L'estat espanyol ja ha superat les 13.000 víctimes mortals per la Covid-19. Més de tres mil s'han produït a Catalunya i, a l'Hospital de Figueres, la Fundació Salut Empordà en tenia nou de registrades fins a aquest dimecres, 8 d'abril. D'aquestes, és difícil obtenir dades concretes sobre quantes s'han incinerat i quantes, inhumat. Tradicionalment, la incineració s'ha reservat per a les persones atees o agnòstiques, però això ha anat canviant en els darrers anys (Catalunya incinerava el 2017 un 77% més que el 2007). Un dels motius pot ser l'acceptació per part de l'església catòlica. Mossèn Miquel Àngel Ferrés explica que tot i que és cert que «va haver-hi un temps que l'església aconsellava enterrar el cos, ara ja admet la incineració» i que «no afecta per res la fe en la resurrecció». En el context de l'actual crisi sanitària, les funeràries han incrementat el nombre d'incineracions, segons expliquen fonts del sector.

El gerent d'Àltima-Funerària Empordanesa, Paco Muñoz, assegura que «arran d'aquesta crisi s'ha incrementat molt el nombre d'incineracions que es feia normalment». Un augment que es produeix tot i que el Ministeri de Sanitat i la Societat Espanyola d'Anatomia Patològica no han trobat evidències científiques que alertin del risc de contagi per coronavirus a partir de cadàvers. I, per això, no s'ha prohibit l'enterrament de les persones difuntes, «la família pot triar, la diferència és que ara no s'han d'esperar 24 hores, que abans marcava la llei, per donar-li al difunt un destí final», explica Muñoz.

Impersonal

Un altre motiu d'incinerar que plantegen des d'Àltima pot ser la prohibició de les cerimònies multitudinàries i les vetlles. D'aquesta manera, «poden guardar les cendres i fer una cerimònia més tard, en un enterrament és tot més ràpid», dedueixen. «Si és un difunt afectat per coronavirus, les instruccions són que no l'hem de tocar ni fer cap mena de tanatopràxia, es posa en el fèretre i no es pot tornar a veure ni tocar», diu Muñoz. En el cas que no sigui una mort per Covid-19, «que és difícil de precisar», continua, «si la família vol, el deixem veure, però no fem cap tractament profilàctic».

Una situació que, per a mossèn Miquel Àngel Ferrés, rector de les parròquies de Figueres i arxipreste de l'Alt Empordà Interior, «afecta el dol i la manera de viure'l», ja que «és molt trist que no et puguin acomiadar ni abraçar els teus éssers estimats». Des de Dret a Morir Dignament ho veuen «dur» per la soledat. «És important que no es parli només de reforçar les UCIs, sinó també dels equips de pal·liatius domiciliaris que garanteixin una bona mort», indiquen.

Per a minimitzar els riscos de contagis durant les gestions, Mémora ha habilitat un sistema de signatura digital per a poder realitzar les contractacions dels serveis amb les famílies de forma totalment telemàtica. De la mateixa manera ho ha fet Àltima. «Intentem que les famílies es desplacin el mínim possible i que no hagin de venir, si no volen, per tramitar el servei». A la funerària Vicens, ho fan per telèfon quan la mort ha sigut per Covid-19, fet que lamenten, perquè «fa que tot sigui força impersonal i no puguem donar un tracte personalitzat en moments tan delicats per a la família».

Difunts des de Barcelona

En unes declaracions al diari Público, el director de serveis funeraris d'Àltima, Josep Ventura, reconeixia que s'havien portat víctimes mortals de Barcelona al crematori de Figueres. Segons ha explicat l'empresa a aquest setmanari, «en condicions habituals, els difunts de l'àrea metropolitana no es porten mai a incinerar a altres zones. De forma aïllada i puntual, i davant la situació d'excepcionalitat, el Tanatori de Figueres va assumir alguns serveis que no es podien fer a les instal·lacions previstes per causes de manteniment».

Preus similars

El fet que no es pugui fer cap tractament de tanatopràxia (tanatoplàstia i tanatoestètica) sembla evident que hi hagi una reducció en les tarifes dels serveis funeraris, que solen ser de milers d'euros per cada difunt. Àltima indica que els serveis bàsics oferts i publicats a la seva pàgina web són els que fan, el seu gerent explica que d'aquestes tarifes «s'ha de treure els 67,86 euros de vestir i, si no hi ha desplaçament a cementiri, els 175,82 euros, però s'haurien d'afegir els 800 euros de la incineració i urna», això sense comptar que «si no té ninxo, s'ha de comprar i en funció de quin cementiri costarà més o menys». Cap dels serveis costaria menys de 2.000 euros. El mateix passa a Mémora, tant per la incineració com pel trasllat al cementiri, descomptant l'arranjament estètic que són 685,79 euros. A la funerària Vicens, indiquen que les seves tarifes «són les mateixes que s'aplicaven abans de la Covid-19», tot i que destaca una reducció, «com que ara molts dels serveis que oferim, no es poden prestar, les despeses d'enterrament s'han reduït».