El sector nàutic és un dels principals motors econòmics d'Empuriabrava i, també, el que diferencia aquesta marina de la resta del territori «amb més de 6.000 embarcacions a les seves aigües», explica el president de l'Associació de Nàutiques d'Empuriabrava, Pedro Pérez. La Fira del Vaixell d'Ocasió havia marcat, fins ara, l'inici de la temporada i de la compra i venda d'embarcacions, i la seva no celebració també es presenta com el preludi del que podria ser la pitjor temporada des del naixement de la marina.
A mitjans de maig, en tot el país, les matriculacions d'embarcacions han disminuït un 77%, una dada que posa en alerta un sector que, a la localitat, dona feina a 250 persones i que ara es troba amb la incertesa del futur dels seus llocs de treball. Maria Àngels Carrasco, d'una empresa nàutica, reconeix que «tot i que alguna nàutica pugui haver fet un ERTO, no sabem si, un cop passat l'estat d'alarma, tindrem feina per l'hivern. Si no fem temporada, no arribem a l'altra». Una afirmació compartida per altres empreses que proveeixen el món de la nàutica i que asseguren que els ingressos, entre abril i maig, se situen a menys d'un 20% dels altres anys. I és que, al voltant de la cinquantena d'empreses nàutiques de la marina, s'hi sumen altres empreses que també es veuen afectades per aquesta frenada d'activitat: gestories, pintors, tapissers, fusters...
Tot i algunes dificultats en el proveïment de material durant l'estat d'alarma, les nàutiques han estat fent les tasques d'hivernatge i manteniment encarregades, però l'entrega de les embarcacions ha quedat en stand-by.
A Empuriabrava, a diferència d'altres localitats de la costa catalana, la majoria de clients són estrangers - el 50% és francès, 20% alemanys, i el 30% de la resta de nacionalitats inclosa l'espanyola- i encara que es permeti la mobilitat interprovincial, «fins que no hi hagi l'obertura de fronteres» no es podrà desenvolupar una activitat que pugui recordar la normalitat, alerta Pérez, i afegeix que, «si no obren les fronteres, caurem tots, no només les nàutiques».
Però tirar endavant no dependrà només de la frontera, sinó també de les restriccions dels països d'origen i de la coincidència del desconfinament amb les vacances escolars, que difereixen de les espanyoles. Aquest desencaix pot generar que als estrangers tampoc els surti a compte fer un desplaçament fins a la costa empordanesa i assumir el cost de tenir el vaixell a l'aigua pels dies que puguin gaudir-ne.
Pel que fa al client nacional, vol tenir l'embarcació a l'aigua per Sant Joan, i aprofiten les vacances d'estiu per a amortitzar el cost anual de l'embarcació. Tot i això, si les mesures de l'estat d'alarma no permeten la mobilitat, coincidint amb les vacances, tampoc l'usuari del país posarà el vaixell a l'aigua. Aquesta data, el 23 de juny, servirà a moltes nàutiques per poder salvar mínimament la temporada o donar-la per perduda.
Encara que la promoció del municipi treballi per una desestacionalització, les campanyes fora de temporada no inclouen el sector dels vaixells particulars. «El vaixell va amb el temps. Si no fa bo, no sortim a navegar» explica Carrasco. Per això, reclamen que l'ajuntament apliqui mesures econòmiques com reduir l'impost d'escombraries o la taxa de circulació, «tenim molts vehicles de tracció parats que necessitaran una inversió per posar en marxa», recorda Pérez.
El desconfinament del sector
En la darrera fase de la desescalada, només els propietaris d'embarcacions que vivien a la mateixa població del port on tenen amarrat el vaixell han pogut anar a confirmar el seu estat després de les pluges. Molts patrons d'embarcacions d'esbarjo i també el sector nàutic, no estan d'acord amb el pla de desescalada del govern. Diuen que al mar «no hi ha aglomeracions de persones» i que «és molt més higiènic que trepitjar terra». Ho reafirmen dient que els vaixells de petita eslora tenen una capacitat determinada i es pot limitar a la unitat familiar, a més, es pot prohibir abarloar-se.
També des d'Empuriabrava afirmen que s'hauria de deixar navegar per dins el municipi, igual com es deixa sortir a fer esport o a passejar. A la fase 1, es redueixen les restriccions i només cal adoptar les mesures d'higiene i seguretat necessàries, que la barca i els tripulants estiguin en el mateix municipi, embarcar-se en grups limitats i «navegar pel municipi, però no serà fins a la fase 2 que podran sortir a navegar, i només en aigües provincials», explica Pérez, tot i que han de viure a la mateixa província del port on tenen l'embarcació. A la darrera fase, s'autoritzarien activitats nàutiques d'esbarjo sense més limitacions.
