La implantació del teletreball a alguns llocs de feina, i el tancament de molts establiments d'oci durant aquest estat d'alarma genera una sensació de que tot estigui parat, però no és així. Hi ha una sèrie de professionals que estan vetllant, i posant-se en risc de contagi per coronavirus, per garantir que la població tinguem les necessitats bàsiques cobertes.

Més enllà del personal sanitari, que a més treballa per contenir la pandèmia, hi ha qui està treballant per cuidar les persones internes a les residències; distribuir alimentació i serveis a la població; o garantir la seguretat i l'ordre de l'estat d'alarma. A més, d'oferir altres serveis considerats, pel decret, essencials com són els de les oficines bancàries o els estancs, entre d'altres. Hem parlat amb diferents treballadors d'aquests sectors perquè ens expliquin com estan vivint aquests dies.

Canvis

En general, els centres de treball han patit modificacions en els torns, reducció d'horaris i altres canvis logístics. La idea és que «hi hagi el mínim de gent possible», com explica Rosana que passa en l'oficina bancària on treballa. «Només hi ha dues persones atenent al públic i la gent ha de picar per entrar, s'atenen els casos urgents de retirada d'efectiu, tota la resta es fa per mail. No cal que ningú es desplaci». És diferent el cas dels cossos policials que ara tenen «moltíssima feina, que és el que comporta, per imperatiu legal, un estat d'alarma», explica el cap de la Guàrdia Urbana de Figueres, Josep Maria Riera. Per això, han hagut de redefinir protocols de treball i que totes les recomanacions i obligacions a empreses i persones «també es compleixin a les nostres dependències». Pel que fa a la plantilla, han reforçat el torn de nit i han distribuït comandaments de nivell perquè hi hagi a tots els grups de treball. Per seguretat, «mirem que el binomi sigui sempre el mateix i que agafin sempre el mateix vehicle», diu Riera.

Un altre servei públic que ha vist incrementada la seva feina és el de les residències per a la gent gran. La Residència Els Arcs de Figueres (gestionada per FSC), disposa de dos serveis, Residència i Centre de Dia, aquest darrer tancat i l'altre, el contrari, «inclús es pot dir que més, perquè pot disposar del personal que estava assignat a l'espai del Centre de Dia», explica la seva directora, Maleni Cisneros.

La Marina treballa a un estanc de l'Escala i assegura que, «com autònoms, ens va bé tenir oberts», el que ha canviat és l'horari, que «és flexible», i el volum de feina, que «venem menys».

Sens dubte, el que més ha canviat és la preocupació per la higiene i el contacte. Una responsabilitat que, en aquests casos, estan assumint les empreses i que crida l'atenció dels seus treballadors. És el cas de Petrolis Figueres, «no negaré que la situació és estressant però l'empresa ha pres totes les mesures necessàries», explica un treballador que prefereix no dir el seu nom. O la Rosana, que li sorprèn que «Personal ens hagi trucat un a un per veure com estem, cada dia la coordinadora ens pregunta, ens faciliten la feina a casa...», mesures que xoquen quan «sempre hem sigut un número».

Així també ho percep la Maria C., caixera en un supermercat, «insisteixen molt en la higiene i la distancia, en aquest sentit l'empresa ho està fent bé i estan sent clars». Explica com «només entrar, has d'agafar guants i mascaretes, en els vestuaris estem separats, hi ha personal desinfectant tot el dia els carros i un de seguretat controlant la porta», a més han instal·lat una mampara.

No és de la mateixa manera pels treballadors d'Ecoserveis que, a més de les mancances habituals amb la falta de material i maquinària inadequada, sumen diferències en els torns i falta d'equipaments de protecció. Tot i que, com diu en Jordi Garrido, «l'empresa ha pres moltes més mesures que altres de, per exemple, Barcelona», un dels seus companys apunta que «ho estem vivint amb molta por perquè crec que no estem sortint amb els EPI adequats i no ens haurien de deixar treballar en aquestes condicions». Sí que disposen, «amb escassa quantitat», de gel per desinfectar els vehicles a cada ús.

La Guàrdia Urbana també neteja els seus vehicles cada vegada que fan un canvi de conductor. També ha incrementat la neteja la Marina al seu estanc, «desinfectem les superfícies i els aparells cada vegada que passen tres o quatre clients», i fins i tot han ideat un separador per no haver d'utilitzar mascaretes, «ho vam fer nosaltres amb fusta i vidre».

Companyonia

Els companys són els que fan mantenir la tranquil·litat entre els treballadors en aquesta extraordinària situació. Al supermercat, «el primer cap de setmana estàvem tots esgotats mentalment però l'ambient entre els companys era positiu», explica Maria C. «ens estem cuidant més, molt pendents uns dels altres», afegeix. «El tema és cuidar-nos entre nosaltres», diu en Jordi. Maleni afegeix, «existeix un risc però és vital que en la Residència hi ha un grup de professionals experts, cohesionats i compromesos i això ho fa més fàcil tot». El camioner de Petrolis afegeix, «hem de tenir molta cura i ser més conscients dels riscos, per això ens hem de cuidar més a nosaltres».

A casa

«El plus d'exposició durant les hores de feina és el que portem cap a casa», J.M. Riera exposa com hi ha aquesta preocupació per portar el contagi a les llars. «No tinc contacte amb ningú fins que poso la roba a rentar i em dutxo», explica el camioner. El mateix fan la Maria, la Marina, la Maleni o la Rosana, aquesta a més mostra la seva preocupació amb el veïnat, «visc en un edifici on la majoria ronden els 80 anys, això em fa por, cada cop que surto estic afectant la meva comunitat».