07 de abril de 2020
07.04.2020
L'Empordà

Marc Bataller: «Aquesta experiència està resultant ser molt dura, perquè vius la realitat sense filtres»

El director de comunicació del Departament de Salut explica que «A causa del coronavirus, la nostra activitat ha estat un no parar i rebem multitud de trucades nacionals i internacionals»

06.04.2020 | 19:29
Marc Bataller atenent una trucada durant la compareixença pública de la consellera de Salut, Alba Vergés

Nascut a Figueres, el 18 de juliol del 1976, Marc Bataller i Serra va començar la seva carrera periodística al setmanari Hora Nova i, després, va treballar al diari El Punt, primer a Figueres, després a Girona i, finalment, a Barcelona. A El Punt, va passar per les seccions de comarques, successos i, després, política. L'any 2016, va entrar com a director de Comunicació del Departament de Salut, amb el conseller Antoni Comín. Va estar, permanentment, en aquest càrrec fins a l'octubre del 2017, quan es va aplicar l'article 155 i van destituir el Govern de la Generalitat i tots els alts càrrecs. Llavors, va tornar a El Punt, fins que, el 2018, es va tornar a constituir el Govern i va recuperar el seu antic càrrec com a director de Comunicació del Departament de Salut, en aquest cas amb la consellera Alba Vergés.


Quina experiència n'està traient, de la crisi del coronavirus, actualment?

La veritat és que és una experiència brutal, des d'un punt de vista comunicatiu. En aquest sentit, estic fent un màster, perquè, mai, fins ara, hi havia hagut una crisi sanitària com aquesta i, cada dia, vas aprenent coses noves. Però, també, s'ha de reconèixer que, personalment, és una experiència duríssima, perquè vius la realitat sense filtres. El coronavirus està provocant molts i molts morts i, també, ferits greus i, darrere de cadascuna d'aquestes xifres, hi ha la vida truncada d'una família. Tot plegat, realment, és molt bèstia.


El Departament de Salut de la Generalitat és el primer que es miren els mitjans de comunicació, en aquest cas. Com definiria el grau de consultes que ha rebut, així com l'impacte que ha tingut?

Habitualment, el Departament de Salut ja rep força peticions de mitjans de comunicació, perquè, sempre, hi ha temes candents a sobre de la taula. Però, amb l'epidèmia del coronavirus, tot s'ha desbordat i les demandes de periodistes han augmentat una barbaritat. Puc dir que rebem multitud de trucades, tant de mitjans nacionals, internacionals i, també, comarcals. Tothom vol saber la seva realitat, sigui macro o micro i, evidentment, alguns cops, és complicat de contestar a tothom amb la celeritat o els detalls que l'equip de comunicació voldríem. Hi ha peticions de tota mena: enregistrar imatges de dins dels hospitals a la zona zero del coronavirus; fer entrevistes a la consellera o altres càrrecs; obtenir detalls sobre com es troba aquest centre o aquest altre; estadístiques per comarques o municipis


Com es gestionen les dades, que, després, es fan públiques des del mateix departament? S'inclouen els hospitals comarcals o, només, els centres de l'Institut Català de la Salut (ICS)?

Les dades, que es fan públiques des del Departament de Salut, tenen diverses fonts. Al començament de la crisi, les principals dades ens venien subministrades per l'Agència de Salut Pública de Catalunya, que és l'encarregada de controlar l'evolució de l'epidèmia. Estic parlant del començament de tot, quan hi havia pocs casos o pocs ingressats, també. Però, quan l'epidèmia va evolucionar, i es van haver d'ingressar centenars i centenars de pacients, les dades les subministren tots els hospitals del Sistema de Salut de Catalunya, siguin de l'ICS o no. Tots plegats ens reporten el seu nombre de persones que han mort o que estan ingressades (sigui a planta o a l'UCI) i, cada dia, fem una comunicació amb les dades actualitzades.


Destaqui algun cas que l'hagi deixat encuriosit o bé colpit, d'aquesta Covid-19.

M'ha colpit molt veure com grans hospitals del país, com la Vall d'Hebron de Barcelona, s'han quedat petits i, des del Departament de Salut, hem hagut d'habilitar un pavelló al costat del centre. Crec que, mai de la vida, ningú s'hauria imaginat aquesta situació.


S'ha trobat amb alguna situació propera, durant aquest temps?

Tinc un amic molt proper, que és metge, i m'explica el que passa en alguns hospitals, i la veritat és que resulta molt colpidor, això. M'explica com entren a les sales d'urgències moltes persones joves i sanes, i que no poden respirar, perquè tenen una pneumònia als dos pulmons provocada pel virus. És una situació molt angoixant.


Recorda quan es va començar a respirar aquesta epidèmia, a casa nostra? Quina sensació li va causar, en aquell precís moment?

Era una sensació estranya, aquella. Veies el que passava a la Xina i, llavors, pensaves que, allò, no arribaria pas aquí, mentre tots els experts d'Europa comentaven que era com una mena de grip i, ja està. Però, de mica en mica, després, anàvem veient la gravetat i ens vam adonar que, allò, no es tractava de cap broma. Que era una epidèmia amb majúscules, que mai hem viscut, nosaltres, aquí.


Com és el seu dia a dia a la feina?

Doncs, arribo al departament cap a les 9 o les 10 del matí i començo a treballar sobre quin ha de ser el tema del dia que volem explicar als mitjans de comunicació. S'ha de pensar que, cada dia, la consellera Alba Vergés compareix en roda de premsa a la una del migdia i, per tant, hem de buscar quin missatge donem a la ciutadania i, després, també hem de repassar tots els temes d'actualitat, perquè ella mateixa tingui respostes a les preguntes que li puguin realitzar els periodistes. També parlo amb el meu equip de comunicació, per si hi ha entrevistes, peticions pendents o com gestionar aquell dia les xarxes socials i anem repartint tasques. Cap a les dotze, ens trobem amb la consellera per tractar tots els temes i, després, fem la roda de premsa, que és telemàtica. Dinem al mateix departament i, a la tarda, anem preparant material per a l'endemà, o bé fem reunions amb altres membres de la conselleria per preparar reportatges o altres temes. I, entremig, com deia abans, moltes i moltes trucades de mitjans. Cap a les 8 o bé les 9 del vespre, acabem la jornada i, l'endemà, sant tornem-hi. Portem un ritme diabòlic, des que es va suspendre el Mobile (World Congress) a causa del coronavirus. Des de llavors, ha estat un no parar.


Després d'haver passat per diversos mitjans de comunicació comarcals, què n'ha tret del seu pas per Barcelona treballant a l'administració?

La veritat és que puc dir que, mai, havia treballat a la part de comunicació de l'administració pública i, ara, reconec que m'està agradant molt. Ser al darrere de decisions polítiques o dels discursos que fan els consellers és molt atractiu, encara que sigui el costat fosc del periodisme, com dieu alguns dels meus col·legues periodistes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent