L'odissea d'una parella de Castelló per tornar a casa en ple viatge de noces

L'endemà d'aterrar a la capital xilena, les notícies que arribaven eren poques, "era més la gent ens preguntava a nosaltres com estava la situació a Espanya i Europa". Però dimecres 11 de març, el Govern Xilè demanava que se suspenguessin tots els vols procedents d'Espanya, "no li vam donar massa importància, el nostre vol de tornada estava programat pel dissabte 21". Però a la Informació de la companyia, Ibèria, el vol ja sortia cancel·lat: quedaven deu dies i moltes coses a fer. La parella explica que van passar els dies sense cap mesura preventiva pel coronavirus, com tota la resta de turistes de la zona.

El dijous, uns companys d'Euskadi els hi expliquen que tenen vol de tornada des de Santiago pel dissabte 14 però que no poden contactar amb Ibèria ni amb el consolat espanyol. Els havien cancel·lat el vol i els reubicaven per dilluns."Aquí comencem a tenir dubtes, ens plantegem tornar cap a casa". Encara amb tot el viatge de noces per davant, amb un vol pendent per visitar Santiago a Illa de Pasqua el dissabte 14 al matí, "hi ha un tancament definitiu dels aeroports. Llavors parlem amb el nostre fill, amb la família i alguns amics i ens diuen que de moment no sembla tant com les notícies que ens puguin arribar de la premsa nacional". Per això, decideixen continuar el viatge.Sense opcions a l'Illa de Pasqua

Dilluns 16 Ibèria els informa que el vol de tornada pel dia 21 ha quedat cancel·lat i els donen opció de rebre un abonament o seients en el vol de diumenge següent, "vam escollir la segona opció pensant que podíem continuar el viatge, tot i que cada vegada estàvem més amoïnats per les notícies que ens arribaven de casa".

Dimarts la situació és més complicada, a l'Illa restringeixen els vols d'arribada, es posa en quarantena a tothom que arriba i es comença a parlar d'evacuar tots els turistes. L'endemà, la directora de l'hotel els dirigeix a l'aeroport, el vol s'avançava. Allà, una autoritat a l'Illa per part del Govern Xilè, "ens diu que el nostre vol no sortirà ni a l'hora ni el dia previst, sense dir-nos res més" . En Jordi i la Mariona, seguint indicacions, van a Governació. Allà els tranquil·litzen "el nostre vol segueix el seu horari que l'hora de sortida és la prevista inicialment, ens toca tornar a l'aeroport". Poc a poc l'ambient s'enraria, l'atenció que rebien per part dels nadius "ja començava a ser de rebuig, demanaven distàncies entre nosaltres, a les botigues en miraven amb recel i no hi havia, en tota l'illa, ni mascaretes ni alcohol de cap classe".

Un cop a l'aeroport, "ens vam començar a amoïnar només de pensar que ens podem quedar aïllats en aquell indret", a l'avió no hi podien anar tots els turistes. Llavors "ens arriben les notícies del confinament que ha decretat el govern espanyol". L'endemà tornen a l'aeroport "continua sent un caos i coincidim amb passatgers d'altres vols que tenen sortida per més endavant". Finalment, però, poden sortir de l'illa.

De retorn a un Santiago tancat

A Santiago, el govern Xilè ja havia tancat escoles, parcs i alguns negocis. Ibèria, amb l'oficina tancada, l'única informació: 5 números de telèfon per trucar si el vol havia de sortir dins les pròximes 48 hores "no estem dins aquest temps però truquem, no hi ha resposta". En el consolat, els diuen que no tenen competències en els vols, i que fan un cens de persones que estan al país ocasionalment. "Per sort, finalment vam poder contactar amb Ibèria, i ens aconsellen anar a l'aeroport i ocupar un dels seients que quedin lliures. Hi havia moltes anul·lacions i els avions no anaven plens".

Divendres al matí, a l'aeroport de Santiago, després que tot el passatge fes el check-in, els donen seient per aquell dia amb destí Madrid. "El nostre vol inicial era amb enllaç a Barcelona, i aquest no. Vam insistir i vam aconseguir un vol a Barcelona". En cap moment, però, els imposen cap mesura de seguretat ni prevenció per contagi.

Barajas, un aeroport buit

"Vam arribar a Madrid, un aeroport solitari, sense gent, pràcticament buit. Acostumats a veure un aeroport molt funcional, ple de gent, només vèiem gent que buscava un espai on no tingui gaire contacte amb la resta dels que estàvem allà". Cinc hores després s'enfilaven a l'últim avió que els portaria a casa. Aquest però, anava més ple i "sense cap mesura de seguretat". Expliquen que la tripulació en cap moment els va facilitar cap material de prevenció, "tothom pujava amb tot el que volia, maletes, bosses, motxilles, cap control", això sí, "tothom refusava el contacte i ningú parlava amb ningú"

Tot i que van passar els últims 50 minuts del viatge de noces separats, el seu viatge de noces ha acabat bé "estem contents de l'experiència que ha estat poder visitar aquelles terres llunyanes i tot el que hem pogut compartir amb la gent".