Pau Ruiz Guix és figuerenc, estudia i viu a Londres. Damià Sánchez Bonmatí, rosinc i periodista a Miami. Clàudia Turró, psicòloga social resident a Sydney. Tots tres han vist com Espanya prenia mesures de confinament mentre als seus països d'acollida la reacció de l'administració es feia esperar. Ara, tots tres intenten quedar-se a casa i prendre les màximes mesures de prevenció. El que no ha canviat gaire per a ells és haver-se de comunicar amb la seva família i amics a través de les pantalles.
Tot i que a Londres es va declarar el confinament el dilluns 23 i, segons Pau Ruiz,«és molt similar a Espanya, amb la diferència que puc sortir un cop al dia a fer exercici a l'aire lliure», la seva universitat va decidir passar a fer classes en línia el dia 13. Això permetia a Ruiz tornar a Figueres. En aquell moment, però, tenia febre i tos i el desplaçament podria suposar un risc per a la salut de qui estigués al voltant i de la seva família quan arribés en el cas que fos coronavirus. A més, els companys catalans i espanyols van prendre la decisió de quedar-se, «creient que a Londres estàvem millor i podríem seguir amb els nostres projectes» i el Ministeri va aconsellar als residents a l'exterior que, si estaven bé, es quedessin als respectius països.
Sabia que cada vegada seria més difícil tornar per un tema de reducció de vols, però va decidir quedar-se a Londres. Tot i no tornar, Ruiz reconeix que ara «ens truquem més de l'habitual, suposo que perquè tenim més temps lliure per fer-nos videotrucades».
Des de Miami
Damià Sánchez manté contacte constant amb la seva família de Roses. Es mostra preocupat perquè molts familiars viuen directament o indirectament del turisme i la Covid-19 «els afecta en temes laborals. Em preocupa que petites i mitjanes empreses apliquin de manera presumptament fraudulenta aquests ERTOs. Espero que per part del govern espanyol hi hagi una fiscalització real de la seva aplicació».
Als Estats Units, les mesures contra el coronavirus, fins ara, han sigut diferents. «La meva percepció, en general, de com s'està gestionant és bastant crítica» afirma Sánchez. Explica que l'element de la crisi del coronavirus, que fa dues setmanes es veien en els mitjans catalans i espanyols, «aquí es veuen ara», i diu que «no hi ha prou consciència. No s'escolta el missatge per avançat. Igual que Espanya l'hauria d'haver escoltat d'Itàlia i aquests de la Xina».
Damià també es mostra crític amb el president Donald Trump, a qui acusa de dir «falsedats que han portat a conseqüències tan greus com la mort d'una persona per un suposat fàrmac contra el coronavirus». L'actitud del president i la manca d'aplicació de mesures provoca un efecte sobre la població. «Com a feina essencial que soc, m'he mogut per la ciutat: he trobat gent fent una festa d'aniversari a la platja, pescant, pares amb nens jugant. No veig que hi hagi una aplicació del confinament per part de les autoritats».
Davant d'això i de l'augment de contagis, el problema principal que observa Damià és la sanitat privada. En un país on l'assegurança mèdica «pot ser molt precària o no ser-hi», el tractament per la Covid-19 depèn de l'estatus socioeconòmic. El rosinc explica que «hi ha més de tres milions de sol·licituds d'atur, i molta gent, jo el primer, tenim l'assegurança mèdica vinculada a la feina. Això significa que més de tres milions de persones la perden. Acabarem amb milers de dòlars en factures mèdiques a les cases de la gent».
Des de l'altra punta de món
La castellonina Clàudia Turró viu a Sydney, a Austràlia. Per ara no s'ha plantejat tornar perquè hi resideix amb un visat, i s'ha imposat la restricció de no poder-hi entrar en sis mesos, si s'abandona el país. «Jo tinc la meva parella aquí i m'estic tramitant un visat que podria córrer el perill de perdre'l, si me'n vaig».
Ara bé, els casos de la Covid-19 també hi han arribat, i les mesures que es prenen difereixen en cada estat. En general, s'estan tancant cafès, pubs, restaurants i esglésies a tot el país. A New South Wales, les mesures han sigut graduals, «es permetia anar a llocs en grups com a màxim de 100 persones mantenint la distància d'1,5 metres de seguretat, però el dissabte 21 de març va haver-hi una aglomeració brutal a la famosa platja de Bondi, cosa que va fer clausurar al públic un munt de platges». Aquest precedent també va definir una nova restricció de no ajuntar-se més de cinc persones. Tanmateix, les escoles no estan tancades i «és opció dels pares si volen portar els seus fills o no. Molts han decidit no fer-ho», explica Turró.
També hi ha moltes restriccions en l'àmbit laboral, professions com ara massatgista, estilista o perruquer no poden treballar, «malgrat que altres professions, com ara fisioterapeuta, quiropràctic i acupuntor, sí», lamenta la castellonina. Com a Londres, també està permès sortir a fer esport. «Austràlia és un país on l'esport es valora molt, així que entenc que aquesta mesura és per mantenir el benestar psicològic de la població» admet Turró.
