«El fet de confinar a tothom ens hauria de deixar en una situació d’igualtat», planteja la sociòloga Mireia Selva, «però no és així -continua- un cop dins les llars, s’accentuen les desigualtats». Hi ha una sèrie de treballadors que, per decret, no poden deixar de treballar.

Això marca una diferència entre sectors professionals, els quals sí que poden garantir el teletreball i la protecció dels seus treballadors, i aquells que no s’ho poden permetre. Sectors que no es basen en la producció industrial, sinó que es fan càrrec de les necessitats bàsiques de cures i que, «curiosament, indica Selva, estan molt feminitzats».

La sociòloga veu important posar el focus en aquesta desigualtat, ja que sembla potenciar-se i «fa la sensació que, com sempre, ens salvaran els homes, que són els polítics i l’exèrcit. Tornem a estar així. Però qui està assumint els riscos de veritat, curiosament, són les dones», denuncia. [Segons dades de l’INE, les activitats sanitàries i els serveis socials, un 14,6% els fan dones i un 3,8%, homes].

Per disminuir aquestes diferències, l’experta remet a l’Estat del Benestar, ja que «s’hauria d’enfortir, traduint-se en polítiques públiques, perquè són les úniques que ens poden ajudar». També és una qüestió de privilegi, «és molt fàcil estar confinat quan tens una professió liberal i pots treballar des de casa, però quan la teva vida està plena de condicionants, no és tan fàcil», assenyala Selva. Caixeres, treballadors d’empreses de logística, o cuidadores, són feines que no poden sumar-se al teletreball i han d’assumir riscos i exposar-se, moltes vegades sense les suficients mesures de protecció.

«Feia molt de temps que no es parlava de classes socials, i això ajuda a treure una mica la llum», comenta Selva, que vol veure la part positiva: «Espero que ens faci reforçar el punt crític i empoderar-nos».

«Estar confinats no ha de suposar perdre veu, ni estar invisibilitzats», i es rebel·la contra això, «als grans poders ja els interessa tenir-nos confinats i controlats». Fa referència a la crisi del 2008, quan «vam donar tot el poder a la classe política», i anima a no permetre que decideixin per nosaltres, «ja hem vist que quan ho fan, no ens tenen en compte».