La Marta feia poc més d'una setmana que havia sortit de l'hospital amb l'Arik en braços. Estava a casa i, per sort, gairebé tenia tot el que necessitava per passar els primers mesos de vida, i per passar aquest confinament.

Ser mare per primera vegada també implica un aprenentatge, que moltes vegades bé de la mà de la mare, de l'àvia, de la germana o de l'amiga que ja n'han tingut. La Marta confessa que "el què trobo més a faltar és l'ajuda". Ella i l'Arik no han pogut anar a visitar l'àvia, ni tampoc ha rebut la visita de la mare per ajudar-la amb la casa o amb el nen. "Les visites de les mares i les àvies es troben a faltar molt. Són les que t'ajuden a tenir un moment per tu, o per fer feines a casa". Tot això, ara, ha quedat en segon pla. "Gaudeixo molt d'ell, però sense el confinament també ho faria i com a mínim tindria temps de dutxar-me!".

Amb el confinament el nen "tampoc ha pogut sortir", l'Arik no ha experimentat anar amb cotxet, ni amb cotxe, ni en braços pel carrer. De fet, la Marta tampoc ha pogut practicar posar i treure'l del cotxe, el trasbals de portar-lo amunt i avall, i confessa que "el vesteixo cada dia perquè no vagi en pijama, per aprofitar la roba i per fer-li les fotos per la família". La mare de la Marta no té cap altre net, i només el pot veure en videoconferència, i molts familiars i amics "l'han vist per pantalla, i el coneixeran quan ja tingui més de dos mesos, i això sap greu", lamenta la Marta.

Esperem, però, que la Marta i l'Arik puguin passejar aviat pels carrers d'Empuriabrava, i viure més dies amb la normalitat que ara anhelem.