Abans del confinament, la Rusó Sala ja havia contactat amb una llevadora que li seguiria l'embaràs i atendria el part a casa, a Pau. «Aquí no està gaire acceptat encara el part a casa, la gent té por, hi ha molta dependència a les institucions hospitalàries, sempre t'has de justificar molt, però en el meu cas m'ha estat molt fàcil, tothom em deia: I tant millor a casa que no a l'hospital!».
Abans, però, hi ha d'haver una consciència, una preparació, diu la Rusó: «Si no la por es pot manifestar mentre estàs parint amb els recursos naturals, travessant aquest moment de la manera més natural i salvatge a la vegada i dolorosa, com sigui que vingui». Hi ha molta gent que té por al dolor i a no ser capaç: «Tot el meu cos i el meu ésser ho volia. No he tingut cap mena de dubte ni de por, no et passa pel cap anar a l'hospital a menys que la llevadora et digui que ho has de fer».
Després de vuit hores de treball de part, l'endemà de Sant Jordi va néixer la Lia, al costat de la llar de foc, damunt de la catifa. «No em van fer episiotomia i a la mitja hora ja caminava per casa. L'experiència ha estat una passada», reconeix. «Va ser tot un procés molt intuïtiu, és un regal ser conscient del que passa dins teu».
