Molts altempordanesos han visitat aquestes darreres setmanes l'embassament de Darnius Boadella. Després del pas del temporal Gloria, s'ha situat a nivells de l'any passat, al voltant del 85%. Però el Gloria no només ha acumulat aigua a l'embassament de Darnius Boadella, el pantà de Portbou s'ha omplert amb les pluges del temporal i es troba en condicions òptimes per alimentar d'aigua potable el municipi, tot i que majoritàriament, i per practicitat, Portbou s'abasteix amb l'aigua de la dessalinitzadora. El pantà se situa sobre la riera de Portbou i va ser construït al principi dels anys setanta per abastir el poble d'aigua. De fet, és un dels més petits de Catalunya, amb un volum d'un hectòmetre cúbic, amb una presa de poc més de 27 metres d'alçada.

Els municipis que s'alimenten de pous també poden estar força satisfets amb el pas del temporal. Més enllà dels danys ocasionats pel Gloria, amb les pluges s'han pogut anar carregant aqüífers amb l'aigua que s'ha infiltrat en el terreny, passant a ser aigua subterrània. Aquestes dades ens deixen entreveure un estiu sense patiment de restriccions. O no. Perquè sempre dependrà de l'ús eficient que en fem els usuaris i de la contaminació que rebin aquests magatzems d'aigua.

L'entitat ecologista IAEDEN ha alertat de la manca de disponibilitat d'aigua fruit de la mala gestió del sector porcí. Un exemple n'ha sigut la necessitat de Borrassà de connectar-se a la xarxa d'abastament d'aigua del pantà de Boadella, derivat de la contaminació de l'aigua, malgrat haver invertit 200.000 euros en una planta pionera d'eliminació de nitrats.

Problemes de nitrats

L'Alt Empordà té 34 municipis classificats com a zones vulnerables, segons la Directiva Europea 91/676 CEE que estableix les mesures per prevenir i corregir la contaminació de les aigües continentals i litorals causada pels nitrats de fonts agràries. I Borrassà pertany a un d'aquests municipis amb excedents de nitrats. Ara, a la llista de municipis vulnerables, s'hi suma Cantallops. La revisió s'ha fet a partir de l'informe quadriennal 2012-2015 dels resultats de les xarxes de control dels programes de seguiment i control duts a terme per l'Agència Catalana de l'Aigua fins al 2018 i de les dades de nitrats del programa de vigilància i control sanitari de les aigües de consum humà de Salut.

Segons el cens agrari del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i l'any 2017 hi havia 459.000 places més que el 2016. Això genera uns excedents cada vegada més grans de purins. L'entitat ecologista denuncia que, ara per ara, aquest sector privat «no compleix la premissa de qui contamina paga», i ho acaba pagant el ciutadà cobrint els costos «fer nous pous, de connectar-se al pantà de Boadella o les proves pilots de nova tecnologia per poder potabilitzar l'aigua».

Si a tot plegat hi afegim l'emergència climàtica, ens trobem un panorama desolador. Segons la IAEDEN, a partir d'un balanç hídric de les dades de les projeccions climàtiques i els usos del sòl a cada conca hidrogràfica, s'ha calculat que la disponibilitat d'aigua baixarà un 11% l'any 2021 i per l'any 2051 la davallada a les comarques litorals podria arribar al 22%.

Per això, cada vegada esdevé més important prendre consciència d'aquest recurs i adquirir hàbits de consums responsables.