17 de març de 2020
17.03.2020
Borrassà

Ferran Roquer: «Borrassà ha crescut amb un bon sistema escolar»

«Al poble, ja no hi queden vaques, i hi tenim pocs pagesos que portin moltes terres de conreu», observa el polític altempordanès

16.03.2020 | 20:21
L'alcalde Ferran Roquer

Ferran Roquer i Padrosa, nascut a Portbou (1967), és economista i docent. També és diputat de JxCat al Parlament de Catalunya. Ocupa el càrrec d'alcalde borrassanenc des de l'any 2003. També gaudeix d'una dilatada carrera política, com a president del Consell Comarcal i dirigint Serveis Territorials de la Generalitat.


Quina és la prioritat per aquest inici d'aquest mandat municipal?

Estem construint la canonada que portarà l'aigua des del pantà de Darnius-Boadella. Això calculem que estarà en un parell de mesos, si tot va bé. Aquesta ha estat la prioritat principal, que no ha sigut fàcil, perquè hi ha hagut problemes urbanístics pels tràmits i pel fet que travessava dos pobles. Administrativament, ha estat una tasca difícil. Després d'això, la nostra intenció és fer el poble una mica més maco. Millorarem els serveis que hi ha sota els carrers, com el clavegueram i la separació de les aigües plujanes amb les aigües grises, arranjarem el carrer de Baix i eixamplarem la rotonda de la variant. També estem remodelant tots els parcs infantils perquè s'adaptin a la normativa vigent i puguin ser certificats. Això és una cosa complicada. Aquest principi de mandat anirà per això.


Totes aquestes prioritats eren dins del programa electoral?

N'han vingut de noves, com tots els efectes del temporal Gloria, que ens ha comportat haver d'arreglar d'urgència alguna infraestructura i els tràmits administratius que es deriven d'haver d'arranjar les conseqüències de la llevantada.


Quines infraestructures els han quedat danyades?

S'han fet malbé molts camins, la passera que va a la serra des de Creixell, mentre que una part de la riera s'ha desbordat i ha trencat els límits posant-se al mig d'un camí on també haurem de fer obres.

Borrassà té un producte interior brut dels més alts de la demarcació gironina. Com han aconseguit aquesta qualitat de vida del poble?
És veritat. De fet, si mirem un estudi de l'Institut Nacional d'Estadística, conjuntament amb Hisenda, que barreja el lloc de residència de les persones i les declaracions de renda que es fan allà, Borrassà sortiria com l'indret de l'Alt Empordà amb el lloc de renda més alt. Borrassà és un poble que ha crescut poc i que ha continuat mantenint vives les tradicions, hi ha una alta qualitat educativa, i la gent que hi viu, a més d'estimar-se el poble, tenen feines relativament ben pagades.


Quines són les claus de l'èxit?
El municipi ha crescut ordenadament i és possible que les persones que hi viuen tinguin millors salaris i millors feines, perquè Borrassà té una qualitat de vida i no perdem de vista que està molt a prop de Figueres. Tot això es tradueix en la renda. Un dels principals objectius que hem tingut com a ajuntament és que tenim una alta qualitat de l'escola i del sistema educatiu. A la llarga, també hi contribuirà.


Després de millorar l'escola, està satisfet de com ha quedat i del paper que juga al municipi?
Sí. El 2003, ens trobem amb una escola molt antiga i vella, que havia estat feta en la postguerra, amb materials de molt mala qualitat i que, pràcticament, no s'havia tocat res de substancial. Fins i tot, hi havia hagut problemes que feien perillar la seva continuïtat, fins al punt que nanos d'aquí anaven a escola a Figueres i no feia goig portar-los a Borrassà. Llavors vam començar a fer tres grans onades d'obres, guanyant un menjador i una aula; després, es van fer dues noves aules i, darrerament, una nova aula i una biblioteca. Per tant, l'escola, ara, està adequada a les necessitats dels nanos del poble.


Borrassà pot presumir d'haver fet la plaça de la Geometria. Ha arribat a treure'n una bona conclusió, aquest ajuntament?
Crèiem que tot aquell sector havia de ser espai educatiu, l'habitual on es trobessin els estudiants en horari escolar. Aquesta plaça de la Geometria neix de la necessitat de carreres tecnològiques, científiques i matemàtiques. Per això vam posar la plaça al costat de l'escola, perquè els nanos, jugant, poguessin aprendre disciplines més tècniques. Val a dir, però, que l'èxit ha estat limitat. Nosaltres, en el seu moment, teníem més esperança. Ha estat més reconeguda des de fora, en diferents àmbits acadèmics, i instituts, com el de Vilafant, que venen periòdicament amb els seus alumnes a fer-hi activitats. Fins i tot, s'hi han fet classes de formació de professors i, en general, podem dir que estem contents de com funciona.


Quina adscripció tenen els alumnes de Borrassà en acabar la Primària?
Els nostres alumnes van a l'institut de Vilafant i ens sembla positiu, perquè s'adapta millor a aquests nens i nenes. Tot i això, nosaltres continuarem perseverant, perquè els nens i les nenes de Borrassà siguin els de la comarca amb més facilitats per poder estudiar i no serà per infraestructures ni pels recursos que hi hagi de posar l'Ajuntament. Fins i tot, ens hem plantejat, d'alguna manera, oferir, no gaire a llarg termini, alguna activitat complementària de suport a l'estudi, per si hi haguessin famílies que no poguessin invertir-hi, ja que és un pilar fonamental de la societat. Necessitem una societat formada, justa i amb capacitat per afrontar la realitat per si sola.


Està ben connectat Borrassà amb els pobles del seu entorn?
Sí, Borrassà té un camí directe amb Vilafant, amb Santa Llogaia i amb Garrigàs. Té camins per la muntanya connectant amb Pontós i una unió directa amb Ordis, per l'antiga GIV-5128, i bona comunicació amb Avinyonet, pel camí de Santa Eugènia.


Falta alguna cosa, en aquest sentit?
El que falta és que, recentment, la Diputació de Girona, ha arreglat un tram de la carretera que uneix Borrassà amb Vilafant, però faltaria acabar d'unir amb la carretera d'Olot perquè quan hi ha vingudes d'aigua o episodis de pluges torrencials, el passallís de Vilafant no dona suficient i passa l'aigua per sobre i s'ha de tallar la circulació. Aquesta seria la mancança més gran que tindríem en la connexió amb els pobles veïns.


Està ben comunicat Borrassà des de l'altre cantó, per Garrigàs?
En la comunicació amb Garrigàs, s'ha de travessar l'N-II i, temps enrere, l'Estat havia licitat fer una rotonda elevada, però, després de començar a fer aquesta obra, van sortir-ne i encara no hem vist els resultats. En el comiat de l'exalcalde de Garrigàs, Josep Masoliver, va dir que deixava l'alcaldia i encara no havia aconseguit veure la rotonda, però potser per veure-la hauria d'esperar que fos alcalde el seu besnet, perquè no hi ha cap interès. Això tampoc no ens estranya, perquè l'execució pressupostària del govern de l'Estat, en els últims quatre anys, ha estat del 65% a casa nostra, mentre que, a Madrid, ha estat del 113%. En canvi, l'Estat, aquí, ens té ben desemparats.


El nucli de Creixell encaixa bé dins del municipi?
Sí. Creixell és un poble on viuen poques persones, al voltant de la cinquantena i, efectivament, té un bon encaix amb Borrassà.

Quina visió té de Borrassà, des de Barcelona, com a diputat al Parlament?
A vegades, m'adono que, els pobles, estem molt allunyats de la manera de pensar de les persones que viuen a les grans ciutats i estan plens de prejudicis, de grans estereotips i d'idees prefixades. Dies enrere, parlaven de la ruralitat i del despoblament de les zones i assimilaven activitat rural amb despoblament. En algunes zones, deu ser això, però, en d'altres, no. Borrassà no pot haver de fer els mateixos tràmits administratius que ha de fer un ajuntament com el de Barcelona. Hi hauria d'haver tràmits simplificats per a ajuntaments de determinada mida. I això no implica perdre municipis o ajuntar-ne. Demana tenir seny a l'hora de legislar. Quan es posen a fer lleis, no tenen en consideració que, als ajuntaments petits, hi treballen dues persones a mitja jornada durant tota la setmana. Sort que tenim el sistema escolar ben travat i no ens el poden treure.

Com descriu la realitat del municipi que governa?
Borrassà ha canviat molt. És un municipi on, abans, en cada dues cases, tenien vaques, mentre que, avui, no hi ha vaques al municipi. En prou feines hi ha vedells. Queden molt pocs pagesos que portin moltes terres, malgrat que tenen unes màquines molt modernes i avançades. Aquesta realitat, des de Barcelona, tampoc es coneix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent