21 de abril de 2020
21.04.2020
L'Empordà
Figueres

Les noves tecnologies ajuden la gent gran a fer més lleugers els dies tancats a casa

Amb el temps, es creen noves rutines de confinament, però també afloren més els sentiments de tristesa i d'enyorança

20.04.2020 | 19:11
Dolors Coch en el seu jardí

La gent gran són el col·lectiu de major risc davant la Covid-19. Veure els nets a través de pantalles - aprendre a utilitzar-les-, no poder sortir a passejar, patir per família i amics o viure aquest confinament en soledat, són aspectes que es repeteixen en les vides dels nostres avis i àvies aquests dies. Parlem amb quatre d'ells per saber com estan vivint aquests dies a casa seva.

Dolors Coch té 85 anys i ha adquirit una rutina diària durant el confinament: es lleva, es dutxa i esmorza les seves torrades amb melmelada i un cafè amb llet. Després rega i arregla el jardí, i prepara el dinar. A la tarda s'entreté llegint, pintant i escrivint els seus records de petita, al despatx del seu marit. Una rutina que repeteix dia rere dia des que es va decretar l'estat d'alarma. Una rutina diferent de la que tenia abans, quan al matí anava a fer la volta per Figueres, a comprar, i a la tarda anaven a caminar amb la Dolors, una amiga, fins a la granja, al costat de les vies. I els dissabtes anava a dinar amb la seva filla.


Mercè Gardella, de Palau de Santa Eulàlia, té 67 anys. Els matins els dedica als animals: dos gossets, un gat i gallines. Explica que «els dono el menjar i parlo amb ells. Fan molta companyia». Ho combina amb les feines de casa, la cura de les flors i l'hort. Dos dies a la setmana fa ioga. De fet, ja en feia i la professora els va donar exercicis per poder seguir des de casa. «No m'avorreixo gaire», i és que quan té una estona l'ocupa ràpidament, «he fet unes tovalloles amb punt de creu que feia uns deu anys que les tenia a casa». Cada dia, a les vuit del vespre, surt a aplaudir el personal sanitari i a tota la gent que treballa perquè «tot funcioni».

També surt a aplaudir cada dia a les vuit del vespre Josep Cruañas, de 77 anys, a Capmany. Fa gairebé un mes tornava a casa després de passar una forta grip «no m'atreviria a dir que no era el coronavirus», però no li van fer cap test. Ara continua amb les seves rutines. És pintor i té un estudi a casa. Per ell, el confinament és dur però segurament «molt menys que per a altres persones». La diferència principal, per a Cruañas, és que abans podia anar al bosc a caminar, a caçar bolets, collir espàrrecs i trobar-se amb els amics. Reconeix que, «a vegades, tinc temptacions d'anar al bosc, però penso que si jo ho faig i ho fa tothom... Malament!». Però es queda a casa jugant a escacs a través d'internet.

A Espolla, Artemi Bellés, de 80 anys, cada dia es lleva d'hora i s'informa de l'actualitat per la premsa digital, i es manté actiu a les xarxes social. Ell és fotògraf, i encara que estigui jubilat s'entreté «penjant fotografies de paisatges suggerents d'on podríem confinar-nos». Com la Mercè, intenta fer una mica d'exercici cada dia. Això sí, cada dia cuina i fa feines de casa.

Les videotrucades

La Mercè confessa que se sent afortunada per poder parlar per telèfon i WhatsApp amb la família, «ens enviem fotos». Això sí, per parlar «tenim sort del telèfon».

També se sent afortunada la Dolors. Explica que es truca amb tota la família, amb els veïns del carrer «estic molt agraïda que em truquin», fins i tot es truquen sovint amb les cunyades de València. A més, tenen un grup de WhatsApp amb la família, i malgrat que no sap enviar missatges, sí que els sap llegir. «M'agrada veure les fotos que envien i els missatges que s'envien!». Ara, però, ja sap fer videotrucades, i de tant en tant pot veure filles i netes.

Cruañas fa videotrucades amb fills i nets cada dia. «Tinc afició amb l'ordinador, no en soc un expert, però m'hi bellugo relativament bé». I des d'Espolla, Artemi, confessa que de videotrucades «no en fem gaires, perquè la família de la meva companya són molts i acaba sent una olla de grills». Explica que no ha canviat gaire les seves relacions amb fills i nets, tot i que reconeix que ara sí que s'envien missatges més sovint.

Emocions a flor de pell

El confinament també posa èmfasi a sentiments de tristesa i enyorança. «Trobo a faltar el meu home», és la resposta de la Dolors i la Mercè a la pregunta de què és allò que enyoren més durant el confinament. La figuerenca explica que abans «sortia a comprar, anava a passejar amb la meva amiga Dolors fins a la granja, prop de les vies, i em distreia. A vegades arribava i pensava: oh!, no has pensat en ell fins que has arribat! Ara estic tot el dia a casa i cavil·lo més».

L'espollenc reconeix que troba a faltar «la visita dels fills i nets cada 15 dies». És clar que la Mercè no els pot trobar tant a faltar perquè veu dos nets gaire bé cada dia des del seu pati. «Els altres dos fa un mes, i tinc moltes ganes de veure'ls».

El coronavirus fa por. «Hem passat moltes tragèdies, però aquesta és molt grossa» afirma la Dolors, que confessa que després de tota una vida treballant, quan poden gaudir de la jubilació, «és molt trist que ara moris, i a més a més, sol. Ni la família els pot acompanyar». La Mercè pateix més pels seus fills. Cruañas admet que li fa respecte perquè «a Capmany ja hem perdut bons amics». Bellés, de moment, es va prenent la temperatura i la pressió, ja que «soc jo qui haig de controlar la meva màquina!», però creu que el pitjor és la mainada confinada. «A poble la majoria tenen pati o terrassa. Però la mainada que està en un pis tancada, que no tenen ni un balcó, és molt dur».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent