23 de març de 2020
23.03.2020
Lisboa/Roses

Atrapats en un creuer a Lisboa i a l'espera de ser repatriats

Rogeli Lacaci i Montse Domínguez de Roses són dues de les 1.338 persones confinades dins el vaixell

23.03.2020 | 13:02
Rogeli Lacaci i Montse Domínguez, aquest dilluns en el creuer

Quan el passat 3 de març, Rogeli Lacaci, de 75 anys, i la seva dona Montse Domíngez, de 71, de Roses, van iniciar un viatge que els portaria a Brasil per celebrar els seus 50 anys de casats, poc es devien esperar aquest final de trajecte: «atrapats» en el creuer MSC Fantasia al port de Lisboa, sense poder desembarcar i a l'espera de ser repatriats pel Govern Espanyol, cosa que podria passar aquest mateix dimarts. A hores d'ara, però, es troben confinats en el seu camarot, amb les maletes a punt. Estan alarmats perquè aquest dilluns passat un dels passatgers que havia anat en el creuer, i que havia pogut desembarcar aquell dia a Lisboa, ha donat positiu a la prova del coronavirus, segons ha comunicat l'Autoritat Nacional Sanitària de Portugal. La parella rosinca no està sola en aquest malson. En total, dins el creuer hi ha ara 1.338 persones de trenta-vuit nacionalitats. D'espanyols, que tingui constància la parella rosinca, només són sis: ells dos, tres barcelonins i una persona de Badajoz. 

La televisió s'ha fet ressó també de la problemàtica del creuer a Lisboa. Foto: Montse Domínguez.

El viatge de la parella rosinca va iniciar-se el 3 de març. Després de passar uns dies a Madrid, van agafar un vol a Rio de Janeiro, Brasil, i el 9 de març van embarcar al creuer MSC Fantasia, de la companyia MSC Cruises. En aquell moment, anaven a bord unes 5.000 persones. En una de les primeres parades del creuer, a Maceió (Brasil), «ja no ens van deixar desembarcar». Sí que ho van fer, diu Domínguez, quasi un miler d'australians i brasilers.

Incomunicats, totalment aïllats de la realitat

El creuer va seguir en marxa i durant set o vuit dies de navegació van restar totalment aïllats. «No sabíem res de la realitat, del que estava succeint perquè, curiosament, la televisió es va espatllar i anàvem amb el wifi del vaixell, que és via satèl·lit i no té quasi potència», explica Domínguez. Així van estar fins a arribar a Canàries on tampoc els van deixar baixar. Mateixa situació van viure a Funchal fins a arribar el passat diumenge a Lisboa, on també se'ls ha negat la possibilitat de baixar del creuer. «Aquest dimarts farà catorze dies que estarem tancats», corrobora.


Imatge de l'exterior, pràcticament buit, del creuer. Foto: Montse Domínguez

El paper de l'alcaldessa de Roses

Quan la parella va rebre, dels seus fills, les primeres notícies sobre la situació a Espanya, van començar a patir. «Ens vam veure perduts», reconeix Domínguez qui, aleshores, va decidir trucar a l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan. «Jo no la conec quasi però puc dir que ha estat al nostre costat en tot moment», assegura Domínguez qui cada dia ha anat rebent notícies seves interessant-se per ells. De fet, arran de contactar amb Mindán, la parella va rebre diferents trucades de l'ambaixada i el consolat espanyol per saber com es trobaven. També s'ha posat en contacte amb ells el delegat del govern espanyol a Catalunya, qui segueix hora a hora el cas i els envia missatges a través de les xarxes. «Ens han dit que ho estan mirant per repatriar-nos», explica Domínguez qui ara tramitarà unes cartes per deixar constància de la sol·licitud. La desesperació és tal que, en algun moment, van pensar, junt amb la resta d'espanyols del creuer, fins i tot, a comprar un bitllet d'avió amb qualsevol destinació -és la idea que els suggerien els responsables del creuer- i a l'aeroport llogar un cotxe «per escapar-nos» creuant la frontera. Al saber, però, del gran nombre de controls policials van desistir.

La situació, explica la rosinca, és desesperant en el creuer. Malgrat que no els manca cap servei, «el nostre cas és molt light comparat amb altres persones». Domínguez explica que hi ha molta gent gran, entre ells, una parella de més de vuitanta anys sorda; un argentí amb càncer que s'ha quedat sense diners per tornar o gent que venia a veure els fills. «Ens hem sentit molt maltractats», confirma tot afegint que cada dia a les 6 de la tarda els fan una reunió per quasi obligar-los a «comprar un bitllet d'avió».

Aquest dimarts, a la matinada, els han comunicat a través d'una carta que "estem treballant àrduament per facilitar el seu desembarcament que començarà a partir de demà (dimarts 24) pel matí". Els responsables els anuncien que els faran arribar el seu pla de viatge individualitzat. Els recomanen, però, que restin als seus camarots i que "mantinguin la calma".  El termini màxim per abandonar el vaixell està marcat per aquest dijous dia 26. «Mai hauríem imaginat una cosa així, és sorprenent», conclou Domínguez, amb moltes ganes de tornar a ser a casa seva, a prop de la seva família.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

anteriorsegüent