Maria Mercè Oriol Hilari (Figueres, 1983) es va llicenciar en arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya. És la delegada a l'Alt Empordà de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya-COAC des de l'any 2018. Forma part de l'Associació per a la Defensa i Difusió del Patrimoni Arquitectònic i és membre de la junta de La Cate de Figueres. Professionalment acumula un bon nombre de projectes de promoció pública i privada. Ha guanyat el primer premi del POUM de Saus, Camallera i Llampaies i el del concurs restringit per a la reforma de la plaça Major de Cantallops.

- Què la va motivar a voler ser arquitecta? Hi havia precedents familiars?

- Doncs des de ben joveneta que ho tenia clar, l'arquitectura és una barreja de molts coneixements: art, psicologia, càlcul... és una professió molt completa. En la família soc la primera que vaig estudiar una carrera universitària, i cap dels meus familiars té a veure en aquest món.

- Com viu el confinament per la pandèmia del coronavirus

- Personalment és molt complicat, som pares d'acollida de dues nenes de 2 i 4 anys i, com a molts pares de nens petits, és difícil, perquè requereixen atenció. Professionalment també ha afectat, molts projectes van quedar en stand-by i, a poc a poc, uns es van reactivant... però segurament altres quedaran finalment anul·lats. Per una altra banda, el confinament m'ha servit per reflexionar sobre com millorar la «salut» dels habitatges quant a distribucions, reutilitzacions, materials i sostenibilitat.

- El seu sector va patir molt els efectes de la crisi del 2008, quines perspectives tenen amb les conseqüències de la situació actual?

- El COAC ha fet una enquesta a tot Catalunya per veure com ho estaven vivint els diferents arquitectes, i es preveu una baixada molt important de la feina d'arquitecte. És cert que els projectes molt avançats s'estan acabant, però per als nous encàrrecs es preveu que la reactivació serà lenta. Penso que ara seria el moment que la gent, havent reflexionat en el seu propi confinament, opti per una rehabilitació sostenible del seu habitatge, sempre que les seves circumstàncies li ho permetin.

- Quina feina fa el COAC, en l'àmbit general i, en particular, a l'Alt Empordà?

- Soc vocal de l'exercici professional en la Junta del COAC de Girona, això significa que porto el tema de visat i jurídic de la província de Girona. A l'Alt Empordà, som els que organitzem les diferents activitats culturals d'aquesta seu, i soc la portaveu i representant dels arquitectes de la zona davant la junta de la Demarcació de Girona.

- Com veu el present urbanístic de Figueres amb un Pla General per desenvolupar?

Que era una qüestió molt difícil, però urgent a afrontar-s'hi i ara amb més raó. No es pot quedar parat, s'ha de desenvolupar i tenir en compte tot el que estem vivint.

- Vostès són un dels pals de paller de la sostenibilitat en funció del projecte que desenvolupin. Tenen ascendència sobre les voluntats dels clients més enllà del compliment de la legislació vigent?

- Cada client és un món. Intentem fer pedagogia, però encara trobem prejudicis. La majoria de clients són receptius a noves propostes. Ajuda molt que els instal·ladors de la seva confiança també col·laborin, però com que és un tema innovador no és tan rendible per a ells.

- Creu que el gran ensurt de la pandèmia farà canviar coses en el seu sector?

- Això segur, ja es demostra en la quantitat d'articles que fan referència, feia molt de temps que no es parlava tant d'arquitectura i es posava en qüestió tants temes com són els balcons, els terrats, les estances flexibles, les estances compartides, el fet d'utilitzar materials més sostenibles... La gent, vivint les 24 hores a casa, segur que l'estan analitzant i veuen el bo i el dolent i, per tant, en un futur, seran més exigents en tots els àmbits. També es parla d'urbanisme, a les ciutats els espais públics hauran de redimensionar voreres, parcs... per ser més amplis pel distanciament social; amb més aparcaments de bicicletes i motos elèctriques; els carrers han de ser més amables, continus, sostenibles i integradors.

- L'obra pública serà fonamental en la remuntada que caldrà projectar?

- Crec que sí, tant des del punt de vista econòmic (donar feina a les empreses) com de funcionament, ja que s'hauran d'adequar pràcticament tots els espais d'ús públic: escoles, universitats, biblioteques, espais esportius, hospitals, centres d'atenció primària, etcètera.

- Creu que hi haurà una nova mirada cap a la vida en el món rural, pensant-hi com a primera residència i espai de desenvolupament laboral?

- Sí, es valorarà molt tenir jardí, llum natural, vistes enllà... De fet, sembla que s'ha incrementat el percentatge dels que miren primeres residències als portals immobiliaris en els pobles dels voltants dels nuclis més habitats.

- És compatible el reforç de les energies sostenibles i la preservació del paisatge?

- Sí, i tant, i s'ha d'apostar-hi.