Quan toquen les 8 del vespre, Íngrid Riera deixa qualsevol cosa que estigui fent i surt al balcó de casa seva, a Sant Pere Pescador, per unir-se als aplaudiments unànimes dels seus veïns. «Mentre aplaudeixo, se'm barregen dos sentiments: és emotiu quan penso en els treballadors sanitaris i sento resignació i preocupació si penso en la situació laboral i econòmica», diu la santperenca, que treballa com a agent d'una companyia dedicada al lloguer d'habitatges turístics a escala europea. Íngrid Riera, com la gran majoria de ciutadans, no dona crèdit a la crisi causada per l'emergència sanitària. «Sembla mentida que puguem aguantar tant. Mai m'hauria imaginat que viuríem una situació com aquesta», remarca.
Íngrid Riera cada dia aplaudeix des del balcó de casa seva. FOTO: Andrea Bolcato
En un cèntric carrer de Figueres, Desamparados Vázquez marca el ritme dels aplaudiments. Quan ella i la seva família surten al balcó del primer pis d'un bloc de tres plantes, ho fan la resta de veïns i veïnes del seu mateix edifici i de l'altra banda de carrer. Cada vegada són més. «Soc la més gran, perquè tinc 76 anys, i quan jo deixo d'aplaudir, tothom deixa de fer-ho», somriu. S'hi estan uns dos minuts, fins que se li cansen els braços, confessa.
Per a ella, l'exercici diari s'ha convertit en un fenomen social: «Quan veiem que algun veí no hi és, el trobem a faltar i ens preocupem, sobretot quan passen dos dies i segueix sense sortir. Al bloc de davant, per exemple, sempre aplaudeix un matrimoni i durant tres dies la dona no ha sortit. L'home ens ha explicat que és que estava treballant. Ens hem convertit tots en una mena de pinya veïnal». Desamparados Vázquez aplaudeix pensant que «cal donar alè a totes les persones que treballen jugant-se la salut i a les que tenen cura d'aquells que més ho necessiten».
L'acció mobilitza famílies senceres, com aquesta de Vilabertran. FOTO: Eduard Martí
No hi ha dubte que l'ovació col·lectiva de les 8 ha creat vincles entre persones que viuen a tocar i que abans ni tan sols se saludaven, des dels municipis amb més habitants fins als poblets més petits. L'acció mobilitza gent de totes les edats. L'Erik és un jove de 15 anys que, al seu barri de Figueres, s'ha convertit en un dinamitzador dels aplaudiments. «Dono el màxim de mi mateix -explica l'Erik- perquè els treballadors de l'hospital ens escoltin. Intento animar cridant, xiulant, fins i tot, tinc una botzina, i a vegades poso música i llum al meu balcó. Tenim veïns que treuen bongos, altres fan crits d'ànim. Hi ha gent que ha llançat focs artificials, o que fan jocs de llums amb llanternes i làsers». Per a l'Erik i la seva família, aquesta iniciativa s'ha convertit en quelcom més que aplaudir.
L'Erik, de 15 anys, s'ha convertit en un dinamitzador dels aplaudiments al seu barri de Figueres.
Acompanyant els aplaudiments, les campanes de les esglésies de Sant Pere i de la Immaculada de Figueres estan programades, de forma intencionada, per començar a repicar cada dia a les 8 del vespre i durant dos minuts. El so de les campanes és alegre cada vespre, excepte Divendres Sant, que van tocar pels difunts, més pausat, més trist, més lent.
Durant dos minuts
Durant dos minutsEl psicòleg Narcís Heras defineix el moviment «com una espècie de catarsi col·lectiva, tot i que discreta, perquè no se surt massivament als balcons, ni hi ha una eufòria que duri més de dos minuts». «Trobo que, a diferència de les vegades que la gent surt al carrer per expressar injustícies, en aquest cas la manifestació és en positiu. I allò important que cal destacar és que, de cop i volta, descobrim que les nostres vides depenen d'unes persones que estan poc valorades i també mal pagades. Potser s'haurien de repensar les prioritats salarials en aquest país», ha assenyalat el psicòleg.
A la Jonquera, cada dia se sumen més veïns a la iniciativa de picar de mans. FOTO: Falgués Fotografia
La convocatòria de les 8 es va iniciar en el moment en què el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va decretar l'estat d'alarma. L'aplaudiment representa el gest que agraeix la tasca que desenvolupen els professionals sanitaris, el personal de les residències de gent gran, els efectius dels serveis d'emergències i tants altres professionals que garanteixen cada dia el funcionament dels serveis bàsics, en aquests dies de confinament per l'emergència per coronavirus.
