L'actual crisi ens fa pensar que caldrà reflexionar i molt, sobre com volem que sigui la vellesa i el final de vida en la nostra societat. L'atenció a la gent gran no pot ser un negoci basat en la reducció de costos, cal impulsar serveis d'atenció domiciliària i residències públiques amb una dotació de personal i mitjans suficients.
A Dret a Morir Dignament (DMD), hem rebut trucades de persones que tenen familiars ingressats en residències sense atenció mèdica permanent, que no volen ser traslladats a l'hospital i demanen fer cures pal·liatives a la mateixa residència; de qui han comunicat als seus familiars que volen fer el document de voluntats anticipades; o de familiars que volen saber com poden acomiadar-se de la persona estimada ingressada.
Per a la nostra associació cal tenir presents els drets que tenim com a pacients, si estem en una situació que ens permet prendre decisions, hem de ser ben informades i hem de donar el consentiment, o no, a les teràpies proposades, segons els pronòstics i els nostres valors vitals. No totes les persones grans tenen els mateixos valors vitals ni es troben en la mateixa situació biològica i biogràfica. Hi ha persones que per demències o altres patologies, ja no tenen capacitat per prendre decisions. La necessitat de tenir un Document de Voluntats Anticipades es veu ara més necessari que mai.
El dret a rebre cures pal·liatives és fonamental, és important que no es parli només de reforçar les UCIs, sinó també de fer-ho amb els equips de pal·liatius domiciliaris, que puguin ajudar a garantir una bona mort també a casa o a les residències.
Cap persona ha de morir sola, cal facilitar l'acompanyament d'una persona del seu entorn i cal ajudar les famílies a trobar recursos per a fer el comiat i el difícil dol.
En aquest moment tan complicat, el personal sanitari es guia per les recomanacions dels Comitès de Bioètica, amb criteris que valorem com a objectius i assenyats, això evita les discrecionalitats i promou el treball en equip. Cal que rebin tot el nostre suport i escalf.
