Videotrucades sorpresa, menjar de restaurant a domicili, pastissos casolans, espelmes a una magdalena o regals no materialistes. El confinament ha modificat tant la vida i hàbits de la gent que això també afecta la celebració dels aniversaris. En un mes i mig des de l'estat d'alarma que ens obliga a quedar-nos a casa, molta gent de la comarca ha fet anys i ho han hagut de viure d'una manera que mai haguessin imaginat.
Els experts recomanen continuar celebrant els aniversaris i dates destacades si el clima a l'habitatge és bo. «Les persones que tenen uns vincles familiars i d'amistats estables, ho necessiten», explica el psicòleg Narcís Heras. Encara que la celebració no pugui ser la mateixa que seria en una altra circumstància, Heras destaca que «és important transmetre l'amor» i, per això, «encara que no sigui el mateix, ens hem d'apropar. Són dies importants que s'han d'aprofitar», considera. A la nostra cultura, és tradició celebrar els aniversaris en companyia de familiars i amics, tant qui decideix fer una gran festa amb molta gent com qui ho fa de manera més discreta. El confinament ha adaptat la celebració però no ha aconseguit eliminar-la, «les persones necessitem el contacte físic, i més en la nostra cultura, però si no pot ser, la gent ho entén», diu el psicòleg.
La Carla Navarra va fer 18 anys la primera setmana del confinament i recorda que va sentir «molta ràbia» d'haver d'ajornar la festa d'aquest aniversari tan assenyalat que havia planejat amb una colla d'amics. En aquell moment pensava fer-ho al maig, i ara té clar que serà el primer que faci quan s'aixequi el confinament. Així i tot, com li agrada passar temps en família, va estar «contenta per passar l'aniversari a casa».
«Situació estranya»
Per en Jordi Callol, que va fer 20 anys quinze dies després del confinament, també «va ser una situació estranya» i això de rebre les felicitacions per telèfon «una mica fred». Tampoc va tenir pastís, «vaig bufar les espelmes en una magdalena», però n'extreu dues coses bones: «estar tot el dia amb els meus pares i que tenia examen de la universitat i va quedar anul·lat».
Per a la Sandra Cuesta, que va fer 26 anys el passat 18 d'abril, en canvi, va ser un dia «molt bonic i una bona celebració». La seva família li va preparar una videotrucada sorpresa, la qual cosa «va fer que pogués veure a familiars que ara estan a l'estranger i si no és pel confinament, només ens haguéssim enviat missatges» i va tenir una petita celebració amb amics, «avui dia les tecnologies ens apropen més i podem fer festes virtuals».
Una sensació semblant és la que té la Cristina Calva del seu aniversari confinat, «em vaig passar hores i hores rebent videotrucades, em vaig sentir més connectada dels meus amics i família que si hagués viscut el típic aniversari un altre any més». Del dia que va fer 32 anys destaca que «com era dimarts, va ser millor que si hagués anat a treballar» i és que va poder «tenir el temps suficient per preparar un bon dinar i fer un pastís casolà».
A casa dels Aguilera Samitier l'abril és un mes important perquè la mare i el fill petit fan anys. La Susana, per a celebrar els seus 54, lamenta que «tenia altres plans, però ens hem d'adaptar». Havia reservat taula a un restaurant per a celebrar-ho en família, «per sort, fan servei a domicili, així que demanaré el menjar i faré la celebració íntima. El tradicional dinar familiar i amb una amiga ho ajorno», explica. El seu fill David reconeix que «sempre m'ha estat suficient quelcom senzill» tot i que sí que li ha faltat gent que l'acompanyés en els seus 21, «com la meva parella, part de la família o els amics més propers, afecte que, sens dubte, es troba a faltar».
