Els alcaldes coincideixen que el confinament pot ser més llarg

«Encarar una crisi d'aquestes implica un esforç i sacrifici molt notables de cada ciutadà i, alhora, una coordinació imprescindible entre administracions per implantar mesures que mitiguin d'una forma real els efectes negatius d'aquesta situació», explica l'alcaldessa de la Jonquera i presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Sònia Martínez, que manifesta que «aquesta situació posa en valor la qualitat dels professionals de la sanitat pública i la solidaritat de la ciutadania». La policia, per la seva part, està intentant sensibilitzar de la importància de quedar-se a casa per mitjà de patrulles al Pertús i a la Jonquera.

«L'afectació econòmica i social serà important», argumenta l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, mentre que el batlle de Castelló d'Empúries, Salvi Güell, creu que «encara no hem arribat al punt més àlgid de la pandèmia». Salvi Güell aprofita per reclamar «solucions globals sanitàries amb mesures econòmiques dràstiques; si no, les conseqüències seran molt pitjors». L'alcalde castelloní també demana el suport de totes les administracions, per ajudar a tots els sectors i tornar a la normalitat amb més garanties.

En els mateixos termes s'expressa l'alcalde d'Espolla: Carles Lagresa: «El més gros està per venir, encara».

Lamentacions

Al sector litoral de la comarca, els batlles es miren amb preocupació l'arribada del bon temps i la impossibilitat d'engegar la temporada turística, que és quan hi ha més activitat a la zona i es generen més ingressos a les arques municipals.

Víctor Puga, alcalde de l'Escala, observa que «el període de Setmana Santa és fonamental per a la nostra economia local, i sembla evident que aquest període el tenim perdut. Hi ha encara -afegeix Puga- moltes incerteses pel que fa a la temporada d'estiu. Confio que l'economia es recuperi i salvem un estiu fonamental per garantir la solvència de moltes famílies durant la resta de l'any». «Estem encarats al turisme, i aquest sector serà el que hi perdrà més», assegura, mentrestant, l'alcaldessa del municipi de Garriguella, Isabel Teixidor.

Malgrat tot això, la majoria de representants dels governs municipals prioritzen el bon funcionament dels serveis als seus municipis i la cura de la població en general. «Com més restrictius siguem, abans podrem sortir del domicili», destaca el batlle llançanenc, Francesc Guisset.

Mentrestant, a Garrigàs, l'alcaldessa, Pilar Bosch, diu que han notat «un canvi d'actitud de les persones», mentre que l'alcalde de Darnius, Josep Madern, sosté que aquesta emergència sanitària «resulta un problema, amb tanta gent gran».

En el cas de Sant Miquel de Fluvià, «hi ha alguna família absolutament confinada, a petició dels serveis mèdics», segons explica l'alcalde, Àngel Posas.

Falta de previsió

L'alcalde de Lladó, Quim Tremoleda, també valora l'«altíssim» nivell del sector sanitari «des dels quadres dirigents fins als assistents» i lamenta, però, que «s'ha badat a escala comarcal, perquè hi havia temps suficient per abastir-se de material i no s'ha fet; l'afectació de contagi serà molt alta», confessa. A Lladó, han pres la decisió de «no generar els rebuts de serveis fins que s'aixequi l'estat d'alarma», segons Tremoleda. L'alcaldessa del municipi d'Avinyonet de Puigventós, Júlia Gil, hi detecta una situació «d'emergència i crisi sanitària», malgrat que «la població ho ha entès», amplia.

L'alcalde de Bàscara, Narcís Saurina, es planteja estar confinat «fins al maig o més enllà» i expressa el temor que «algunes persones acabin la paciència i això provoqui problemes d'ordre públic». Per la seva banda, Àlex Hernández, alcalde de Cabanes, espera que les mesures de confinament domiciliari «es tradueixin en l'inici de la contenció». El seu homòleg de Pau, Pere Maluquer, detecta que el futur «pinta malament» i creu que això «s'allargarà», alhora que considera que les mesures econòmiques s'han d'allargar.

L'alcalde de Navata, Jaume Homs, opina, però, que «com més curt sigui el confinament, millor», ja que «tothom és conscient de la crisi econòmica que provocarà». «Els experts diuen una cosa i els polítics actuen diferent», lamenta Isabel Cortada, l'alcaldessa de Palau-saverdera, la qual sosté que «sense policia local, ens sentim més desprotegits».

A Fortià, per la seva banda, la botiga del poble i la carnisseria són operatives i el consistori fortianenc està en contacte amb la gent gran, la més vulnerable, la que viu sola i no té familiars per poder-los facilitar «productes de primera necessitat», segons remarca l'alcalde d'aquest municipi, Francesc Brugués.

Alguns municipis van poder prendre decisions en els moments inicials en què es preveia que es decretaria l'estat d'alarma per coronavirus. A Torroella de Fluvià, per exemple, l'alcalde, Pere Moradell, explica que van suspendre abans d'hora la celebració del mercat de brocanters del diumenge al migdia, que tants visitants portava al poble des de fa uns quants anys. El comerç, però, continua en servei. A Pau, la cooperativa també fa serveis extraordinaris als veïns del municipi durant aquests dies de confinament.

L'Ajuntament de Borrassà, per la seva banda, ha suspès el cobrament de tributs i el de les activitats de Pilates i Gimnàstica per a la gent gran. «En aquest segon cas, es tornarà, als inscrits, la part proporcional dels dies en què no es facin les sessions», explica l'alcalde, Ferran Roquer.

D'altra banda, l'Ajuntament borrassanenc obrirà una línia d'ajuts econòmics en suport a les persones que, a conseqüència del Covid-19, s'hagin quedat sense feina o els autònoms que hagin hagut de cessar l'activitat a causa de la declaració de l'estat d'alarma, feta pel Govern central. «Tanmateix, es reduirà un 50% la part municipal del rebut de l'aigua dels pròxims dos trimestres», apunta Roquer.