Maleni Cisneros és la directora de la Residència i Centre de Dia "Els Arcs" de Figueres, gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Continuen treballant perquè les cures són considerades treball essencial, tot i que la part de Centre de Dia no està funcionament des de la Instrucció que van rebre per part de la Generalitat de Catalunya, com Administració Pública titular del servei.
- Com es treballa a la residència?
- La residència està funcionant a ple rendiment i, encara es pot dir que més, perquè es pot disposar del personal que estava assignat a l'espai del Centre de Dia, podem dir que en aquests moments disposem de la totalitat de la plantilla per tal de poder atendre al conjunt de persones usuàries que es troben, igual que els i les professionals, en bon estat de salut pel que fa al COVID-19.
- Ha canviat la rutina laboral?
- Força. No és el mateix dirigir un centre amb dos serveis: residència i centre de dia, que quan "només" has de centrar-te en un. Però el que més es nota en el nostre dia a dia és que el contacte amb les famílies no és presencial, ja que aquest, per tal d'evitar el risc de contagi, ha passat a ser "virtual". Bé sigui amb el contacte telefònic o utilitzant sistemes de videotrucada diversos que tenen, com és lògic, una gran acollida i que resulten molt, molt, emotius.
I, evidentment, també s'ha notat en el fet que ara tots i totes treballem més des de l'emergència. Estem tots més sensibles, més pendents dels canvis a nivell de salut de les persones usuàries com dels propis companys i companyes. Qualsevol gest pot ser ara interpretat i la nostra obligació és donar tranquil·litat a tothom.
- Com es viu aquesta situació?
- Dins de tota la dificultat que comporta el dia a dia de la gestió d'un servei així es podria dir que relativament bé. I dic relativament perquè no tot és possible de controlar per més mesures que es posin. Sempre, com tots estem veient, existeix un risc però és vital que en la Residència existeix un grup de professionals experts, cohesionats i compromesos i això ho fa més fàcil tot. Cadascú en el seu lloc, professionals sanitaris, psicosocials, personal auxiliar de serveis... tots, estan seguint els protocols que hem generat i això et genera tranquil·litat si més no.
- Creus que en un futur et pot afectar aquesta situació?
- Estic convençuda que no només a mí si no a tots els que treballem en l'atenció de la gent i, en especial, de les persones grans. Quan acabi la situació d'alerta, segurament en el cas de les persones fràgils (la gent gran dependent ho és) és factible que les mesures preventives s'hagin d'allargar una mica més.
El cansament ens sortirà, haurem de descansar, desconnectar una mica per a recarregar energies. Segur que això serà una sensació general d'aquí a unes setmanes. Són dies amb moltes hores de treball i de tensió continuada i, evidentment, que haurà de sortir per algun lloc. Penseu que nosaltres, els i les professionals de les residències, com la resta de professionals sanitaris, no podem estar confinats i confinades en les nostres cases amb la nostra gent i això no deixa de ser un factor afegit d'estrès.
- Per ajudar-vos amb això, rebeu alguna instrucció específica o suport?
- Sí, tenim molts protocols que ens han fet tant arribar des de la meva entitat, FSC, com des d'altres organismes públics. A més, disposem d'un equip de coordinadores en el propi centre, que a més de companyes som amigues, i no puc deixar de dir que estic molt acompanyada per part dels responsables de l'entitat encarregats de la supervisió i gestió de la residència. Així com d'altres professionals de la nostra organització que són molt rellevants en aquest moment com és el responsable en salut laboral, que ens assessora pel que fa a la normativa de protecció i l'ús adient de les ja molt conegudes EPIs.
- Encara no heu tingut cap cas positiu de coronavirus.
- Estem a l'expectativa, hem de veure com reaccionarem tots plegats, incloent a la xarxa sanitària, quan es doni, que esperem que no sigui així, un cas positiu de covid.19. Estic segura que com a equip reaccionarem bé però ens hem de coordinar amb més professionals forànies al centre i tots haurem de donar el millor de nosaltres.
- I en l'entorn personal, com ho vius?
- Tinc la sort que a casa m'entenen. La meva parella és conscient de la responsabilitat que tinc i em fa costat. I el que més desitjo a l'arribar a casa i sortir de la dutxa es trucar als meus fills i sentir els meus néts.
