Àtica Font és infermera de la planta d'Hospitalització Mèdica de l'Hospital de Figueres, on s'acullen els pacients amb coronavirus i aquells que estan aïllats a l'espera dels resultats. Forma part del personal sanitari que més exposat està al contagi del virus en aquesta crisi sanitària, parlem amb ella perquè ens expliqui com ho està vivint.

- Quina és la situació actual al servei?

- Estem davant una situació de canvis continus. Quan es va decidir que la nostra unitat seria la primera a tractar exclusivament als pacients COVID-19, tot eren nervis, dubtes, por i angoixa. Però la capacitat d'adaptació de l'equip en temps difícils és sorprenent.

Estem molt involucrades en el funcionament de la planta: busquem contínuament la manera de treballar amb la màxima eficàcia i molt conscienciades en no malgastar els recursos dels quals disposem. Intentem utilitzar els EPIs amb la màxima efectivitat possible i reciclem el material en la mesura del possible. Per exemple, gràcies a les pantalles facials totals podem reutilitzar les mascaretes FPP2. I tot i que és cert que s'estan començant a viure les primeres situacions dramàtiques, ens animem els uns als altres i fem broma sempre que disposem d'un minut.

- Com ha canviat la teva rutina laboral?

- Ha donat un tomb de 360 graus. He passat de tenir una rutina molt marcada, en la que formes equip amb una auxiliar però cadascuna realitza les seves pròpies tasques, a dependre totalment l'una de l'altre. Abans de començar la jornada ens organitzem i decidim com abordar el dia: què, com i quan ho farem. Sempre he recalcat la importància de la feina de les auxiliars, sense elles no seria possible un bon funcionament de la planta.

- Com ho estàs vivint?

- Amb molta intensitat. Els primers dies m'obsessionava la correcta utilització dels EPIs. Sentia pànic al pensar que un error meu podria afectar la salut dels meus companys i del meu entorn en general. A part de la pressió per part de la societat, ara que ens veu com herois. I cada dia sortia plorant.

Però al tercer dia vaig fer un canvi de xip. I és que en realitat he sigut afortunada de ser de les primeres a rebre aquest tipus de pacients i el fet que al principi hagin arribat en comptagotes m'ha servit per prendre agilitat en la col·locació dels EPIs. He canalitzat la por i ara em serveix per concentrar-me en l'objectiu, que és seguir donant la millor atenció als meus pacients i ajudar-los a superar la malaltia. I si he de plorar, que sigui d'alegria perquè marxen a casa curats.

- Reps alguna instrucció específica o suport per poder fer la feina?

- Per suposat. Des de supervisió cada actualització en els protocols o en el maneig d'EPIs se'ns comunica i es realitzen pòsters que tenim penjats a planta per si sorgeixen dubtes. I tot i que els canals oficials de comunicació són el mail i la intranet, s'ha creat un grup de whatsapp amb tots els membres del servei, en el que se'ns informa diàriament dels canvis i la situació actual del servei.

- Creus que et pot afectar? De quina manera?

- Sí. En tots aquests anys de professió, mai hauria pensat que viuria una situació com aquesta, que per mi no deixa de ser com una guerra. Amb la complicació que no podem veure l'enemic, i en la que no disposem d'una arma concreta, de moment, que l'elimini. L'impacte físic i emocional un cop acabi, certament em passarà factura durant un temps, però espero començar a gaudir més de les petites coses que m'ofereix la vida.

- I a casa, has canviat d'hàbits?

- Sí. Em dutxo a la feina i col·loco la roba bruta en bossa tancada, en un compartiment a part de la motxilla, que intento deixar sempre al cotxe. Un cop arribo, em trec les sabates, ho deixo tot a l'entrada de casa, excepte la roba bruta que la poso directament a la rentadora. Després em rento les mans i intento desconnectar i fer vida normal.