És dissabte al matí i, pels carrers de Figueres, es veuen quatre gats. La nit anterior, el president de la Generalitat, Quim Torra, apareixia davant l'opinió pública recomanant el confinament de tot Catalunya. En un bar amb una porta de ferro corredissa tancada, se sent gent a dins amb el to de veu més aviat alt. El propietari s'arrisca a atendre clients, tenint en compte que la Guàrdia Urbana ha llançat un missatge contundent: «Tenim establiments de restauració i cafeteria que no estan respectant la prohibició de tancar. La Guàrdia Urbana està denunciant i tancant, però ens cal tota la col·laboració ciutadana possible. Si coneixeu algun cas, truqueu, si us plau, al telèfon 972 510 111».

A prop del bar, hi ha la farmàcia. A terra, no passa desapercebuda la gruixuda línia vermella pintada a un metre del taulell. Sobre la línia, una dona de poc més de trenta anys, amb l'aparell telefònic a l'orella, intenta aclarir amb la seva mare quin és el medicament de la recepta que més l'urgeix. La farmacèutica espera pacient, protegida per la mascareta. Tres clients, a la farmàcia, guarden una distància considerable entre ells, amb els rostres seriosos i poca conversa.

El sentit de la responsabilitat i el seny han portat els altempordanesos a adaptar-se, gairebé sense veure-ho a venir i a correcuita, a una situació d'excepcionalitat històrica d'abast, ara mateix, incalculable. Una paraula està en la boca de tothom avui: coronavirus, Mons particulars s'han aturat perquè aquesta malaltia ha irromput trasbalsant-t'ho absolutament tot.

Diumenge, carrers deserts i parcs infantils precintats. És gairebé la una del migdia i encara no ha entrat cap client a la botiga del carrer Vilafant que serveix menjars preparats per emportar. Aquesta és una de les activitats autoritzades dins l'estat d'alarma dictat pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.

Elena Moya Correa, encarregada del Càtering Montserrat, explica que un diumenge normal, a aquella mateixa hora, l'establiment hauria estat ple de gent. «De moment, la idea és treballar amb normalitat, però en lloc d'estar de deu del matí a deu de la nit, fem només matins; i en lloc d'omplir tres vitrines de menjar només en posarem en una. De tota manera, si veiem que dimarts seguim com avui, potser ens haurem de plantejar tancar», ha comentat.

Diumenge, última hora de la tarda, salta la notícia menys desitjada: «El coronavirus ha arribat a l'Alt Empordà». El primer positiu confirmat pel Departament de Salut per contagi de coronavirus SARS-CoV-2 a la comarca el marca una jove de 27 anys. La mateixa tarda de diumenge, casualment, Salut dona instruccions als centres sanitaris, via actualització del Procediment d'actuació enfront de casos d'infecció pel nou coronavirus SARS-CoV-2, que els metges tenen la facultat de valorar si cal fer o no el test diagnòstic als pacients que arriben a Urgències amb quadres clínics d'infecció respiratòria.

Els metges tenen, doncs, la responsabilitat de descartar o admetre a qui es fa la prova i a qui no. La metgessa que atén una família que porta un volant del metge per fer la prova a una filla amb quadre gripal explica, protocol en mà, que, malgrat que presenta símptomes, no entra dins del grup de les persones a qui es pot fer el test. La recomanació és guardar llit, prendre líquid abundant i Paracetamol i, si els símptomes s'agreugen, trucar al 061.

El sistema sanitari està col·lapsat i els metges, exhausts, fent jornades titàniques. La consigna aquests dies de confinament és clara: la solució a l'emergència per la pandèmia no és altra que tancar-se a casa si no formes part dels col·lectius de professionals de la medicina, la infermeria, el personal zelador i de neteja, el farmacèutic, els serveis d'emergències i seguretat, el transport que ha d'abastir establiments d'alimentació o medicaments, els caixers i els reposadors, els bugaders, els estanquers...

El figuerenc Alfons Rimblas, precisament, és estanquer. Ell defensa que el seu gremi hagi estat considerat de primera necessitat dins les mesures d'estat d'alarma: «El tabac no deixa de ser un ansiolític i, si no es tingués tabac, potser sí que col·lapsaríem encara més el sistema sanitari, per atacs d'angoixa. Però el més important de la nostra activitat és per a l'Estat, ja que juntament amb les benzineres som el seu cash». Les instruccions de treball per al seu col·lectiu són «respectar entre un i dos metres de distància amb el client i no provocar grups dins els establiments». En representació de les persones que aquests dies treballen de cara al públic, ell mateix lamenta que hi hagi «la típica persona que entra a la botiga estossegant, sense saber si és un bromista o un irresponsable».

Quan en una primera instància, Pedro Sánchez va incloure en el paquet d'activitats econòmiques de primera necessitat les perruqueries, la indignació per part d'una àmplia representació d'aquest col·lectiu va ser sonada. Lídia Vives, presidenta del Gremi de Perruqueres de l'Alt Empordà afirma: «Jo estic indignada. La gent que hauria de venir a la perruqueria per necessitat és el 90% gent gran, perquè no arriben a rentar-se el cap. I són els vulnerables. Imagina't si no ens ho podem anar passant tots. Per la salut, és millor tancar i la gent agremiada crec que també ho farà».

El president del Govern espanyol va rectificar i va donar a les perruqueres la responsabilitat d'anar a fer serveis a domicili, únicament, en casos de necessitat per part d'alguna clienta. «No tenia cap sentit la mesura. Com podem les perruqueres pentinar a un metre de distància?», es pregunta Cristina Rendo, perruquera de l'Escala.

Allò que és clar és que el coronavirus ha agafat tothom desprevingut i que ara cal aprendre a conviure amb una nova realitat que es preveu que s'allargui setmanes.