Mossèn Miquel Àngel Ferrés celebra aquests dies la missa tot sol, com ho fan tots els seus companys capellans. «És una sensació molt estranya, però ho fem fent-hi presents espiritualment tots els feligresos i pregant per totes les persones afectades per la malaltia i les que ja han mort», explica el rector de les parròquies de Figueres i arxipreste de l'Alt Empordà Interior, que, com pràcticament tothom en aquest confinament obligat per coronavirus, fa ús de les noves tecnologies per comunicar-se amb els grups parroquials: «És una forma de sentir-nos units, donar-nos ànims i fer costat a les persones més vulnerables».
Una de les sensacions més estranyes d'aquests dies té a veure amb la situació en què es troben les famílies que han perdut un ésser estimat. Les mesures de protecció per evitar el contagi de coronavirus són estrictes als funerals. No hi pot haver un comiat multitudinari, només la presència de la família més propera del difunt, i cal evitar el contacte físic a l'hora de donar el condol. «Es fa un petit respons al cementiri o bé al tanatori, amb la família més íntima i procurant la distància física entre les persones; i més endavant, quan es pugui i si la família vol, es podrà celebrar una missa o una cerimònia més completa a l'església», aclareix mossèn Miquel Àngel Ferrés.
A mesura que passen els dies, des que es va decretar l'estat d'alarma, els altempordanesos van prenent més consciència sobre com n'és d'important complir les normes i fer cas de les recomanacions, que han d'ajudar a frenar les infeccions pel Covid-19. La immensa majoria actua amb responsabilitat, però encara ara hi ha massa gent que no s'adona que trencant el confinament posa en risc la seva salut i la d'altres persones. Només cal veure les dades que facilita la Guàrdia Urbana de Figueres de les sancions imposades -per import de 601 euros cada una- per anar pel carrer sense un motiu justificat. En poc més d'una setmana: 256 persones.
Hi ha gent que es busca excuses d'allò més rocambolesques per eludir la multa. Els Mossos d'Esquadra van topar amb un home que els va dir, en ser enxampat al carrer en plena nit, que anava a fer un servei sexual a domicili, a Figueres. L'argumentació no va convèncer els agents, que el van sancionar.
Persones imprescindibles
Persones imprescindiblesEnmig d'aquest context d'incertesa, molts ciutadans ocupen el seu temps donant resposta a les crides a la solidaritat, bàsicament per estar pendents de les persones que necessiten ajuda o per cosir mascaretes de roba. Anna Arnau, policia local a Castelló d'Empúries, se sorprèn de les coses que poden arribar a fer algunes persones amb la voluntat de col·laborar. «Ens ha vingut una senyora a les dependències policials a portar-nos uns llençols que tenen més de cinquanta anys, que eren del seu aixovar, per fer mascaretes», relata l'agent.
Posar-se la roba de feina i anar a treballar
Posar-se la roba de feina i anar a treballarCada persona té alguna anècdota o una altra per explicar en aquests dies en què, confinats a casa, passen més aviat poques coses. Hi ha, però, aquells professionals que no tenen més remei que posar-se la roba de feina i dirigir-se cada dia al seu lloc de treball. És el cas de Marta Reixach, ramadera de Borrassà, que té clar que, «si els petits i grans productors, els que tenen horta, bestiar i aviram, aturen la feina, la resta de gent no menja». Marta Reixach porta una granja de vedells d'engreix tota sola. Té una vuitantena de caps a punt d'anar a l'escorxador i una cinquantena de vedells petits, als quals dona llet matí i tarda. «La meva rutina és d'anar de casa a la granja amb el cotxe i em tanco amb els animals, sense cap protecció, perquè no veig ningú. Però per si de cas ha de venir algú, tinc sempre a mà guants i mascareta», comenta la pagesa.
Un gest de generositat a la farmàcia de Vilafant
Un gest de generositat a la farmàcia de VilafantMentre ella feineja amb el bestiar sense parlar amb ningú, al seu poble veí, a Vilafant, la farmàcia ha quedat desbordada de gent aquests dies. Visiblement emocionada, Marissa Resta relata el gest que va tenir amb ella, que és tècnica de farmàcia, i amb la farmacèutica amb la qual treballa, un client desconegut que les va veure despatxar tanta gent sense cap mena de protecció facial. Resulta que el mes de gener passat, se'ls van acabar les mascaretes i no els va arribar cap nova comanda d'aquest article. «No en teníem ni per a nosaltres i, des del dijous que es va dir que es paralitzarien les escoles fins al dilluns següent, la gent va començar a venir a la farmàcia com ho feia als supermercats.
Aleshores, va entrar un client, que no coneixíem, i ens va dir: «Ostres, com podeu atendre la gent sense protecció?». Nosaltres li vam dir que no teníem mascaretes. Aquest noi, molt bonament, va sortir i, al cap de dos minuts, va tornar portant-nos una mascareta a cada una. Per a nosaltres, és com si en aquell moment ens hagués fet el millor regal del món». Les dues professionals de la farmàcia de Vilafant han portat la mateixa mascareta tots aquests dies, sabent que la seva feina no es pot deixar de fer.
El suport dels joves
El suport dels jovesParlant de feines que no es poden deixar de fer, a Càritas Roses els voluntaris que tenen més de 65 anys estan al peu del canó organitzant els lots de productes bàsics del Centre de Distribució d'Aliments (CDA). Se'ls ha recomanat, però, que l'atenció personal i el lliurament de bosses no el facin ells, com a mesura de protecció.
Pere Bohigas, un dels voluntaris de més edat, es felicita del suport que han rebut de part d'«una colla de voluntaris joves, d'una bossa de voluntariat organitzada per l'Ajuntament», que s'ocupa de fer la repartició a les famílies que reben periòdicament els aliments del CDA. Aquests dies, la xifra de famílies del municipi rosinc que viuen en una situació de vulnerabilitat econòmica i que depenen d'aquests lots per alimentar-se ronda les 250.
