24 de març de 2020
24.03.2020
L'Empordà
Figueres

Els psicòlegs confirmen que quedar-se a casa no és un problema si es pensa en el bé comú

La por a la incertesa i la sensació de pèrdua de llibertat, «ens fa més mal del que pensem»

23.03.2020 | 20:18

Tristesa, com la que té la Carla, perquè no ha pogut entrar a la majoria d'edat com ella volia; activitat, com la Begoña, que vol descarregar feines pendents; o conformisme, com en Joan, que té clar que s'ha d'intentar fer-ho el millor possible. Cadascú viu el confinament com pot.

Als éssers humans ens costa adaptar-nos als canvis i és per això que aquesta situació està generant sensacions contradictòries, «depenent de la personalitat de cadascú», detalla el psicòleg Narcís Heras. «El problema –afegeix– és no tenir clar quan s'acabarà». Els experts indiquen que estem davant d'una situació d'incertesa i que això provoca por, «les notícies t'adverteixen que et preparis per a un enemic que no veiem i no sabem on és, com la situació del VIH als anys 80-90, però sense tenir un col·lectiu clar», lamenta Heras.

La vida a casa

Hi ha gent que no veu que la seva rutina hagi canviat molt i, en canvi, altres que això d'estar 24 hores a casa, se'ls fa un món. Heras diu que és cert que «és molt dolent no sortir de casa», sobretot quan es veu com el fet de no tenir la llibertat per fer el que es vol, «això fa més mal del que ens imaginem». Una sensació que es pot evitar i que, segons l'expert, «no hauria de suposar un problema, si pensem que és pel bé de tots».

En Joan és jubilat, té 78 anys, i en fa setze que és voluntari a la Biblioteca de Figueres, «això sí que ho trobo a faltar, però ja passarà». Viu els dies amb l'optimisme de saber que fa el que s'ha de fer però, també, amb certa preocupació, «mires les notícies i és tot una pena», lamenta. En tot moment recorda: «Sort que tenim bona sanitat», i agraeix molt la feina del sector, així com la dels transportistes que abasteixen els supermercats i la gent que hi treballa.

La Begoña és dependenta i té 30 anys. Explica amb humilitat que aprofita, «suposo que com tothom», per fer feines pendents a casa. Tot i que els dies són iguals, troba a faltar el cap de setmana per jugar amb els amics a rol, «encara estan pencant per la falta de seny d'aquest desgovern», denuncia.

La Carla no viu aquests dies amb tant de conformisme. La coincidència amb el seu divuitè aniversari ha suposat un cop perquè «em feia molta il·lusió celebrar-ho». Sempre s'havia comunicat amb els amics per mòbil, però «ara és un repte no poder combinar-ho amb el contacte presencial», que per a ella és primordial.

Narcís Heras explica com hi ha persones que pateixen més pel reclutament, com és el cas de qui té tendència a la depressió o hipocondríaques. A més, «a les famílies pot ser un polvorí». Heras assenyala que, «si hi ha tensions acumulades, poden saltar». Per superar tot això, el psicòleg recomana «fer cures de salut mental, distraccions o esport a casa». L'important, segons diu, és «canviar pensaments negatius per positius» i intentar enganyar el cervell, «a vegades els pensaments negatius apareixen sense motiu, també hi podem afegir de positius», diu.

La responsabilitat del bé comú o la importància de la sanitat pública són valors que es poden recuperar, segons la sociòloga Mireia Selva, perquè «la crisi econòmica ja ho va posar en valor però la memòria és molt curta i s'havia perdut». L'experta veu que viure aquesta situació també pot suposar aspectes positius, com «recuperar la cura, l'ajuda i la solidaritat, que fins ara no tenien tant de pes». El psicòleg Narcís Heras assenyala com, «a diferència de la crisi de 2008, que no hi va haver gaire solidaritat, sembla que tothom està més sensibilitzat». Una ocasió perfecta, per Selva, perquè «recuperem la xarxa que et fa de coixí quan caus, que en aquella crisi va ser la família».

Violència domèstica

Hi ha situacions «complicades» a algunes llars, explica Selva, ja que «per moltes persones, es pot convertir en una presó». És el cas de les dones que pateixen violència masclista. Les dades de la Xina o Itàlia alerten que el confinament ha fet incrementar aquesta violència. Tant l'Institut Català de les Dones com el Ministeri d'Igualtat han habilitat un reforç a l'atenció telefònica i ampliat els recursos, (com expliquem en aquest article).

Des del SIAD de Figueres, lamenten que això pugui tenir conseqüències «dramàtiques», per a dones i infants. «La funció ara és contenir», diu la responsable del servei, Susana Bosch, que explica que es manté el contacte amb les víctimes i els serveis jurídics, ja que «els jutjats no han aturat els casos de violència masclista».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent