Per als centres educatius de l'Alt Empordà, hi ha un abans i un després de la Setmana Santa. El curs ha transcorregut, en ple confinament, des del 13 de març, a través d'una pantalla d'ordinador, practicant l'assaig i error davant d'una nova modalitat de treball, que ha agafat tothom, docents, alumnat i famílies, per sorpresa.

A partir d'aquest dimarts, 14 d'abril, un cop acabada la Pasqua, la represa de les classes torna a ser a distància, tenint present que bona part de la tercera i última avaluació, si no tota, no serà presencial. Si més no, aquestes són les instruccions que ha donat el Departament d'Educació als equips directius. La voluntat del professorat és que l'alumnat pugui seguir el seu procés d'aprenentatge d'una forma compatible amb el confinament.

«És important, en aquests moments, l'empatia amb l'alumnat, la flexibilitat en el ritme acadèmic, entendre que cada situació familiar és un món», explica Jordi Montero, director d'institut. El també director Josep Lluís Tejeda aplaudeix com s'han organitzat el seu equip directiu i els setanta professors del seu institut treballant jornades llargues (en molts casos conciliant amb la cura dels fills i altres familiars) per arribar a tot i a tothom. «No ens veiem cada dia a l'institut, però hem teixit una xarxa de treball, informacions i complicitats per arribar a tothom, amb esforços de moltes famílies, de molts alumnes i de molts professors», exposa Josep Lluís Tejeda.

Carme Pagès és mare de dos nois que estudien ESO i admet que li costa fixar un horari perquè facin les tasques que els encarreguen els professors, i que, per això, els permet que treballin amb flexibilitat. «Rebo correus de l'institut en què se'ns demana a les famílies que ens preocupem perquè els fills facin els deures. Jo em preocupo molt, però també s'ha d'entendre que els pares no podem fer de mestres», diu la mare.

De tota manera, molts dels alumnes mostren autonomia suficient per no dependre del control parental. En Gil estudia 1r de Batxillerat i s'ha organitzat per connectar-se cada dia, a les 3 de la tarda, i fer deures. «Treballar des de casa no és ni més fàcil ni més difícil, és diferent i t'has d'adaptar per seguir endavant i no perdre el fil dels estudis», comenta el jove. La Maria, que també fa 1r de Batxillerat, troba que el treball a distància «no és especialment difícil». «Però preferiria fer-ho a classe, ja que, quan tens feina i ets a casa, el teu lloc per treballar i el de descansar poden acabar sent el mateix», apunta. El seu germà, Òscar, de 3r d'ESO, diu que «el confinament bloqueja la socialització». «Fer classe d'aquesta manera limita molt els aprenentatges i no poder fer treballs cooperatius, perquè tot és individual, també és un greuge», reconeix l'Òscar.

En els mateixos termes s'expressa en Rubèn, de 4t d'ESO, el qual diu que «no té res a veure treballar les assignatures a casa. Si tens un dubte, estàs sol, escrivint un correu a un professor i esperant que et respongui. A classe, tothom pot comentar i tot és més fàcil». L'Eva, estudiant de 1r d'ESO, és del mateix parer i diu: «No em resulta fàcil seguir el curs des de casa, perquè, si tinc dubtes, em sento una mica perduda». En Pau, alumne d'un cicle d'Informàtica, en canvi, ho té més per la mà. «Jo ja hi estic acostumat, perquè les meves tasques, des que va començar el cicle, les he fet per internet», aclareix.

A Elena Munjó, mestra de Primària, l'experiència d'aquests dies li ha demostrat que, «com totes les innovacions, al principi, costa d'arrencar-les, però veus que, a poc a poc, tant mestres com alumnes s'animen i es van connectant».

La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya proposa «no allargar el curs sinó dotar-lo de sentit». «Aquest estiu les vacances poden ser més necessàries que mai, perquè aquestes setmanes de tensió afegida que vivim no tenen res de vacances ni per a infants i joves, ni per a famílies ni tampoc per al professorat», exposa la Federació.

Molts mestres i professors mostren la seva preocupació davant la idea que hi hagi alumnes que no disposin de prou eines tecnològiques per seguir el curs a distància amb normalitat. Aquest hàndicap propi de la crisi, diuen, no pot deixar cap estudiant enrere i molt menys causar-los neguit. «La primera lliçó que hem d'adoptar és que cal reforçar les mesures d'equitat», afirmen els Moviments de Renovació Pedagògica.