Marta Felip i Torres (Figueres, 1972) va esdevenir la primera alcaldessa de la història de la ciutat el 2013 en substitució de Santi Vila. És llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració. Afronta el repte dels efectes de la pandèmia del coronavirus des de primera línia del Govern català, com a Secretària General d'Empresa i Coneixement del departament que lidera la consellera Àngels Chacón.

Com viu el confinament

No puc dir que m'avorreixi, perquè feina en tenim moltíssima al departament, teletreballo i tenim contínues reunions per videoconferència per preparar tots els acords i les mesures que es van prenent per part del Govern. Quant a l'estat d'ànim, he anat passant per diferents fases: del neguit de les primeres setmanes, en què ens hem hagut d'adaptar a viure 24 hores dins de casa i la principal preocupació era evitar el risc de contagi, ha anat evolucionant cap a la preocupació pel futur immediat. Per l'impacte que tindrà en l'economia mundial i local aquesta pandèmia i com afectarà les vides de tothom.

El Departament d'Empresa i Coneixement abasta molts dels sectors que han rebut l'impacte directe de la pandèmia. Som prou conscients de quina situació ens toca viure, més enllà del greu problema sanitari?

Justament a això em referia en la pregunta anterior. Ser secretària general del Departament d'Empresa i coneixement, m'ha fet conèixer des del primer moment el drama que estan vivint els comerciants, els restauradors, el sector turístic, els empleats afectats per ERTO i els autònoms, més enllà de la tasca immensa que està fent tot el món sanitari. Sé que el principal és la salut, però l'impacte econòmic serà fort i els governs, de qualsevol àmbit (europeu, estatal, autonòmic o ajuntaments) hauran de canviar prioritats i sortir dels esquemes de necessitats que tenien abans del 12 de març. Els empresaris i els treballadors necessitaran més que mai la injecció en forma d'ajuts que vinguin de pressupostos públics. S'haurà de prioritzar molt, fins que puguem recuperar l'economia.

Comerç, restauració, allotjament? per a un país com Catalunya

Per a Catalunya, el Turisme suposa el 12% del PIB el 13% dels llocs de treball. Més en comarques com la nostra, l'Alt Empordà. Un exemple claríssim és Figueres, poca indústria i molts serveis, comerç i restauració. Qui depengui del consum local, se'n sortirà. Alguns productes amb més facilitat que altres. Per exemple, el sector de l'alimentació se'n sortirà més de pressa que el sector de la venda al detall, la moda o el calçat, a qui li costarà una mica més perquè el consum individual anirà en un primer moment a compres de necessitat. Hem de ser més conscients que mai i fer l'esforç de fer compres de proximitat, comprar a botigues i establiments de casa. A la vegada crec que és molt important a l'Alt Empordà apostar encara més pel sector alimentari i agroalimentari. En l'última dècada, s'ha fet molt bona feina en el sector, sobretot entorn de l'oli, el vi, la llet... En moments com aquest, es demostra que és més sostenible que basar-se exclusivament en oci o turisme. El que fa temps que diem a la comarca: crear economia de valor afegit i no posar tots els ous en el mateix cistell.

Hem de donar la temporada turística per perduda, segons tots els indicis, i només la mobilitat interna -si és possible- pot apaivagar relativament la situació.

A l'Alt Empordà no ho passarem tan malament com en altres zones costaneres de Catalunya, on el turisme és massivament d'ocupació hotelera. Aquí tenim molt de turisme que té segones residències (el francès és el principal, però també de Barcelona i altres zones catalanes) i aquests seguiran venint, si les mesures postconfinament ho permeten. Qui s'allotgi en apartaments seguirà venint. Més dubtes plantegen el sector hoteler i els càmpings, cal estar atents a com es plantegen els protocols d'obertura d'aquests establiments un cop s'aixequi el confinament. A la vegada que demano que es compri a botigues i establiments locals, crec que és totalment necessari que aquesta temporada d'estiu es faci turisme local, hi ha mil llocs fantàstics a l'Empordà i a la resta de Catalunya.

La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha proposat crear un programa de bons que incentivin el turisme intern un cop s'aixequi el confinament.

Estem estudiant una via per fomentar el turisme de proximitat, que és el que ha de funcionar aquest estiu. Per exemple, generar 100.000 bonus de 100 euros cadascun per aplicar i consumir en viatges dins de Catalunya. Alguns països han encetat mesures d'aquestes característiques, que contribueixen a una major distribució dels imports i generen un efecte multiplicador de la despesa. A veure si el pressupost acabat d'aprovar pel Parlament pot confirmar la voluntat de la consellera Chacón.

El seu departament també és partidari de garantir tests serològics per als comerciants quan es reactivi l'activitat?

La clau d'éxit del desconfinament i la progressiva recuperació de l'activitat quotidiana serà poder fer tests massius: tests diaris a tothom, a fi de poder detectar la persona contagiada i poder aïllar-la a casa. Així s'ha pogut comprovar en països que ho han portat a la pràctica com Corea del Sud o Alemanya. S'ha de poder garantir els tests tant per a comerciants, com per a la indústria.

Quines mesures han pres i prendran per fer front al greu problema que pateixen autònoms i pimes, sense ingressos i amb despeses per atendre?

Les mesures que hem pres des del Departament d'Empresa van dirigides principalment a tres sectors: turisme, comerç i indústria-PIMES. Aquestes ajudes surten d'esprémer al màxim el pressupost del Govern català, i només han pogut suposar una gota enmig del desert. Per exemple, quan hem tret els ajuts a microempreses turístiques (autònoms i empreses de menys de 5 treballadors), les sol·licituds que es varen presentar les primeres 48 hores ja varen esgotar l'import total de 3 milions i mig d'euros. Aquesta setmana returem ajuts per al comerç per import de 9 milions d'euros i seguidament per Indústria-PIMES. Necessitem una gran injecció de diners de la Unió Europea, liquiditat per als estats, de manera que arribi efectivament a les butxaques dels ciutadans.

Si mirem enrere, l'anul·lació del Mobile de BCN va ser un avís que, tots plegats, no vam saber veure en tota la seva dimensió, començant pels governants?

Vaig viure en primera persona, com a representant del Departament d'Empresa la reunió de la tarda del 12 de febrer, a Fira de Barcelona, on - juntament amb l'Ajuntament de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat- el promotor del Mobile World Congress ens va comunicar la necessitat de suspendre el Congrés. Allà totes les Institucions que hi érem representades, vàrem ser conscients que la notícia seria molt mal acceptada socialment i econòmica però que era absolutament necessari. Les informacions que arribaven d'altres països ens va fer veure que la cosa anava 'en serio' i vàrem donar suport a la del senyor Hoffman, el promotor. Els temps ha confirmat l'encert: el primer cas de coronavirus a Catalunya es detectava el 26 de febrer. El Mobile s'havia de celebrar la setmana del 24 de febrer. S'imaginen que hauria passat?

Com preveuen evitar que la pluja d'ERTO no acabi convertint-se en un increment insostenible d'acomiadaments laborals?

És imprescindible que es flexibilitzin els ERTO per força major un cop s'acabi l'estat d'alarma i així ho hem demanat al Govern espanyol. Vull dir que les prestacions de l'ERTO per força major -en què l'empresari no ha de pagar la Seguretat social del treballador si l'empresa té menys de 50 treballadors -o només el 25% si té més de 50 treballadors-, no poden acabar-se el 10 de maig. Quan acabi el confinament, les empreses no podran començar a obrir i treballar al 100%, serà una recuperació més lenta. Potser el personal no podrà treballar a jornada completa, etc, etc. Per tant s'ha de garantir que aquella part que no li pugui pagar l'empresa, li segueixi pagant l'atur, fins que l'empresa ja estigui a ple rendiment.

Sabent que segueix l'actualitat de Figueres i l'Alt Empordà, què és el que més la preocupa del nostre territori?

Que plou sobre mullat. La precarietat dels sectors productius de l'Alt Empordà, massa lligada a la temporalitat, a la poca creació intensiva de llocs de treball, es veurà més afectada per les conseqüències econòmiques de la pandèmia, que incidirà sobretot als sectors de l'oci i el turisme. Figueres, com que no té espai per sòl industrial, ha de seguir apostant pel comerç i el turisme, però la comarca sí que en té, i el que és bo per a la comarca és bo per a Figueres. El Logis Empordà, al Polígon de Vilamalla i el Far d'Empordà, han de ser el revulsiu econòmic dels habitants de tot l'Alt Empordà. Des del Departament de Territori i el Departament d'Empresa de la Generalitat s'ha treballat bé aquest sentit i esperem que ben aviat es vegin els fruits.