12 de maig de 2020
12.05.2020
L'Empordà

L'Empordà i l'economia de les desigualtats: bany de realitat postcoronavirus

Sense haver superat la crisi del 2008, Figueres i l'Alt Empordà tenen el repte de remuntar el model econòmic, formatiu i social de la comarca

11.05.2020 | 19:18
Tot l'Alt Empordà ha d'estar preparat per afrontar els reptes de futur.

La crisi generada per la Covid-19 arriba quan l'economia empordanesa encara no ha superat la del 2008 i és previsible que provocarà una bretxa social i econòmica més gran en relació amb la mitjana catalana i l'augment de les desigualtats dins la comarca de l'Alt Empordà. De cara al futur, no n'hi ha prou en reactivar, cal transformar l'economia empordanesa, a fons.

«L'economia de les desigualtats», que defineix Thomas Pikkety, posa de manifest l'increment de les desigualtats salarials en virtut del joc de l'oferta i la demanda entre els diversos estrats de capital humà: «Els nous sectors (serveis a les empreses, informàtica, comunicació...) valoren cada vegada més les qualificacions altes, mentre que una part important de la població, a la qual ni el sistema educatiu ni l'experiència personal no han pogut aportar aquestes qualificacions, se sent rebutjada en massa cap a sectors de productivitat feble (serveis a particulars, restauració, comerç...) o directament a l'atur i la subocupació».

A l'Empordà, l'estructura econòmica amb el predomini de sectors de baixa qualificació, ha provocat un èxode de capital humà i una població autòctona no disposada a fer aquestes feines. Pel bon funcionament del mercat de treball, hem necessitat treballadors forans procedents de la immigració disposats a rebre salaris més baixos.

La davallada de les rendes

La crisi del 2008 tingué un fort impacte social i econòmic a Figueres i l'Empordà com mostra el Gràfic I. El 2008 la renda familiar per càpita de Figueres és pràcticament la mateixa que la mitjana de l'Alt Empordà, però superior en un 3% a la mitjana catalana. L'any 2009, assoleixen el nivell més alt i pràcticament s'igualen tots tres indicadors. A partir d'aquí comença la gran davallada per Figueres i l'Alt Empordà, obrint-se una important bretxa que comporta que el 2016 Figueres tingui una renda familiar per càpita inferior en un 4% de la mitjana comarcal i un 26% per sota de la catalana. Són els efectes de l'economia de les desigualtats.

Analitzant només els municipis amb més de 5.000 habitants, podem veure, en el Gràfic II, com quatre d'ells estan per sota de la mitjana comarcal. A part de Figueres, i per sota de la capital, l'Escala, Roses i Castelló d'Empúries. La forta dependència del sector terciari, poc qualificat, i l'estacionalitat són les raons d'aquests indicadors. Per sobre de la mitjana comarcal, Vilafant i Llançà.

Quant al primer, amb poca activitat econòmica, es tracta del resultat no del creixement del poble, sinó del creixement de Figueres a l'altre costat de la línia divisòria d'ambdós municipis, d'una tipologia d'habitatge unifamiliar ocupat majoritàriment per les classes mitjanes, a conseqüència de l'ascensor social que es va viure en el darrer quart del segle XX i els primers anys de l'actual. Així mateix, ambdós municipis són els que tenen menor població estrangera, Vilafant amb un 4,35% i Llançà amb un 14,40%, en relació amb la resta de municipis més grans de 5.000 habitants, amb una població estrangera entre el 26% i el 43%.

La renda mitjana per llars de l'any 2016 de 66 municipis altempordanesos (no inclou Palau de Santa Eulàlia i la Vajol per tenir menys de 100 habitants) és un clar indicador de les desigualtats de rendes dins la comarca, com mostra el Gràfic III. El geògraf Oriol Nel·lo descriu els efectes d'aquestes desigualtats socials sobre el territori: «La manera com el nivell de renda es distribueix sobre el territori va en funció del preu de l'habitatge... Els que menys tenen tendeixen a concentrar-se territorialment allà on els preus són més baixos, i els que més tenen es concentren, no perquè no puguin triar, sinó perquè prefereixen viure entre els que consideren que són com ells».


La ciutat real

La ciutat real té quasi 65.000 habitants. Figueres concentra el 72% de la població i els altres 15 municipis el 28%. A l'àrea urbana, des de fa temps, s'ha trencat la dicotomia camp-ciutat i amb una progressiva especialització, on la majoria dels pobles han enfortit el seu caràcter residencial, amb molt poca activitat econòmica, centrada aquesta, principalment, a Figueres i als polígons de Vilamalla i del Pont del Príncep.

La realitat de les desigualtats socials per municipis de l'àrea urbana, quan tots tenen una renda mitjana per llar superior a Figueres, en una franja entre el 2,5%, de Santa Llogaia d'Àlguema, i el 55,5%, de Borrassà, es pot comparar en el Gràfic IV. Oriol Nel·lo defensa la solidaritat metropolitana per a millorar les condicions de vida dels sectors més vulnerables. És evident, com diu Nel·lo, que «la segregació no contraposa avui només les condicions de vida dels barris d'un municipi, sinó de municipis sencers de l'àmbit metropolità. Així, algunes localitats concentren una part molt important dels barris més desafavorits, mentre que altres s'especialitzen en la residència de sectors més benestants». Unes paraules que descriuen la realitat metropolitana de Barcelona, però vàlides per a l'àrea urbana de Figueres. La ciutat concentra els barris més desafavorits i els pobles de l'àrea urbana la residència de sectors més benestants.

Per tant, a part de la segregació residencial dins la ciutat real, l'àrea urbana, a Figueres, es produeix una altra segregació entre barris rics i pobres. El barri més ric, l'Olivar Gran (amb una renda equivalent al municipi de Vilafant), quasi triplica el més pobre, Culubret-Vivendes Sindicals-Barri Sant Joan, i quasi duplica el segon més pobre, Marca de l'Ham. Són els dos barris per sota del llindar de la pobresa, com mostra el Gràfic V.


Combatre la segregació escolar

A Figueres, 4 de les 10 escoles públiques d'infantil i primària i 3 dels 5 instituts; a Roses 1 escola sobre 4 i un dels 2 instituts de Castelló d'Empúries i Roses estan classificats com a centres de màxima complexitat (CMC). Són els centres educatius amb més famílies amb majors necessitats socials i econòmiques i amb més immigració.

Els efectes d'aquesta realitat escolar és que hi ha famílies residents en aquests municipis que busquen escolaritzar els fills en pobles de l'entorn, si no troben lloc a la concertada, amb la meitat d'immigració que la pública, i, també, és una de les causes per les quals parelles joves canvien la seva residència.

La desescolarització als 17 anys, juntament amb l'abandonament escolar prematur –persones entre 18 i 24 anys que no segueixen uns estudis reglats i que no han assolit cap titulació acadèmica per sobre de l'ESO–, a part de generar un mercat de treball poc qualificat, parteix de raons socials i econòmiques del territori i, també, com apunta l'economista Thomas Piketty, al problema de la segregació ineficaç del capital humà: «Els mapes escolars en general es conformen a enviar a la mateixa escola els nens d'un mateix barri, cosa que, a la pràctica, restringeix considerablement la mescla social». La segregació escolar és l'origen d'absentisme, fracàs i abandonament escolar. I per Piketty, les probabilitats d'èxit escolar passen combatent la segregació i afavorint la mescla d'alumnes. La formació dels nostres joves és un dels reptes claus dins la societat empordanesa.

Davant dels problemes, solucions. El 18 de març de 2019 el Síndic de Greuges, el Departament d'Educació, les entitats municipalistes i representants de les titularitats dels centres concertats, juntament amb un centenar d'ajuntaments de més de 10.000 habitants, signaven el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya.

A Figueres, el PLIA (Pla Local sobre la Infància i l'Adolescència 2019-2023) estableix: «La segregació escolar redueix les oportunitats educatives de l'alumnat més desafavorit, incrementa les diferències entre els centres i va en detriment de la cohesió social». I proposa una actuació clara: «Fomentar una distribució equilibrada de l'alumnat entre tots els centres educatius sostinguts amb fons públics».

El Pla contra la segregació escolar proposa en l'Actuació 10: «Acords o pactes locals entre centres dins d'una mateixa zona o municipi per a l'escolarització equilibrada d'alumnat».

És urgent el pacte local contra la segregació escolar, promogut des dels ajuntaments, entre els centres públics i concertats. Per la seva efectivitat és imprescindible que s'acompleixi l'Actuació 17: «El pacte vol avançar cap a la gratuïtat real, que comporti l'adequació del finançament públic dels centres concertats amb garanties de gratuïtat de l'ensenyament i de corresponsabilitat en l'escolarització equilibrada d'alumnat».

Les transformacions que calen

En quatre eixos s'ha de sustentar el combat contra l'economia de les desigualtats. En primer lloc, la transformació educativa. El pacte local contra la segregació escolar ha de ser la primera prioritat. En l'àmbit de la secundària, s'ha d'incloure l'Institut de Vilafant i el nou de Peralada en el pacte local de Figueres, els 7 instituts han de compartir estratègia educativa dins l'àrea urbana.

L'objectiu és aconseguir una educació de qualitat a l'abast de tots des d'una escola inclusiva, amb una escolarització equilibrada entre centres públics i concertats, i orientadora amb una Formació Professional com a peça clau al servei de la transformació econòmica. La transformació econòmica vol dir avançar cap a una estructura econòmica comarcal amb més pes dels sectors amb valor afegit. Cal anar cap a un nou model productiu com des de fa anys es ve dient des de diversos fòrums.

Però la transformació econòmica és insuficient sense una transformació urbana, perquè nous llocs de treball qualificats no vol dir noves residències. Estem en temps d'una forta mobilitat laboral i no només dins la pròpia comarca. El canvi serà planetari després de la pandèmia.

Un exemple clar: el 54% dels professors dels dos instituts més antics de Figueres i el mateix percentage dels metges de l'Hospital viuen fora de l'àrea urbana. Per això, en el cas de Figueres, cal fer una ciutat més habitable. S'han de prioritzar els projectes de regeneració, esponjament i rehabilitació urbana del centre i de determinats barris. I cal fer-ho amb ambició i unitat. No es poden perdre més projectes transformadors per interessos electoralistes.

En el camp de l'habitatge protegit, una idea de Carme Trilla, economista i experta en habitatge, quan defensa «unificar la llista de sol·licituds dins l'àmbit metropolità d'habitatge protegit». Una idea molt vàlida per a l'àrea urbana de Figueres a efectes de combatre la segregació residencial.

La transformació educativa, econòmica i urbana ha de comportar l'inici de la transformació social, que s'ha de traduir en la millora de les rendes familiars, la reducció de les desigualtats socials i l'enfortiment de la cohesió social. Per avançar en aquesta quàdruple transformació i per guanyar en cohesió social, s'ha de fer pinya a Figueres i a l'Empordà, tot fomentant la igualtat d'oportunitats i l'enfortiment dels lligams que uneixen les persones en la societat i vinculats al sentiment de pertinença a la comunitat.

Les nostres ciutats no s'han de mesurar per la dimensió física, sinó per la seva gent i cohesió social, per la llargada de la mirada i l'alçada dels seus somnis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent