat perimetral, i des dels ajuntaments es comença a parlar dels recursos a l'hora de supervisar el compliment de les mesures sanitàries i de seguretat.

Alguns consistoris, com el de Castelló d'Empúries, cedeixen tot el control a la policia local i als inspectors, que hauran d'intensificar les seves tasques a primera línia de mar. Altres, com Llançà, també sumaran esforços de la policia local per supervisar l'aforament dels xiringuitos, però, sobretot, «apel·lem a la responsabilitat de l'encarregat de l'establiment i dels usuaris del local».